L’aparició de llacs blaus a l’est de Antàrtida preocupa els científics

  • Tot apunta que la zona amb més gel del planeta comença a experimentar els mateixos patrons de desglaç que Grenlàndia

VilaWeb
Redacció
22.08.2016 - 21:45
Actualització: 22.08.2016 - 22:14

Un estudi recent sobre el paper del canvi climàtic en la desaparició de les glaceres ha alarmat la comunitat científica. Tot apunta que l’indret amb la massa de gel més grossa del planeta, l’Antàrtida, comença a presentar característiques de l’illa de gel amb un ritme més ràpid a l’hora de desfer-se, Grenlàndia.

Ja se sabia que, malgrat el creixement del gel marí que envolta el continent a causa del microcosmos que s’hi origina, la zona també és susceptible a l’escalfament global –el 2015 s’hi va registrar la temperatura més alta des que se’n tenen dades.

L’estudi, però, demostra la proliferació de prop de 8.000 llacs blaus supraglaciars a l’Antàrtida oriental, concretament a la glacera Langhovde, una àrea que fins ara no havia experimentat retrocessos tan importants. Un dels autors de l’estudi, el glaciòleg de la universitat britànica de Durham Stewart Jamieson, explica que la importància està en el fet que ‘és la part del continent que des de fa temps s’havia assumit que era estable’.

Tal com informa el Washington Post, la preocupació principal és que aquests llacs facilitin el desgel i l’accelerin, per exemple, a través de la formació de rius a dins dels blocs. Els científics també temen que el contacte de l’aigua dolça amb l’aigua salada del mar origini remolins que erosionin més el glaç. Els autors de l’estudi, però, apunten que els llacs també podrien desaparèixer tal com han sorgit.

Segons Jamieson i els seus companys, la comprovació especialment preocupant deriva del paral·lelisme entre els llacs de l’est de l’Antàrtida i els de Grenlàndia: ‘Afecten de manera semblant els índexs i patrons de gel fos, de flux de gel i la desintegració de les plaques de gel.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any