Sánchez posa les línies vermelles

TEMA DEL DIA
Programa. No cal que l’independentisme perdi més temps discutint si ha de posar línies vermelles o no a una possible investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. No cal que es deixi acomplexar més per aquells que li demanen que no vagi a Madrid a blocar la política espanyola. Les línies vermelles, ja les hi ha posades Sánchez. En el programa electoral del PSOE, concretament en el punt 4.2 de la pàgina 146, es rebutja explícitament l’autodeterminació. Amb aquest rebuig tanca la porta a qualsevol acord amb partits independentistes. Però a més ho explica amb una frase en què equipara l’autodeterminació amb l’article 155, com si fossin la mateixa cosa: ‘Ni des del dret d’autodeterminació ni des d’un estat d’excepció territorial amb caràcter permanent a través de l’article 155 CE no es pot construir el futur.’

En aquest programa posa un dret humà universal al mateix nivell que un article repressiu de la constitució espanyola. D’aquesta manera, Sánchez vol situar-se en una falsa equidistància entre l’independentisme i el tripartit de la dreta espanyola. Però negant el dret d’autodeterminació es posa al mateix nivell que el PP, Cs i Vox. No vol dir que siguin la mateixa cosa, però en aquest punt coincideixen. No cal ser pas gaire observador per a veure que no és un programa electoral de ningú que vulgui negociar amb l’independentisme, ni tan sols obrir un diàleg sobre el conflicte entre Catalunya i Espanya. Encara més, aquestes darreres hores Sánchez ha insistit a dir que no li tremolaria pas la mà si convingués tornar a aplicar el 155.

Les enquestes fan preveure una victòria plàcida del PSOE que li permet de parlar amb un punt de superioritat, tot i que el dia 28 veurem si es compleixen aquestes previsions tan favorables. La intenció dels socialistes és governar sense haver de negociar el suport dels independentistes. Amb aquest programa electoral ja no hi ha dubtes. Els socialistes prefereixen un pacte amb la crossa de Podem i el PNB, sempre servicial, si aritmèticament en tenen prou. L’opció de governar amb Ciutadans, la preferida de l’Íbex 35, és complicada perquè la formació ha anat molt enllà en el seu discurs ultra i Albert Rivera hauria de fer una mutació que no sembla a l’abast ni tan sols del campió del camaleonisme polític. Però no hi ha res descartat. El PSOE prefereix qualsevol opció abans que rebre el suport de l’independentisme. Ni el cerca ni l’espera. La Moncloa filtra missatges a la premsa dient que ni tan sols negociaran, per espolsar-se de sobre l’acusació d’amic dels separatistes que li fa el tripartit ultra.

En vista d’aquesta realitat, el debat dins l’independentisme sobre qui pinta més línies vermelles o qui s’ofereix més de pressa a aturar l’extrema dreta com a excusa per a donar suport a Sànchez és absurd. És molt lloable que alguns partits defensin un referèndum pactat en el seu programa, però venen un pragmatisme màgic que topa amb la realitat. El programa del PSOE ho deixa molt clar. Si el PSOE refusa l’autodeterminació, fa molt difícil que ERC, Junts per Catalunya o el Front Republicà li donin qualsevol mena de suport, com han reconegut Gerard Gómez del Moral, Laura Borràs i Albano-Dante Fachin en el debat que ha fet avui Vilaweb. L’única discrepància ha estat de Jaume Asens, que és disciplinadament possibilista. Qui pot blocar la investidura és el PSOE, perquè ha posat una línia vermella molt difícil de superar per a qualsevol partit que defensi l’esperit del Primer d’Octubre.

MÉS QÜESTIONS
La fiscalia acusa l’ex-president de la Diputació de València de col·locar càrrecs afins al PSPV i Compromís. L’aixecament del secret de sumari del cas Alqueria en plena campanya electoral deixa l’ex-president de la Diputació de València Jorge Rodríguez en una posició delicada dins el seu partit, el PSPV. La fiscalia anticorrupció l’acusa d’una cosa per la qual ja va ser processat el seu antecessor en el càrrec, Alfonso Rus, del PP. Segons el fiscal, Rodríguez va contractar a dit a gent que ni anava a treballar –però cobrava–, simplement pel fet de per ser afins al PSPV i Compromís, els dos partits que governen a la institució. En la querella, el fiscal anticorrupció explica que Rodríguez va contractar personal que no exercia cap funció en l’empresa Imelsa (ara Divalterra), però que cobrava de l’erari públic. El ministeri públic afegeix que l’única motivació en aquesta contractació era l’adscripció o vinculació dels contractes als dos partits polítics que governen a la diputació, Compromís i el PSOE.

Català comunica als deu regidors de València encausats que no repetiran. La candidata del PP a la batllia de València, María José Català, ha comunicat als deu regidors del seu grup municipal que no aniran a la seva candidatura. Nou d’aquests regidors són investigats per un suposat emblanquiment i l’actual portaveu, Eusebio Monzó, per patrocinis d’Aerocas. Actualment són suspesos cautelarment de militància del PP, però mantenen el càrrec al grup municipal de l’Ajuntament de València, amb l’independent Monzó al capdavant com a portaveu. Català, que s’ha reunit periòdicament amb els integrants del grup municipal, va comunicar ahir la seva decisió als regidors del grup, en una reunió en què no va hi havia Monzó, amb qui ja havia acordat que per l’interès general i el seu no aniria en la llista. Monzó va ser citat a declarar en qualitat d’investigat a començament d’any com a ex-membre del consell d’administració de l’aeroport de Castelló, del qual va formar part, per patrocinis dels anys 2009 i 2010. Els altres nou regidors ja havien estat implicats en el cas Imelsa, que investiga una presumpta trama de corrupció en diverses administracions públiques del País Valencià, en la qual suposadament es cobraven comissions en canvi d’adjudicacions fraudulentes, quan el jutjat va obrir una peça separada per a investigar-los per un suposat emblanquiment.

La presidenta d’Occitània proposa de donar un milió i mig d’euros per a reconstruir Notre–Dame. La presidenta de la Regió d’Occitània, Carole Delga, que inclou Catalunya Nord, proposarà als representants regionals una ajuda excepcional d’un milió i mig d’euros per a la reconstrucció de la catedral de Notre–Dame de París. Durà la proposta a la reunió dels representants regionals convocada divendres. La presidenta ja ha exposat el seu suport a la batllessa de París, Anne Hidalgo, amb un escrit emotiu: ‘No hi ha paraules per a descriure l’emoció que tothom sent davant les imatges de la catedral de Notre-Dame, devastada per l’incendi. Aquesta catedral pertany als catòlics, als parisencs, però no únicament. Concerneix tots els habitants del nostre país i més enllà. Toca a la història de la fe tant com a la història de l’art i a la història política d’una nació. Aquesta catedral representa un símbol per a milions de dones i d’homes que cerquen un punt de referència, un lloc d’acolliment. És per això que proposaré aquesta setmana, a la reunió de la nostra comissió permanent del 19 d’abril, als consellers regionals d’Occitània el vot d’un ajut conseqüent per a la reconstrucció de l’edifici. Senyora batllessa de París, estimada Anne, en aquesta fita som al vostre costat.’ Delga ha indicat, a més, que la regió d’Occitània s’associaria a la conferència internacional dels donadors proposada per la batllessa de París.

Espot comença la ronda de contactes amb els partits andorrans. La ronda de converses per a possibles pactes postelectorals ja ha començat. Xavier Espot i Roser Suñer s’han reunit aquest matí amb els responsables del Partit Socialdemòcrata, Pere López i Rosa Gili, per abordar la situació postelectoral. Ha estat una reunió merament formal, perquè el candidat socialdemòcrata va expressar la voluntat de ser una opció alternativa en l’elecció del cap de govern. A la tarda, Espot s’ha reunit amb els quatre diputats liberals –Jordi Gallardo, Ferran Costa, Marc Magallón i Sílvia Ferrer. La reunió ha estat bàsicament exploratòria i té per missió principal saber la posició dels liberals sobre la possibilitat d’emprendre converses per a un possible pacte. Els liberals es van presentar en coalició amb els socialdemòcrates a Andorra la Vella i a Escaldes-Engordany i l’acord amb Demòcrates sembla difícil. Els socialdemòcrates han expressat també la confiança d’obtenir per a Pere López els vots liberals per a la votació d’investidura. Això col·locaria de sortida el candidat del PS amb onze consellers, els mateixos que té Espot d’entrada. Els demòcrates han de trobar algun suport per a desfer aquest empat. La voluntat d’Espot, segons fonts afins al partit, és de crear un executiu de coalició que pugui disposar d’una majoria al Consell General. Aquesta és la fórmula preferida perquè és la manera més estable de governar i la que dóna tranquil·litat sobre punts clau, com ara l’aprovació del pressupost. Un executiu amb suports esporàdics, pactant cada punt amb el grup que més convingui, és una decisió més arriscada. L’aliança que semblava més clara després de la nit electoral era pactar amb Tercera Via, però de moment no hi ha data per una trobada entre Xavier Espot i Josep Pintat.

El govern balear ja multa bancs i fons d’inversió per haver vulnerat la llei d’habitatge. L’entrada en vigor de la llei de l’habitatge comença a implicar sancions. Durant els primers tres mesos de l’any, el govern ha obert sis expedients sancionadors a entitats financeres i fons voltor per un valor total de 180.000 euros, per no haver cedit pisos buits per a lloguer social com marca la llei. Els serveis d’inspecció han localitzat 5.700 habitatges no inscrits. De 486 ja inspeccionats, el 60% són llogats, però un 30% s’ha comprovat que són buits, en concret 146. D’una altra banda, dels 1.039 habitatges buits ja cedits per lloguer social, se n’han inspeccionats 45 i la majoria són aptes per a llogar-los aviat. En canvi, 15 s’han trobat ocupats o en molt mal estat. Arran de la manca de col·laboració d’alguns grans propietaris per a accedir-hi, s’han obert 4 expedients sancionadors per valor de 60.000 euros. El govern també ha posat dues sancions per valor de 30.000 euros per no haver pagat les despeses de les comunitats de veïns.

LA XIFRA
200 milions per a reconstruir Notre-Dame és la quantitat que ha anunciat que donarà el multimilionari Bernard Arnault, propietari d’un hòlding especialitzat en moda de luxe, que posseeix setanta marques de renom per tot el món, entre les quals hi ha Louis Vuitton, Christian Dior, Givenchy, la joiera Chaumet, les perfumeries Sephora i Dom Perignon.

TAL DIA COM AVUI
El 16 d’abril de 1889 va néixer Charles Spencer Chaplin, conegut per Charles Chaplin, Charlie Chaplin i Charlot. Va morir a vuitanta-vuit anys i, a més de ser actor, productor i director de cinema, també va ser compositor. Va ser tota una icona del cinema mut fins que el 1940 va estrenar el seu primer film parlat: El gran dictador.