14.06.2019 - 06:00
Al voltant de la festa del Corpus, dijous 20 de juny, les places i carres de moltes poblacions catalanes es tornaran a tenyir de color amb les catifes florals i enramades. Tot i la vitalitat que han assolit en els darrers anys, i a diferència d’altres tradicions com la sardana o els castells, les catifes són encara força desconegudes. No tothom sap, per exemple, que tenen una història de més de 600 anys. Que hi són present a moltes cultures de mediterrànies. O que les catifaires catalanes han mostrat el seu art pels tres continents. Sobre aquestes i altres qüestions es va parlar ahir dimecres 12 de juny a la taula rodona sobre ‘Catifes i enramades per Corpus: els orígens, l’evolució i art efímer’, en el cicle sobre cultura popular organitzat per l’Ens i l’Ateneu Barcelonès.
Les tradicions populars no són una cosa estàtica i passada. Són ben vives i estan en constant moviment. Un bon exemple són les catifes de flors, que al llarg de la història s’han anat enriquint amb nous elements, han estat admirades i han patit prohibicions, i han adquirit noves formes i significats. Dels orígens, l’evolució i el futur de les catifes van parlar l’escriptor i folklorista Bienve Moya, la presidenta de la Federació Catalana de Catifaires (FCC), Vicenta Pallarès, i el president de l’Associazione Infioratori Bolsenesi, de Bolsena, en una taula rodona moderada per la periodista Ester Plana.
Llegeix la crònica sencera al Tornaveu en aquest enllaç.
