L’espoliació del Palau i les circumstàncies polítiques

  • «L'estat vol destruir Convergència siga com siga, però hi ha uns milions d'euros que no haurien d'haver desaparegut i que cal aclarir ben bé si van anar a parar il·legalment a Convergència o no»

Vicent Partal
01.03.2017 - 22:00
Actualització: 02.03.2017 - 01:12
VilaWeb

Ahir vam saber que el cas Palau pot fer un mal enorme a allò que queda de CDC. Malgrat els indicis de finançament il·legal, aquest partit sempre s’ha declarat innocent en relació amb el saqueig del Palau de la Música fet per Fèlix Millet. Però ahir va començar el judici amb la notícia que Jordi Montull, el còmplice de Millet, volia pactar amb el fiscal que la seua filla, que era gestora del Palau, no entre a presó. En canvi d’això, Montull implicaria CDC en la trama, cosa que ell mateix ha negat repetidament i sostinguda durant la fase d’instrucció. Dimecres de la setmana vinent veurem què aporta.

Si els Montull hi aporten proves concloents, Convergència, i el PDECat, hauran d’assumir-ne les conseqüències. Per això dimecres de la setmana vinent és possible que la política catalana faça un gran tomb. Si es demostra el finançament il·legal de Convergència, és evident que l’estat, i determinats partits polítics, posaran tota la carn a la graella per atacar aquest partit, els seus dirigents, el govern de la Generalitat, la majoria parlamentària independentista i el president Puigdemont. I és evident que aquesta estabilitat que tant ha costat de bastir trontollarà.

Contra això, potser de bona fe hi haurà gent que tindrà la temptació de posar en relleu la intencionalitat del judici, la intencionalitat de les dates en què finalment s’ha fixat la vista, el procediment inculpatori i fins i tot la comparació amb els escàndols d’alguns altres partits. Tanmateix, em sembla imprescindible de posar el focus en els fets. Precisament perquè tot és tan confús i tan important. És cert que l’estat vol destruir Convergència siga com siga, però hi ha uns milions d’euros que no haurien d’haver desaparegut i que cal aclarir ben bé si van anar a parar il·legalment a Convergència o no. I si la resposta és que sí, és un fet davant el qual no hi ha defensa possible.

I si això dificulta el procés cap a la independència ho haurem d’acceptar. El PDECat d’avui no és aquella Convergència, però tampoc no pot pretendre no tenir-hi cap responsabilitat. Hi insistesc: si és que hi ha finalment les proves que fins ara no hi ha hagut i són documentalment comprovables i indiscutibles: que no pot valer només la paraula d’un encausat que cantaria el que fos per salvar la seua filla.

A tot el nostre país, per desgràcia, la corrupció ha estat una xacra. La llista d’institucions, de partits i de persones involucrats és enorme i fa pensar. Podria semblar raonable i tot la temptació de denunciar que uns altres han estat més corruptes o que uns altres han comptat amb una increïble complicitat i benvolença de l’estat. Però una cosa no priva l’altra, i no ens podem permetre de travessar ratlles com aquesta. Sí: és cert que a Convergència no li regalaran res del que li han regalat als altres. Però no: això no ens permet a nosaltres d’aclucar-nos d’ulls (i ho diré per darrera vegada, sempre en el cas que puguen demostrar que ha fet això que diuen que ha fet).

 


[Bon Dia] · Magnífic l’al·legat final de Francesc Homs davant el Tribunal Suprem. Una declaració extraordinària, molt ben preparada i rotunda en termes polítics. Ací trobareu el vídeo i la crònica, des de Madrid, de Pere Cardús.

· Si no passa res estrany les Corts Valencianes atorgaran avui a Empar Marco la responsabilitat de tirar endavant el nou projecte de ràdio i televisió pública valencianes. Crida l’atenció, de forma molt positiva, que ara mateix els màxims responsables d’IB3 i RTVV siguen dos periodistes, Andreu Manresa i Empar Marco, de provada independència i capacitat professional.

· La campanya electoral francesa s’ha enverinat amb la crida a François Fillon per declarar davant un tribunal.  Després de les desercions que ja es van veure ahir sembla que Le Pen tindrà com a contrincant Macron i això em sembla a mi que dóna alguna possibilitat més a la líder ultra de ser la pròxima presidenta francesa. Per cert, que al discutible editorial d’Alexis Brézet a Le Figaro hi ha una frase que voldria veure als editorials dels seus homònims espanyols: ‘Bien sûr, les hommes politiques ne sont pas au-dessus de la justice, mais les juges ne sont pas non plus au-dessus de la démocratie’. Ai caram…

· Cada dia, sobre les nou de la nit, els subscriptors reben aquest editorial i fins la matinada ells i jo intercanviem missatges, que després es publiquen ací sota. Avui la conversa és especialment rellevant i cride l’atenció sobre la pregunta que em fa Guillem Bosch, que és gairebé una editorial alternativa. Per cert si us voleu fer subscriptors aneu ací.


 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any