19.06.2017 - 17:00
|
Actualització: 20.06.2017 - 00:07
ALACANT, 19 (EUROPA PRESS)
La secció tercera de l’Audiència d’Alacant ha confirmat el processament de l’expresident de la CAM Modesto Crespo, l’exdirector general Roberto López Abad i la resta de la llavors cúpula de la Caja Mediterráneo pel cas de les dietes i ha rebutjat els 15 recursos presentats contra la decisió del jutjat d’Instrucció número 5 que així ho va acordar. La sala considera que els fets investigats, tal com va estimar l’instructor, poden ser constitutius dels delictes d’apropiació indeguda i administració deslleial.
Així ho assenyala en una resolució, de data 15 de juny, facilitada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, i contra la qual ja no cap recurs. En aquest cas, s’ha investigat el presumpte cobrament de dietes per part de Crespo, en ser designat president de Tinser, una societat participada 100% per la CAM. El nomenament de Crespo al capdavant del consell d’administració de Tinser i el pagament de quantitats, malgrat el que es disposa en els Estatuts de la CAM, es va acordar en un consell d’administració que ho va aprovar per unanimitat al novembre del 2009.
L’Audiència, encara que precisa que no és el moment de realitzar una valoració “exhaustiva” sobre la rellevància jurídica dels fets i la seva qualificació jurídica, indica que el Consell de la CAM va adoptar un acord que va tenir unes conseqüències econòmiques i que es va adoptar “amb aparença de correcció formal”, encara que sota aquesta aparença, d’acord amb les actuacions de l’instructor, “s’ocultava un intent de burlar el mandat de gratuïtat del càrrec de president de la CAM”.
A més, subratlla que no pot obviar-se que Tinser “era part de la CAM” i estava participada al cent per cent per l’entitat i que, malgrat les al·legacions d’alguns investigats que la retribució de Crespo no es va tractar en al reunió de 27 de novembre del 2009, existeixen indicis per sostenir el contrari.
Així, la sala indica que, amb les cauteles pròpies de la fase processal, els fets investigats poden constituir els il·lícits penals d’apropiació indeguda i administració deslleial, encara que la qualificació correspon a les acusacions. Sobre les al·legacions de Crespo que la seva retribució no vulnera cap disposició legal ni estatutària en Tinser i que va ser acordada pels òrgans socials, assenyala que aquestes qüestions hauran de ser valorades en el judici.
IMPUTACIONS TÀCTIQUES
En l’escrit, la sala assenyala que en ser una resolució de transformació del procediment abreujat, no precisa formular imputacions tàctiques concretes sinó que l’instructor valora que existeixen indicis per continuar la tramitació del procediment i ordena donar trasllat a les parts acusadores perquè formulin les seves acusacions o demanin l’arxivament i la pràctica de diligències.
En aquest acte de l’instructor, segons la sala, es detallen les persones a qui s’atribueixen els fets punibles, es fa una determinació de tots ells i es reflecteix una relació de les diligències practicades de les quals es desprenen aquests indicis. A més, en la contestació del jutge que va investigar la causa als recursos de reforma, es concreta la vinculació dels investigats amb els fets: eren els membres del consell d’administració que va aprovar per unanimitat el 2009 les dietes al president. Amb tot això, considera la sala que se satisfan les exigències d’ordre formal i de motivació de l’acte recorregut.
JUDICI ORAL
El passat mes de febrer l’Audiència ja va confirmar l’obertura de judici oral contra 21 ex-directius de la CAM en aquest cas, en rebutjar quatre recursos dels investigats contra l’acte de l’instructor de juny del passat any, pel qual es va acordar portar a judici els processaments. En aquest cas, la sala va considerar que la resolució per la qual un jutge instructor inicia aquesta fase del procediment no és recurrible.
Un mes abans d’aquesta primera resolució, Fiscalia havia presentat la seva qualificació provisional en la qual sol·licita quatre anys de presó per a l’expresident de la CAM, Modesto Crespo, i la mateixa pena pel que fos director general de l’entitat, Roberto López Abad, per urdir un pla per posar un sou al president de l’entitat, malgrat que era un càrrec “honorífic i gratuït”.
