“Miri, aquesta cartera és per mi el més important que tinc. De cap de les maneres puc perdre-la. És del tot necessari que aquest manuscrit es salvi. És més important que jo mateix”. Aquestes paraules de Walter Benjamin varen ser reproduïdes per Lisa Fittko en el seu llibre de memòries De Berlin a los Pirineos (Ed. Anaya). Enric Umbert acaba de publicar L’últim passatge de Walter Benjamin (Edicions 62).

“Ell, tu i jo”, obra de Neus Masdeu, 2016 | Foto: Arts Santa Mònica
“Ell, tu i jo”, obra de Neus Masdeu, 2016 | Foto: Arts Santa Mònica

Fer memòria d’un exiliat jueu i apàtrida fugint d’una guerra cruel el 1940 em remet a la figura d’un refugiat de qualsevol època que defuig de brutals repressions, sigui per motius polítics o religiosos. Em pregunto, quin és l’equipatge d’un migrador?, una esperança potser? Ens diu el filòsof: ”L’esperança sempre passa com un estel fugaç, és infinita…, però no per a nosaltres”. El migrador sempre arrossega un petit estri que considera imprescindible, necessari, on encabir una empremta, un passatge, un bocí de vida que l’acompanyi en el seu esdevenir.

Benjamin va creuar els Pirineus, des de Banyuls fins a Portbou, travessant la muntanya per un camí desconegut, fugint dels opressors i salvant un desnivell de gairebé 800 metres. Carregava amb una feixuga maleta que contenia un tresor, un necessari manuscrit. Podem deduir que traginava amb l’únic essencial que li quedava i que l’aferrava a la vida: la darrera esperança.

La desaparició de la cobejada maleta ha alimentat a bastament el magí d‘estudiosos i encuriosits. Tot i que el seu contingut està inventariat per un informe judicial de l’època –sis fotografies tipus carnet, ulleres, una radiografia, una pipa, unes quantes cartes i fulls de diaris–, l’absència del necessarimanuscrit obre el camp a l’especulació. Hi cap la possibilitat que, just després de la seva mort, la seva “companya de viatge”, la senyora Gurland, l’hagués agafat i destruït aconsellada per la por. Aquesta eventualitat vindria reforçada pel fet que la darrera carta escrita pel pensador, en la llòbrega fonda de Portbou, va ser memoritzada per la mateixa Gurland i, tot seguit, estripada. La por, tant aleshores com ara, s’estenia com la boira. Hi ha consens a acceptar que el possible manuscrit desenvolupava la continuació de les Tesis de filosofia de la història. Sortosament, la primera part restava en mans de G. Bataille a París.

Enric Umbert és l’autor de L’últim passatge de Walter Benjamin(Edicions 62, 2017). Podeu continuar llegint l’article ací.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]