Les trampes d’Ábalos sobre el corredor mediterrani

TEMA DEL DIA

Polèmica. El president Quim Torra no va assistir a l’acte de suport al corredor mediterrani que es va fer dijous a Barcelona, convocat per l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE) que presideix Vicente Boluda. La seva absència ha aixecat polèmica i fins i tot una queixa del seu homòleg valencià, Ximo Puig, que ha acusat Torra de no interessar-se pels problemes dels valencians. I com és habitual en aquests casos, l’establishment s’ha afegit a les crítiques a Torra de manera clarament interessada. Però la polèmica va molt bé per a tapar les trampes que va fer el ministre espanyol de Foment, José Luís Ábalos, en el seu discurs.

Els organitzadors de l’acte van decidir que l’única autoritat política que hi intervindria seria el ministre espanyol i es van negar que Torra, el president de Catalunya, intervingués durant l’obertura o la clausura de l’acte al Palau de Congressos de Barcelona. Un menyspreu institucional intolerable i una demostració de sucursalisme que Torra, evidentment, no va acceptar. El van convidar a asseure’s i escoltar, com van fer Ximo Puig i la resta d’empresaris. Però en un acte oficial a Catalunya, el seu president ha de parlar. I més, si donen la paraula a un ministre del PSOE, el partit que va construir el primer TGV de l’estat espanyol el 1992 entre Madrid i Sevilla, tota una declaració d’intencions. Des d’aleshores, els successius governs del PSOE i també els del PP, han construït una xarxa radial del TGV centralitzada a Madrid i han menystingut el corredor mediterrani, més rendible econòmicament.

Vint-i-sis anys després de la inauguració del TGV entre Madrid i Sevilla, un ministre del mateix partit va explicar que el corredor mediterrani estaria enllestit el 2021, cosa que el públic va aplaudir fervorosament, sempre disposat a la genuflexió davant Madrid. Ábalos va anunciar una línia que connectarà Algesires amb França, però la doble via d’ample internacional no estarà enllestida, com a mínim, fins al 2025. Per tant, no hi haurà un corredor mediterrani com a tal –per on podran passar trens de mercaderies i TGV a la velocitat que han d’anar– fins d’aquí a set anys, si es compleixen els terminis. Fins al 2021, només es poden adaptar les vies actuals a l’ample internacional, si més no, en el tram València-Tarragona.

Però a la pràctica això no és un escurçament de terminis, sinó un nou retard, perquè el ministre predecessor, el popular Íñigo de la Serna, ja va prometre que el corredor estaria acabat el 2019, i la seva predecessora i actual presidenta del congrés espanyol, Ana Pastor, va fer la mateixa promesa, però per al 2016. I si ens remuntem al març del 2011, el ministre socialista José Blanco, en un acte també a Barcelona, es va comprometre que el 2020 el corredor ferroviari estaria acabat, però amb doble plataforma en tots els trams i una inversió de 51.300 milions d’euros. Aquell projecte, que el PP va qualificar de ‘faraònic’, s’ha rebaixat en 20.000 milions d’euros i ni tan sols s’han aprovat els projectes per a duplicar les plataformes en els trams on el 2021 s’haurà de donar alternances de pas als trens que vagin en direcció contrària. Per tant, ni el concepte corredor ni el calendari no acaben de ser clars quan parla un ministre espanyol.

El resultat de tot plegat és que, de moment, hi haurà un corredor mediterrani a mig gas amb una mica de sort el 2021. Però tenint en compte els precedents, la paraula d’Ábalos s’haurà de verificar, tret que el pròxim ministre de Foment, que potser no triga tant a ser nomenat, fixi una altra data. Pel que fa a la relació entre els dos presidents afectats, val més que facin front comú en lloc de retrets si volen tenir el corredor mediterrani acabat. De moment, Torra ha convidat Puig a reunir-se per parlar d’aquesta qüestió i d’altres d’interès comú, i el president valencià s’ha mostrat ‘favorable a l’entesa’. A veure si troben un forat a les respectives agendes.

MÉS QÜESTIONS

Polèmica per l’autorització del delegat del govern espanyol de manifestacions feixistes a València el Nou d’Octubre. El delgat del govern espanyol a València, el socialista Juan Carlos Fulgencio, ha autoritzat la manifestació del Nou d’Octubre que es fa cada any, convocada per entitats i partits democràtics. Però també ha autoritzat convocatòries d’extrema dreta destinades a boicotar la diada. Entre aquestes, n’hi ha de convocades per Espanya 2000, l’organització que va fer l’escarn davant el domicili de Mònica Oltra, o una desconeguda Associació del Regne de València de Gais i Lesbianes, Transexuals i Bisexuals, pròxima al GAV. Tenint en compte els incidents de l’any passat, la Comissió 9 d’Octubre ha expressat públicament la preocupació per l’actitud de la delegació del govern espanyol. Arran de la polèmica, VilaWeb ha entrevistat el portaveu de la comissió i secretari d’Acció Cultural, Toni Gisbert:

—Com valoreu l’actitud del delegat del govern espanyol?
—No sabem si actua per ignorància o per mala fe, però tant una cosa com una altra serien greus en un càrrec de la seva responsabilitat. Li demanem que hi haja una separació física i temporal entre les manifestacions. No podem ocupar el mateix espai i la mateixa hora, i el delegat té competències per fer-ho.

—Teniu por que es repeteixin els incidents de l’any passat?
—La ultradreta a València està en extinció. Moltes de les entitats ultres que convoquen són associacions fantasma, sense gent. La delegació ho hauria de tenir en compte, això, però si més no, demanem que es garanteixi la seguretat de la manifestació del Nou d’Octubre, abans, durant i després.

—Teniu prevista alguna reunió amb el delegat del govern espanyol?
—Sí, la setmana que ve. A més de la separació física de les convocatòries, l’advertirem que, si durant el 9 d’octubre hi ha cap incident, demanarem que dimitesca. El senyor Juan Carlos Fulgencio en serà el responsable, i també el govern espanyol, perquè el delegat és un home del ministre José Luís Ábalos.

El PP rebutja l’oferiment de Camps de ser candidat a la batllia de València. L’ex-president de la Generalitat Francisco Camps va dir ahir que estaria ‘encantat’ de ser candidat a la batllia de València si les bases i els companys de partit li ho demanessin, però el Partit Popular no ha trigat ni vint-i-quatre hores a tancar-li la porta. Concretament, Camps va dir que si els responsables del partit li diguessin que volen recuperar la ‘potència’ de la capital valenciana en època del PP, ell es presentaria com a batlle. ‘És impossible un honor més gran’, va dir. La secretària general del PP al País Valencià, Eva Ortiz, ha rebutjat explícitament que Camps pugui ser candidat. Tot i dir que reconeix que va fer coses ‘positives’ durant el sue mandat, considera que és ‘moment d’un altre tipus de persones, projectes i situacions’, tant al PP com al País Valencià. Amb tot, ha recordat que la decisió la prendrà la direcció espanyola del PP de la mà de la valenciana.

Les Illes i Catalunya signen un conveni en matèria de memòria democràtica. La consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur, i la consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Ester Capella, han signat a ca n’Oleo un conveni en matèria de memòria democràtica. L’objectiu és impulsar conjuntament totes les accions que contribueixin a la reparació, dignificació i reconeixement de les persones que van perdre la vida durant els episodis que es van derivar del desembarcament de les tropes republicanes encapçalades pel capità Alberto Bayo. Les dues conselleres s’han desplaçat fins al cementiri Son Coletes, al municipi de Manacor, per participar en un acte d’homenatge a les cinc milicianes assassinades el 5 de setembre de 1936. En l’acte hi han participat familiars de les víctimes, representants de l’Ajuntament de Manacor, del Govern i de la Generalitat de Catalunya.

Els Castellers d’Andorra s’afegeixen a la campanya per l’ús del català. La nova campanya del servei de política lingüística per a fomentar l’ús del català compta amb una incorporació: els Castellers d’Andorra. Els participants que s’uneixin a la catorzena temporada del Voluntariat per la llengua podran formar part de la colla castellera, ja que l’associació té el català com a llengua vehicular i ofereix un teixit social que facilita l’adaptació al país. Amb el lema ‘No te’l guardis’, la campanya té com a objectiu fomentar el projecte de voluntaris i aprenents per a sensibilitzar els no-catalanoparlants de la importància d’aprendre i fer servir el català. Actualment, aquesta iniciativa compta amb 58 parelles actives i espera aconseguir més participació.

LA XIFRA
17 plantes tindrà l’hotel que preveuen de construir al Cabanyal, segons el nou pla especial per al barri que ha presentat el regidor de Desenvolupament Urbà, Vicent Sarrià. El nou hotel es construirà al costat de la Marina de València, en els terrenys on es va descartar de fer les piscines olímpiques.

TAL DIA COM AVUI
El 28 de setembre de 1974 es va inaugurar el Museu Dalí a l’edifici de l’antic teatre de Figueres. Arran de l’èxit immediat, l’any 1983 el museu es va ampliar annexant la Torre Gorgot, part de les antigues muralles de la ciutat.