14.06.2019 - 23:14
|
Actualització: 15.06.2019 - 12:31
L’escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó va ser la setena degana de la Institució de les Lletres Catalanes, entre el 2016 i el passat mes de març, quan Margarida Aritzeta en va prendre el relleu. I aquest divendres els escriptors i la Institució li van voler retre un sentit homenatge, amb un acte a l’antic mas de Vil·la Joana, a Collserola, on hi ha el museu que Barcelona dedica a mossèn Cinto Verdaguer.
L’acte era previst de fer-se al patí, envoltat gairebé totalment per la vegetació però el vent va aconsellar de traslladar-lo a l’interior de l’edifici, a una sala on es van encabir amb dificultats el centenar llarg de persones presents, majoritàriament del gremi de l’escritura i del món de la lectura. Només començar l’acte, presidit per la consellera de Cultura, l’actual degana va ironitzar recordant la tramuntana de Figueres, on Isabel-Clara Simó va viure tants anys i on va conèixer el seu company de vida, el periodista i editor Xavier Dalfó. Aritzeta es va preguntar si el vent també volia retre reconeixement a la dona forta que l’havia presidit en la institució.
Abans l’actual director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Ponsatí-Murlà, va voler posar de relleu que l’escriptora alcoiana va exercir de degana de la Institució durant els mesos difícils del 155 i li agrair que mantingués el rumb i preservés l’essència d’una entitat fundada el 1937, en l’anterior republica.
A part dels parlaments institucionals varen pendre la paraula persones pròximes a Isabel-Clara Simó que varen voler llegir fragments de la seua obra. Entre elles l’actual diputada i ex-directora de la Institució i consellera de cultura Laura Borràs o el director de TV3, Vicent Sanchis. També van prendre la paraula Bel Olit, que va llegir un punyent fragment de ‘La presidenta’ i que va portar la salutació de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i d’Escola Valenciana, Raimon, que va rescatar un text sobre un jutge ‘ara que estem veient més jutges que mai’, l’actriu Montserrat Carulla, que va introduir el famós ‘M’aclame a tu’ de Vicent Andrés Estellés, Gerard Quintana, que va desvetllar que en la seva novel·la ella és el personatge que signa llibres, Xavier Bru de Sala o Elena Batlle, de l’editorial Gregal que acaba d’editar el darrer llibre de l’autora, un recull de textos breus.
La filla d’Isabel-Clara, Cristina, va ser l’encarregada de tancar l’acte posant veu a la seva mare, que té dificultats d’expressió. Tot i amb això l’escriptora no s’hi va poder estar, fent gala del seu tarannà de dona directa i forta, de prometre als assistents que els enterraria a tots, per si algú pensava que allò eren unes absoltes.
Entre rialles, abraçades i complicitats, com el ram de flors grogues en record dels presos que li va lliurar Magda Oranich, els assistents van tornar a l’aire lliure, al pati que estava preparat en principi per a fer l’acte, on el grup també alcoià VerdCel va fer un petit concert, ple de complicitat amb l’escriptora.
Al final Isabel-Clara Simó, amb més de cinquanta llibres publicats a l’esquena, es va dedicar a saludar tothom i a fer-se fotografies amb tanta gent com li ho demanava. Dins, per a tancar l’acte ja s’havia encarregat de deixar clar qui és amb dos visques que en definitiva la defineixen: a la literatura i als Països Catalans.
