Ahir vam saber que el govern espanyol va parlar de la independència de Catalunya en les reunions preparatòries de la presidència estoniana de la Unió Europea, que començarà el primer de juliol.

Va ser un fet realment insòlit. Tant de dir que la qüestió catalana era un afer intern espanyol i ara és el govern espanyol que en parla en el si de la Unió Europea i reclama a Estònia que no s’aparte ni un mil·límetre de la posició oficial espanyola. Hi ha nervis, és ben clar, i en aquest cas tenen raons de diversa índole, que miraré d’explicar tot seguit.

Però, primer de tot, un avís. Dels tres governs bàltics, ara mateix l’estonià és el que de manera oficial sosté amb més intransigència la posició que li reclama Espanya. Puc confirmar-ho personalment, perquè he parlat amb representants del govern estonià i la seua actitud, oficial i extraoficial també, és duríssima en el suport incondicional a Espanya –cosa que no passa en el cas de Letònia ni Lituània.

Per quina raó, doncs, Espanya ha de fer l’advertiment que ha fet, precisament a ells? Segurament perquè hi ha tres raons que mouen el govern espanyol a malfiar-se’n.

La primera em sembla fora de lloc però circula. Hi ha diplomàtics espanyols que sostenen que una de les raons per les quals l’independentisme català vol esperar al setembre és perquè espera la presidència estoniana, més favorable que no pas l’actual presidència maltesa. Jo no tinc cap raó per a pensar que això siga així, però sí que constate que a l’estat espanyol hi ha qui s’ho creu.

Si és important que siga un país o un altre que detinga la presidència és perquè té la responsabilitat d’organitzar i presidir totes les reunions del Consell de la Unió Europea. És a dir, que Estònia, segons què passe al setembre, podria obligar la Unió a pronunciar-se sobre la independència de Catalunya, tant si Espanya ho vol com si no. Però cal tenir en compte que aquesta presidència semestral tocava al Regne Unit, i a Estònia li era reservada la del gener. Ara, també és cert que l’estat espanyol no es refia ni dels uns ni dels altres.

La segona raó és la més interessant i real. Tot i que l’actual govern estonià és favorable a la posició espanyola, ni que siga pel suport militar, Espanya desconfia de l’opinió pública estoniana i desconfia molt més encara del parlament del país. El parlament estonià és un dels cinc parlaments europeus que ja han creat un grup de suport a Catalunya. Fa només cinc dies el president d’aquest grup, Artur Talvik, va donar suport a un referèndum unilateral, després d’una reunió amb el president Puigdemont.

De què té por Espanya? Doncs d’una cosa molt elemental. Que per molta pressió que tu pugues fer a un govern estranger, qualsevol govern estranger tem sempre més la pressió de l’opinió pública pròpia. D’entrada Estònia pot arrenglerar-se amb Espanya, però si l’opinió pública estoniana comença a fer costat a Catalunya, especialment si Espanya juga la carta de la repressió, les coses poden girar-se ben de pressa. Estònia és independent de fa tot just vint-i-cinc anys i la major part dels seus habitants saben millor que ningú què significa fer-se independent. Per això no poden mirar-se el cas català amb la fredor amb què se’l mirarien els portuguesos o els italians, per exemple.

I la tercera i darrera raó de la sospita espanyola és un relat deliciós que vam explicar ací a VilaWeb fa uns quants dies. Als anys vuitanta, el gran aliat tradicional d’Estònia era Finlàndia i, en canvi, quan va començar el procés cap a la independència Finlàndia s’hi posà molt radicalment en contra. Però en públic només. Perquè, segons que s’ha sabut ara, Finlàndia desviava força diners i suport clandestí cap als independentistes estonians mentre feia veure que s’oposava completament a la seua independència. Tothom pot entendre que això, al capdavall, és un precedent ben inquietant per a la Moncloa.


[Bon Dia] –Mariano Rajoy ha intentat de totes passades no haver d’anar en persona a declarar pel cas Gürtel. Sense èxit. Entre les excuses que va donar al jutge, n’hi havia de ben surrealistes, com ara que era un desplaçament costós que no era justificat. Rajoy declararà com a testimoni, cosa que segons com pot resultar interessant. Perquè l’acusat pot mentir sense que això es puga castigar però els testimonis no. Si Rajoy diu res que després es demostra que és falsa s’haurà ficat en un gran problema.

–La revolta que s’estén pel Rif marroquí té moltes implicacions, entre més el ressorgiment de la consciència amaziga en aquesta zona del Marroc. Per seguir-ne l’actualitat us recomane RifOnline i Tabrat. En català podeu seguir la web del comitè gironí en suport del moviment popular rifeny i la de l’associació cultural dels drets del poble amazic a Catalunya.

–Podria ser fins i tot còmic, però no fa gens de gràcia. Diumenge la princesa Àstrid de Bèlgica va deixar sord el seu primer ministre quan disparà el tret d’eixida d’una marxa atlètica a Brussel·les. Ahir el primer ministre continuava en tractament mèdic i amb problemes importants a causa del tret disparat per la princesa molt a prop de l’orella del primer ministre. A la web de la televisió flamenca podeu veure la seqüència dels fets en unes bones fotografies.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]