BARCELONA, 19 (EUROPA PRESS)

Les emissions en règim de comerç de drets de gasos d’efecte hivernacle a Catalunya s’han estabilitzat en els últims dos anys –2015 i 2016– al voltant dels 14 milions de tones, segons han explicat aquest divendres integrants de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic en la jornada ‘Les emissions de gasos amb efecte hivernacle a Catalunya’.

El tècnic de l’Oficina Víctor Martínez ha explicat que el 2016 es van emetre 14,05 milions de tones per part de les 124 instal·lacions a Catalunya sotmeses a control d’emissions, en el qual el sector industrial copava el 50,7%.

Aquestes instal·lacions es concentren a Barcelona i Tarragona, amb un 47,5% i un 39,5%, respectivament, del total, i Martínez ha recordat que aquestes instal·lacions en règim de comerç han de comunicar anualment les seves emissions.

Ha assegurat que és prematur determinar si aquesta estabilització és una tendència, i ha assegurat que 4,2 milions de tones del total les han de comprar al mercat ja que se supera les assignades gratuïtament, especialment el sector elèctric.

La tècnica Sheila Román ha fet una panoràmica dels gasos d’efecte hivernacle entre 1990 i 2015, any aquest últim en el qual es van emetre 43,5 milions de tones –explicant els gasos en règim de comerç (14), els gasos difusos (29) i l’aviació (0,5)–.

La indústria, amb 13,7 milions de tones (32% del total), i el transport, amb 12,24 milions (28%) concentren les emissions, i per províncies, Barcelona concentra més de la meitat, amb 24,9 milions de tones, principalment per la indústria.

Les emissions de Catalunya suposen el 13% del total de les d’Espanya i un 1% de les de la Unió Europea, i les emissions a Catalunya han crescut un 12% respecte al 1990.

OBJECTIUS

El responsable de Mitigació de l’Oficina, Iñaki Gili, s’ha referit a l’objectiu de Catalunya per al 2020 de reduir un 15% les emissions de gasos difusos respecte a les existents el 2005, i ha afirmat que si es compleix la planificació s’aconseguiria amb escreix però “no es pot assegurar”.

Ha afirmat que per complir les previsions, que situarien les emissions difuses en uns 28,7 milions el 2020, les principals reduccions planificades han de venir dels residus –en els dipòsits controlats– i dels gasos fluorats.

Gili ha remarcat que la diversificació energètica amb biocarburs i vehicle elèctric en el transport està sent “més lenta” del previst, i ha advertit que a partir del 2014 els consums de carburant tornen a créixer després d’una dècada de descens en les emissions pel transport.

En la seva opinió, és necessària una reducció important de la mobilitat i gran penetració de la mobilitat elèctrica, àmplia rehabilitació energètica dels edificis, aprofitar el potencial energètic de les dejeccions ramaderes, ús del biogàs dels dipòsits controlats com a substitut de combustibles fòssils i una recollida selectiva més intensa.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]