14.03.2017 - 22:00
|
Actualització: 15.03.2017 - 01:20
Els principals ajuntaments del Principat contracten majoritàriament empreses mercantils per als serveis d’atenció a les persones. Aquesta és la principal conclusió de l’estudi (vegeu-lo íntegre) presentat ahir per la Taula d’Entitats del Tercer Sector de Catalunya i elaborat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB). L’informe confirma que els ajuntaments més poblats (s’han estudiat els de Barcelona, Badalona, l’Hospitalet, Sabadell, Terrassa, Girona, Tarragona i Lleida) prioritzen els criteris econòmics per sobre dels de qualitat a l’hora d’adjudicar aquests serveis. A més, les empreses mercantils que guanyen els concursos sovint no tenen experiència acreditada en aquest àmbit.
El president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa, ahir va remarcar la necessitat urgent de capgirar aquesta tendència per no posar en risc el servei. Ja el setembre passat, en aquesta entrevista de VilaWeb, Illa alertava dels perills de deixar en mans d’empreses mercantils l’atenció a les persones, arran de l’adjudicació, per part de l’Ajuntament de Barcelona, dels serveis d’atenció domiciliària a una empresa que depèn de Florentino Pérez, nascuda com a empresa de neteja. ‘Són empreses que cerquen nous mercats i escletxes legals per fer negoci, en l’àmbit que sigui, fins i tot en el de l’atenció a les persones, amb les conseqüències que té tot això: la qualitat del servei es deteriora i, alhora, es destrueix progressivament el gran teixit d’entitats socials del nostre país que tenen anys d’experiència i dedicació.’
‘Volem fer un toc d’alerta important, perquè arran de la crisi ara aquest fenomen, com demostra l’estudi, no és esporàdic’, va dir ahir Illa. En concret, segons l’estudi, actualment només tres de cada deu euros dels contractes municipals d’atenció a les persones van a parar a entitats socials, que són les que tradicionalment han prestat aquest servei al nostre país, amb un èxit més que notable. I els criteris econòmics prevalen en un 64,2%, per sobre dels tècnics i d’experiència en el sector, en un 35,8%.
La situació a Barcelona, encara més accentuada
En el cas de la ciutat de Barcelona la situació encara és més greu: la xifra s’enfila al 66% perquè al preu (49,2%), s’hi afegeixen més criteris econòmics (17%). A més, Barcelona prioritza, en un 65,7% dels contractes, fórmules matemàtiques que penalitzen les ofertes que no són les més econòmiques, de manera que en molts casos s’hi menystenen criteris vinculats a la qualitat i a l’experiència. El resultat: a Barcelona, les empreses mercantils, moltes de les quals d’origen són constructores, acaben guanyant el 60% dels concursos, per sobre del 38% que s’enduen les entitats socials. I com més gran és el volum de diners, també ho és més la diferència: del 80% al 20%. Segons el coordinador de l’estudi –l’ex-regidor de l’Ajuntament de Barcelona Ricard Gomà, director de l’IERMB–, ‘les empreses mercantils no tan sols es queden la majoria dels contractes sinó els de més quantia’. En xifres, les empreses mercantils han obtingut el 70,6% del capital municipal adjudicat per a l’atenció a les persones.
Illa diu que les entitats juguen amb desavantatge malgrat tenir molta més experiència acreditada en el sector, perquè no poden competir per preu (tot i que sí en qualitat) i que això pot deteriorar el teixit social del nostre país. I fa una crida als ajuntaments perquè, malgrat la crisi, no retallin costs en l’atenció a les persones, pensant tant en les persones que reben el servei com en el teixit social i de proximitat que formen les entitats: ‘Cal una contractació pública més responsable, amb criteris d’equitat i defensa d’un determinat model econòmic no lucratiu.’ De fet, segons l’estudi, en el 45% dels contractes no es té en compte la qualitat del servei com a criteri definit de manera específica, i encara menys la innovació, que consta, com a criteri, només en un contracte de cada sis.
Com s’ho fan per oferir els mateixos serveis però més econòmics?
Però com ho fan les empreses mercantils per oferir serveis d’aquesta mena a preus tan baixos? Segons la Taula del Tercer Sector, encara és aviat per a saber-ho, però caldrà analitzar amb cura la qualitat del servei que ofereixen durant els anys vinents. I, a més, no descarten gens que l’estratègia d’aquestes empreses sigui assumir pèrdues durant dos, tres o quatre anys per després, un cop ja no hi hagi competidors, apujar els preus i començar a obtenir guanys.
Vegeu també:
—Entrevista a Oriol Illa (15-9-2016): ‘És immoral que Florentino Pérez gestioni serveis públics d’atenció a les persones al nostre país’
—Informe ‘La qualitat de la contractació pública local en l’àmbit dels serveis a les persones. Una anàlisi dels 8 principals ajuntaments de Catalunya‘ (pdf)
