13.09.2018 - 01:50
El disseny de la nova seu de l’Escola de Cinema de la Universitat de Silèsia, a Katowice, ha guanyat tres premis al ‘Millor edifici de l’any’ a Polònia. És obra de l’arquitecte barceloní Jordi Badia, que ha rebut aquest guardó atorgat per la revista Politika, per la plataforma d’arquitectura Bryla i, finalment, per l’Associació d’Arquitectes Polonesos (SARP), que també ha distingit el projecte com la millor realització del 2017.
El disseny reflecteix una tendència nova a Europa que aprofita les oportunitats que ofereixen antics edificis industrials en desús per a adaptar-los a activitats cíviques totalment diferents. En aquest cas, l’escola integra l’edifici preexistent, una antiga fàbrica de bombetes.
La nova construcció absorbeix anterior, en respecta l’essència i en manté l’estil cromàtic, utilitzant-hi els mateixos materials. Aquesta integració de l’antiga fàbrica fa que, tal com és la ciutat de Katowice, la remodelació no sigui cap trencament urbanístic sinó una adaptació, cosa que permet de preservar-ne l’esperit original. ‘D’alguna manera, al llarg dels anys, l’edifici de la fàbrica de bombetes s’havia apropiat d’aquest lloc i s’havia guanyat el dret de romandre-hi. Així, doncs, vam decidir de mantenir-la-hi i d’ampliar-la fent servir els mateixos materials, com si fos la conseqüència lògica d’un creixement, podríem dir-ne il·lògic, de la ciutat en aquest punt’, explica Jordi Badia.
La proposta feta a Polònia per aquest arquitecte beu de la seva Barcelona, on l’espai públic i la ciutat són protagonistes sobre els edificis. Badia pretén d’exportar la idea que l’arquitectura ha d’evolucionar i millorar amb relació a les ciutats i el seu entorn, tot respectant-ne la història i la memòria de qui hi viu. ‘Les ciutats ja no han de reutilitzar o reformar la seva arquitectura únicament, sinó que han d’adquirir el compromís de reciclar-la. El valor dels edificis no tan sols resideix en la qualitat arquitectònica reflectida en les virtuts plàstiques o espacials, sinó també en la capacitat de preservar la memòria col·lectiva de la ciutat on són construïts’, diu Badia.
