Estem assistint en aquests últims mesos, dies i hores al carnaval que hi ha muntat en aquest estat pel referèndum d’octubre que es vol celebrar a Catalunya per decidir el seu futur polític amb o sense Espanya.

A qualsevol país democràtic normal s’hauria de poder celebrar un referèndum, tranquil·lament, sense acudir a l’enginyeria jurídica de baixos fons que els governs de les dues parts implicades estan realitzant ara com ara: uns no fent absolutament res i els altres fent el que els ve de gust.

Per mi, ni uns són víctimes ni altres botxins. Víctimes hem estat i som els treballadors públics de Catalunya, i víctima és i serà el poble de Catalunya si no comença a qüestionar seriosament que una part de la seua classe política faça el que vulga a costa dels seus diners, els del poble, no els de la classe política.

Còmplice per acció i omissió i principal culpable d’aquest batibull és el govern del PP. Primer perseguint la llengua catalana, recorrent al Tribunal Constitucional l’Estatut, marginant econòmicament Catalunya, fomentant la catalanofòbia d’una manera descarada i després permetent que l’extinta Convergència fes qualsevol política de fets consumats amb els diners de tots els ciutadans del seu territori.

Tota una lliçó d’irresponsabilitat. En qualsevol democràcia decent aquests governants no estarien en el poder, seria impensable.

Ara ja és tard, s’han consentit i se segueixen consentint tants abusos per una i una altra part, tants incompliments legals, que la bombolla ha esclatat.

Torne a la pregunta inicial formulada d’una altra manera: quan se’ns retornarà allò “no cobrat” davant totes aquestes polítiques nefastes, d’uns i d’altres?

I afegesc: queda una mínima besllum de decència democràtica i compliment de la legalitat en els polítics de les dues parts implicades?

Raül Vidal i Huerta

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]