Les quatre resolucions del referèndum català, segons l’agència nord-americana Stratfor

L’agència d’anàlisi internacional Stratfor ha publicat una anàlisi sobre la situació política a Catalunya arran de l’anunci de la data i la pregunta del referèndum de l’1 d’octubre. ‘Els moviments independentistes catalans continuen frustrant els dirigents polítics a Madrid’, diu. El document presenta quatre situacions possibles: des de l’abandonament del referèndum a la declaració d’independència.

Són aquests:

«1. Abandonar o ajornar el referèndum: Evitaria un enfrontament directe amb Madrid. També implicaria la caiguda del govern català, perquè es trencaria probablement l’aliança entre el PDECat i ERC. Això no eliminaria pas els moviments d’independència, perquè, de fet, en les eleccions següents partits més radicals abandonarien la via del referèndum i farien campanya directament per la secessió unilateral.

2. Fer un altre referèndum no oficial: seria un referèndum no vinculant, similar al que es va dur a terme el 2014. Aquesta votació permetria al govern de complir la promesa de donar als catalans una via per a expressar-se. També posaria a prova la salut del moviment d’independència. Si el nombre de votants fos més alt que no el 2014, el camp independentista en sortiria reforçat. Però no serviria per a alleujar la fricció dins el govern català, perquè les faccions més radicals se sentirien traïdes. Si el govern de coalició s’esfondra, hi haurà eleccions avançades.

3. Aprovar oficialment un referèndum vinculant. El 9 de juny hi va haver només un anunci verbal, però no es va aprovar cap document oficial de convocatòria del referèndum. El Tribunal Constitucional declararà il·legal qualsevol referèndum oficial, i el govern català haurà de decidir si vol negligir la decisió. Si Catalunya insisteix a fer la votació, Madrid haurà d’enviar la policia a les urnes per aturar-lo. Això podria desfermar protestes al carrer i violència esporàdica a Barcelona i en més grans ciutats catalanes. Els líders catalans també s’enfrontarien a la possibilitat de ser inhabilitats. Però les forces independentistes usarien les imatges de la policia a les urnes per a validar el seu missatge.

4. Declarar la independència unilateralment. Aquesta és l’opció més radical i menys probable. Els funcionaris públics, inclosa la policia, es trobarien enmig d’un estira-i-arronsa perquè Madrid i Barcelona els exigirien lleialtat. Hi hauria un caos administratiu i confusió política. Hi hauria probablement manifestacions pro-independència i anti-independència, i la comunitat internacional faria una crida a negociar. El desplegament dels militars espanyols és una possibilitat molt remota, però no es pot descartar.»

Stratfor veu possibles les tres primeres opcions. Conclou que la demanda d’independència de Catalunya no s’esvairà, i que ‘la fricció entre Madrid i Barcelona persistirà.

I explica les eines que fa servir el govern espanyol ‘per mirar d’exacerbar les divisions dins el bloc independentista’. Són aquestes: ‘La primera és la via judicial, perquè qualsevol moviment secessionista a Catalunya serà declarat il·legal pel Tribunal Constitucional. Madrid ha anat advertint els càrrecs públics catalans sobre les conseqüències legals i criminals del suport a la independència, dient que qualsevol funcionari que violi la constitució pot ser inhabilitat.’

Després indica que en aquest conflicte la UE dóna suport al govern espanyol, i recull la possibilitat que el Ministeri d’Interior prengui prendre el control dels mossos. ‘Però Madrid vol evitar aquesta possibilitat tant com sigui possible. […] El govern espanyol està preocupat per la percepció de l’ús de la força contra Catalunya.’