El president Carles Puigdemont ha anunciat que el referèndum sobre la independència es farà l’1 d’octubre, amb la pregunta ‘Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?’ L’anunci s’ha fet passades les deu del matí al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat. Hi han estat presents els diputats de la majoria parlamentària independentista, els membres de la mesa favorables al dret d’autodeterminació i els consellers del govern. Analitzem alguns elements de l’anunci per treure’n unes quantes conclusions.

Puigdemont – Junqueras
La posada en escena no ha estat pas improvisada. Tampoc el fet que hi hagués intervenció de Junqueras abans de Puigdemont. La presència dels diputats de la majoria parlamentària és un missatge clar: no es convoca el referèndum per un capritx del president o del govern, sinó pel mandat electoral amb un suport majoritari. A més, s’ha mostrat de manera més neta que mai la unitat que simbolitzen el president i el vice-president. D’alguna manera, Puigdemont i Junqueras s’han conjurat públicament per dues coses: fer el referèndum assumint les conseqüències que tingui i executar-ne el resultat com un mandat inexcusable.

Ni el 24 ni el 8
Finalment, la data escollida ha estat el primer dia d’octubre. S’havia parlat sempre de la segona quinzena de setembre. Però el 17 de setembre deixava poc marge per a la campanya, i el dia 24 és la festa de la Mercè a Barcelona, una coincidència gens recomanable per a una bona participació. Darrerament, s’havia especulat també amb la possibilitat del 8 d’octubre. Puigdemont, Junqueras, Munté i Romeva –els seus equips– han considerat que calia no allunyar-se tant del compromís adquirit en la qüestió de confiança de fa nou mesos.

En forma de república
Una altra incògnita era la pregunta. ‘Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?’ Aquesta és la fórmula anunciada per Puigdemont. Anem per parts. La pregunta fa servir el tractament de vós i no de vostè, cosa que ha estat celebrada pels millors lingüistes del país. En segon lloc, ‘estat independent’ és la manera més clara i comprensible de concretar la decisió que prengui la ciutadania. És la terminologia més homologable de cara a la comunitat internacional. Finalment, s’ha decidit d’afegir-hi aquest ‘en forma de república’. És una expressió innecessària tècnicament, però que alguns sectors de l’independentisme han decidit que era beneficiosa políticament. Costa de creure que sense continuïtat dinàstica es pogués establir una monarquia el 2017 a Catalunya. Un dels arguments a favor de remarcar la qüestió de la república és que afavoreix la comparació amb la monarquia espanyola.

La reacció
S’han fet també moltes especulacions sobre quina podia ser la reacció de l’estat espanyol a l’anunci d’aquest divendres. Finalment, el govern espanyol ha optat per un perfil baix. La vice-presidenta, Soraya Sáenz de Santamaria, no ha sortit a la conferència de premsa posterior al consell de ministres. Ha estat el portaveu habitual, Íñigo Méndez de Vigo, qui s’ha ocupat de parlar-ne en nom del govern. I ho ha fet per dir que no consideraven que l’anunci d’avui fos constitutiu de delicte perquè ‘les expressions i els pensaments són lliures’. En aquest article, Josep Casulleras explica el sentit del to que avui ha pres el govern espanyol.

Fernández Vara com a símptoma
Més enllà de la reacció del govern, l’anunci de la data i de la pregunta ha començat a fer efecte entre les files de l’espanyolisme clàssic. Un cas simptomàtic ha estat el del president de la Junta d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara, que ha demanat que davant la situació actual ‘Espanya tingui algun gest’ amb Catalunya. I ha proposat que, com a mínim, es reinstauri l’estatut de Catalunya tal com va ser votat el 2006 pels ciutadans. Que algú del perfil de Fernández Vara faci una proposta com aquesta és una prova de la por que ha provocat l’anunci de Puigdemont i Junqueras. Cada cop més governants i polítics espanyols s’adonen que el referèndum no és cap amenaça ni cap xantatge, com els han fet creure determinats mitjans i analistes polítics, sinó una decisió serena i ferma d’una majoria parlamentària.

Colau
‘Sempre hem defensat un referèndum amb garanties com a solució real i democràtica per a Catalunya. Continuarem treballant per fer-lo possible.’ Aquest ha estat el missatge de la batllessa de Barcelona, Ada Colau, després de l’anunci de la data i la pregunta. No ha quedat clar si Colau donava per bona la fórmula proposada pel govern o si l’expressió ‘amb garanties’ és una condició que pensa que ara no es dóna. Ens quedem amb la segona part del missatge i aquest compromís de ‘continuar treballant’ per fer possible el referèndum. L’actitud de Colau ha contrastat amb el to foteta de Joan Coscubiela i Lluís Rabell.

 

La samarreta de Mireia Boya
El president Puigdemont ha volgut remarcar que la pregunta s’imprimiria en les paperetes de vot en les tres llengües oficials: català, aranès i castellà. I una de les coses més vistoses de la fotografia de l’anunci ha estat la samarreta de la diputada Mireia Boya (CUP): en un lateral de la primera fila, lluïa una samarreta amb la creu occitana i la paraula ‘Occitania’ sobre un fons vermell. En el pas a la independència, caldrà tenir molt en compte les solucions a curt i mitjà termini per a la Vall d’Aran, el trosset de la nació occitana dins del Principat.

72-1?
La posada en escena amb la majoria parlamentària ha tingut una gran absència: Germà Gordó. Va ser escollit com un dels setanta-dos diputats que havia de portar el país a la independència, però avui no hi era. Gordó és la taca negra de l’independentisme aquesta setmana. Ha abandonat el grup de Junts pel Sí amb què va ser escollit, però no ha deixat el parlament. Ara caldrà veure quina és la seva actuació en relació amb el referèndum i les lleis que ha d’aprovar el parlament.

Premsa internacional
Un altre fet significatiu de l’anunci de la data i la pregunta ha estat la presència de mitjans internacionals al Palau de la Generalitat. Aquest serà un paisatge constant d’ara endavant. Alguns dels mitjans més influents han començat a enviar equips a Barcelona per fer el seguiment del tram final cap al referèndum d’independència. Segons fonts de l’equip de comunicació del govern, avui s’havien acreditat més mitjans internacionals que en ocasions anteriors. L’atenció de la comunitat internacional anirà creixent com més ens acostem a l’1 d’octubre.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]