25.11.2020 - 01:50
|
Actualització: 25.11.2020 - 11:08
Més de cinc anys després es podria resoldre el litigi de les obres de Sixena que el govern de l’Aragó reclama a Catalunya. L’última instància judicial de l’estat espanyol, el Tribunal Suprem, es pronunciarà sobre la propietat de les noranta-sis obres de Sixena, que actualment ja són al monestir de Santa Maria de Vilanova de Sixena. Quaranta-tres van arribar a l’Aragó després de l’entrada de la Guàrdia Civil al Museu de Lleida, en aplicació de l’article 155 a Catalunya i les cinquanta-tres restants les havia lliurades el conseller Santi Vila de manera “provisional” un any abans.
La decisió que s’espera avui s’havia de prendre el 15 d’octubre, quan una de les dues sales de justícia que formen la sala primera, havien de resoldre els recursos de cassació interposats el gener del 2018 pel govern català, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i el Consorci del Museu de Lleida contra la sentència del 30 de novembre de 2017 de l’Audiència d’Osca. Aquesta sentència ratificava la resolució dictada pel jutjat de primera instància número 1 d’Osca.
La jutgessa argumentava l’anul·lació de la compra-venda emparant-se en el fet que les peces en qüestió “eren al monestir de Vilanova de Sixena en el moment que van ser declarades Monument Nacional, l’any 1923“, i per això reunien “les característiques esmentades per a ser considerades part del bé immoble del monestir de Sixena”.
Durant l’aplicació del 155, el ministre de Cultura espanyol, i conseller de Cultura català en funcions, Íñigo Méndez de Vigo, va autoritzar el lliurament de les 44 peces que hi havia al Museu de Lleida tal com demanava l’Audiència d’Osca. La resta ja les havia lliurades el govern català, perquè, segons que adduïa l’executiu, les peces del MNAC no eren protegides per la llei de patrimoni.
Méndez de Vigo mateix va autoritzar la presentació dels recursos al Suprem per evitar que la Generalitat al·legués indefensió davant el Tribunal Constitucional. Els recursos es fonamentaven en nombrosos motius, principalment que s’havia causat indefensió al consorci perquè no havia pogut intervenir de bon principi en el procés, atès que les demandes del govern de l’Aragó i de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena no s’havien adreçat contra ell.
També s’al·legava que la sentència 6/2012 del Tribunal Constitucional negava que el govern de l’Aragó pogués exercir les seves competències en matèria de cultura sobre les quaranta-quatre peces provinents de Sixena; que la declaració de Monument Nacional del 1923 del monestir de Sixena no havia protegit les peces esmentades i que no calia comunicar ni demanar autorització per adquirir-les al Ministeri de Cultura ni al govern de l’Aragó, perquè Catalunya ja tenia, el 1983, competències en matèria de cultura.
Els murals, un litigi pendent
Un altre litigi afecta les pintures murals conservades fragmentàriament al MNAC, i que l’Aragó també reclama. Aquest recorregut judicial encara no s’ha acabat, però podria acabar com el de les noranta-sis obres.
El mes passat l’Audiència d’Osca va confirmar la sentència que ordenava el trasllat de les pintures. D’aquesta manera, es desestimaven els recursos d’apel·lació que havien interposat el govern i el MNAC a la sentència del 4 de juliol de 2016 emesa pel jutjat d’instrucció número 2 d’Osca. La jutgessa va justificar la decisió de ratificar la sentència posant en dubte l’existència del contracte entre les monges propietàries del monestir i el MNAC per cedir indefinidament els frescos exposats al museu. La Generalitat i el MNAC ja van dir que recorrerien al Tribunal Suprem contra la sentència.
