Cerquen descendents dels republicans enterrats a fosses per identificar-ne els ossos

  • Científics de la UPF i de la UAB han aplicat les tecnologies de seqüenciació de darrera generació per identificar mostres d'ADN molt deteriorades

VilaWeb
Redacció
28.07.2015 - 13:00
Actualització: 28.07.2015 - 16:47

Barcelona (ACN).- Científics de la UPF i de la UAB han aplicat les tecnologies de seqüenciació de darrera generació per identificar mostres d’ADN molt deteriorades. Això ha aportat “resultats extraordinaris”, en paraules de l’investigador Jaume Bertranpetit, que obren una nova porta per als familiars de víctimes de la Guerra Civil enterrades en fosses comunes. Fins ara la identificació d’aquestes restes es feia morfològicament. Però les anàlisis genètiques actuals permetran ‘assignar o descartar amb tota la fiabilitat’ identificacions de restes òssies de desapareguts, subratlla Ferran Casals, cap del Servei de Genòmica de la UPF. Per fer-ho possible cal també crear una banc d’ADN dels familiars de desapareguts.  Assumpció Malgosa, investigadora de la Unitat d’Antropologia Biològica de la UAB, ha remarcat que per fer possible aquestes identificacions cal comptar amb ADN d’algun familiar de segona generació. És a dir, ‘un nebot o un nét’ perquè contenen com a mínim un 25% d’herència genètica.

Cent euros per persona

Ferran Casals, cap del Servei de Genòmica de la UPF, ha explicat que van rebre l’encàrrec del Departament de Governació. Van contactar amb l’empresa Ilumina, líder al món en la nova seqüenciació, que va acceptar col·laborar perquè també suposava ‘un repte per a ells’. Aquestes tècniques no s’havien aplicat mai en restes que contenien un ADN tan deteriorat.

Jaume Bertranpetit, investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC), ha subratllat que l’aplicació d’aquestes tècniques de seqüenciació de darrera generació per a la medicina forense -i més concretament per a la identificació de restes òssies tan deteriorades com les de soldats enterrats en fosses comunes- suposa un pas ‘pioner’ que ha donat uns resultats ‘extraordinaris’. A més, a un preu molt més assequible, ‘uns 100 euros’ per persona.

Fossa de Gurb

Així, les anàlisis practicades amb la tecnologia d’Ilumina sobre les mostres ja recollides a la fossa de Gurb, excavada l’any 2008, ara han permès obtenir molta més informació que possibilitarà conèixer la identitat dels difunts si els familiars vius accedeixen a creuar-la amb el seu ADN.

Casals ha conclòs que ‘les noves tècniques faran possible, si hi ha voluntat política, obtenir tota la informació genètica dels soldats desapareguts’. Però per identificar-los caldrà que tot aquell ciutadà que sospiti que té algun ésser estimat enterrat en alguna fossa pot participar enviant saliva en un tub perquè s’inclogui el seu ADN en un banc. Els investigadors demà es reuniran amb els promotors del Banc d’ADN de la UB per estudiar vies per compartir informació.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any