L’any de la República (II): el País Valencià inquieta l’espanyolisme

  • Segona part de l'Anuari 2017 · Les manifestacions reivindicant la llengua i la cultura al País Valencià han inquietat l'espanyolisme, que ha atacat ferotgement

VilaWeb
Albert Salamé
31.12.2017 - 02:00
Actualització: 31.12.2017 - 12:50

Aquest 2017 el País Valencià ha sortit al carrer per reclamar allò que és seu: la defensa del finançament i la defensa de la llengua i la cultura -així com l’autodefensa contra les agressions feixistes- han marcat l’any polític valencià, que també s’ha definit per l’aprovació del decret del plurilingüisme i la intervenció truculenta dels comptes de la Generalitat per part de Montoro.

Dia 11 de gener: Renovació de l’Acord del Botànic
Els partits que integren el Consell reforcen les costures de la seva aliança de govern renovant i ampliant l’Acord del Botànic vint mesos després d’haver-lo signat. El president de la Generalitat i secretari general del PSPV, Ximo Puig; la vice-presidenta i coportaveu de Compromís, Mónica Oltra; i el secretari general de Podem, Antonio Montiel, hi incorporen 201 mesures noves centrades en la millora de l’economia i el foment de l’ocupació. L’escenari, el Jardí del Botànic, és el mateix que el juny del 2015 va permetre de signar l’acord de govern entre totes tres formacions.

Dia 21 de març: La nova radiotelevisió valenciana arrenca amb el nomenament d’Empar Marco
La futura ràdio i televisió valenciana ha fet un pas definitiu per a començar a operar: avui el DOGV ha publicat el nomenament d’Empar Marco com a directora general de la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació del País Valencià. Marco, fins fa poc corresponsal de TV3 al País Valencià, va ser proposada pel Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació com a directora general de la nova radiotelevisió valenciana, entre una vintena de candidats que es van presentar per al càrrec. Més tard, va ser triada per les Corts, amb els vots del PSPV, Compromís i Podem i l’abstenció de Ciutadans. Només el PP hi va votar en contra. Marco és llicenciada en filologia hispànica per la Universitat de València. Amb una dilatada carrera professional, va ser coautora de les normes d’estil i l’estàndard lingüístic de RTVV, assessora de doblatges per a la radiotelevisió pública i redactora de Ràdio 9.

Dia 29 d’abril: Manifestació multitudinària a València per un finançament just
El País Valencià clama per un finançament just. Ja ho van fer les Corts el dia 25 i avui milers de valencians tornen a eixir al carrer. Trenta mil persones, segons dades dels organitzadors, responen a la convocatòria d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), que ha triat el lema ‘Ja n’hi ha prou! Per un finançament just’ per a la manifestació d’aquest Vint-i-cinc d’Abril. Exigeixen més finançament i inversions per al País Valencià al pressupost de l’estat espanyol. La marxa, l’encapçalen representants de les principals institucions valencianes, dels sindicats i dels partits polítics. A la capçalera hi ha el diputat de Compromís Joan Baldoví, la dirigent socialista Anna Botella i el dirigent de Podem Antonio Montiel, entre més. També hi ha ERC del País Valencià, Esquerra Unida i la CUP.

Dia 12 de maig: La Generalitat Valenciana fixa el català com a llengua de l’administració
Decisió històrica. El ple del Consell aprova el decret que estableix que el català és la llengua pròpia de la Generalitat i que la normativa lingüística és la que fixa l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. La vice-presidenta, Mónica Oltra, diu: ‘Trenta-quatre anys després de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, és procedent i esdevé un exercici de responsabilitat per part del Consell l’aprovació d’una disposició que regule els usos institucionals del valencià.’ En les relacions amb la ciutadania, les notificacions i comunicacions es faran en català, i en castellà quan ho demani el destinatari. En l’àmbit de predomini del castellà, aquestes notificacions es redactaran en català i castellà. Els destinataris de Catalunya i les Illes Balears les rebran en català i els espanyols, en castellà.

Dia 10 de juny: El País Valencià vol la clau de la caixa
La manifestació de la Crida pel Finançament Valencià aplega milers de persones a València. La marxa, que tenia com a lemes ‘Volem les claus de la caixa’, ‘Per la retirada dels pressupostos generals de l’estat’ i ‘Contra l’espoli’, ha començat al Parterre i ha recorregut els principals carrers de la ciutat. Compromís, Podem, Esquerra Unida, ERC i la CUP, entre més partits, s’han afegit a la mobilització per a exigir la millora del finançament valencià i per a denunciar el pressupost de l’estat espanyol. Entre els assistents, hi havia el conseller d’Hisenda, Vicent Soler; la coordinadora nacional del Bloc, Àgueda Micó; i el secretari general de Podem, Antonio Estany.

Dia 26 de juny: El TSJV manté la suspensió del plurilingüisme
El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià manté la suspensió cautelar del decret 9/17 que estableix el nou model lingüístic en l’ensenyament no universitari. La suspensió va ser decretada el mes de maig passat, arran de la petició de la Diputació d’Alacant. Segons que ha informat el TSJ valencià, els tribunals han refusat el recurs interposat per la Generalitat Valenciana contra la decisió de suspendre cautelarment la norma fins que no s’hagués resolt el fons de la qüestió.

Dia 8 de juliol: El TSJV avala l’ús prioritari del català a l’administració valenciana
El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) avala el decret del Consell sobre l’ús prioritari del català a les administracions del País Valencià. El tribunal ha desestimat la petició del sindicat Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSI-F), que demanava la suspensió cautelar de la norma. En una interlocutòria del 5 de juliol, el TSJ considera que la suspensió només pot decidir-se quan els perjudicis són ‘irreparables o de difícil reparació’, i no és el cas d’aquest decret. Així mateix, el tribunal entén que la mesura del Consell no perjudica els funcionaris públics del País Valencià.

Dia 16 de juliol: Ximo Puig revalida la secretaria general del PSPV
El president de la Generalitat i secretari general del PSPV, Ximo Puig, ha derrotat clarament el batlle de Burjassot, Rafa García, en les primàries a la secretaria general del partit d’aquest diumenge. Puig confirma, d’aquesta manera, una victòria que ja s’albirava quan va presentar els 8.120 avals, gairebé el doble que García (4.600). Puig ha obtingut el 56,7% dels vots (7.372) i García el 42,4% (5.509). La participació ha estat del 71,2%, amb més de 13.000 vots. En total, 18.276 militants socialistes podien exercir el dret de vot. Ximo Puig serà confirmat com a secretari general en el tretzè congrés del PSPV, que es farà entre el 28 i el 30 de juliol a Elx.

Dia 1 de setembre: Aprovat el decret de plurilingüisme per a aquest curs
El Consell aprova un decret llei de plurilingüisme exclusiu per a aquest curs escolar que assegurarà la ‘total normalitat’ del començament de curs per a les famílies amb nens de tres anys. Així mateix, s’aplicarà a les aules experimentals de dos anys, a les quals s’oferiran tres programes lingüístics que responen a la tria del centre i de la distribució curricular que fan les famílies. El conseller d’Educació, Vicent Marzà, explica que amb aquest decret llei es compleixen els objectius de la Generalitat, és a dir, la seguretat en el començament de curs per als alumnes, les famílies i els professors i el compliment de la sentència judicial del Tribunal Superior de Justícia, que va suspendre cautelarment l’anterior decret del departament.

Dia 9 d’octubre: La violència ultra altera la manifestació del 9-O
Entitats, sindicats i partits polítics han convocat una manifestació reivindicativa aquesta tarda a València amb el lema ‘Sí al valencià’, amb motiu de la Diada del Nou d’Octubre. La marxa havia de començar a les sis, però un nombrós grup d’ultres ha ocupat la plaça de Sant Agustí i ha començat a proferir crits ofensius i insults. Segons testimonis, la policia espanyola no ha actuat per aturar les agressions i s’ha limitat a separar les dues mobilitzacions. Arran d’aquests fets, la capçalera s’ha adreçat cap a l’estació del Nord, envoltada per la policia espanyola i perseguida pels ultres, que han provocat enfrontaments als carrers. Arran de les agressions, la policia espanyola ha actuat, però també s’ha abraonat contra els manifestants pacífics de la marxa pel Nou d’Octubre. Compromís i Podem han demanat la dimissió immediata del delegat del govern espanyol al País Valencià, Juan Carlos Moragues, per la falta de seguretat en la manifestació. 

Dia 20 d’octubre: Oltra es planta contra els atacs feixistes
La vice-presidenta Mònica Oltra diu prou. Si despús-ahir va rebre un atac de membres d’ultradreta a les portes de casa seva, avui ha esclatat perquè la secretària general del PP del País Valencià, Eva Ortiz, ha comparat aquests atacs amb una samarreta que va dur l’any 2009 amb la cara de l’ex-president Francisco Camps. ‘Em sembla indignant que una alta dirigent política compare la samarreta de Camps que jo em vaig posar amb els feixistes que, encaputxats i amb la cara tapada per una màscara d’un assassí en sèrie, van venir durant la nit a la porta de ma casa’, ha dit Oltra. Visiblement enfadada, ha afegit que si Eva Ortiz ho deia seriosament, potser ja no calia que existís Espanya 2000.

Dia 18 de novembre: València és un clam pel finançament
Milers de valencians surten al carrer per reclamar un model de finançament més just, encapçalats pel president de la Generalitat, Ximo Puig; la vice-presidenta, Mònica Oltra; el batlle de València, Joan Ribó; el president de les Corts, Enric Morera; i representants de tots els partits polítics menys el PP. La pancarta inicial no és duta per polítics sinó pels representants de sindicats, de les organitzacions empresarials i de les universitats: hi ha CCOO, UGT, la Intersindical Valenciana, CSIF, la Confederació Empresarial Valenciana, la Cambra de Comerç de València, la Universitat de València i la Jaume I de Castelló i la Plataforma per la Sanitat Pública. La marxa ha començat al carrer de Guillem de Castro, concretament a l’esplanada del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM), i ha transitat pel passeig de la Petxina i el carrer de la Blanqueria fins a les Torres de Serrans, on es llegeix un manifest que denuncia el maltractament fiscal del País Valencià. El text explica que cada valencià rep 237 euros menys que la mitjana de ciutadans de l’estat espanyol i 839 euros menys que el territori de l’estat espanyol més ben finançat, és a dir, entre un 10% i un 29% menys de recursos, respectivament. ‘Sumant infrafinançament i infrainversió, enguany, la nostra discriminació arribarà a 1.600 milions d’euros, si sols ens comparem amb la mitjana. Ens trobem en una situació insòlita, sobretot perquè tenim una renda per capita 12 punts inferior a la mitjana. I, no obstant això, som l’autonomia que menys recursos per habitant rep; l’única que, tot i ser pobra, aporta al conjunt de l’estat’, diu el text.

Dia 11 de desembre: À punt comença les emissions radiofòniques
La nova ràdio pública valenciana À Punt s’ha estrenat avui a les 10.00 amb el magazín setmanal en directe ‘Al ras’. Quatre anys després de l’apagada de RTVV, la ràdio ha estat el primer mitjà públic valencià a recuperar la veu i ho ha fet amb aquest espai, presentat per la periodista Jèssica Crespo, que s’emetrà de dilluns a divendres de 10.00 a 13.00. La graella es completa amb un total de 10 programes i 28 hores setmanals. La música i la repetició dels espais radiofònics emesos ompliran la resta d’hores d’una programació que anirà creixent en un futur.

Dia 24 de desembre: Montoro intervé també la Generalitat Valenciana
Montoro aplicarà la recepta de la Generalitat de Catalunya al govern que presideix Ximo Puig. El Ministeri d’Hisenda espanyol tindrà accés directe a totes les factures i expedients de la Generalitat i incorpora 44 noves exigències perquè el govern valencià pugui rebre els diners del FLA. La mesura, molt semblant a la que Cristóbal Montoro ha desplegat al Principat i a la ciutat de Madrid, implica que el Consell perdrà autonomia financera i capacitat de decidir polítiques. La Generalitat gestionarà els pagaments però la decisió final, l’autorització d’aquestes despeses, restarà a les mans de Madrid. Justament, aquesta setmana la Unió Europea ha ratificat una multa de 18,93 milions d’euros a l’estat espanyol per la manipulació de les xifres de dèficit de la Generalitat Valenciana l’any 2012, quan hi manava el Partit Popular. La societat valenciana reivindica des de fa temps un finançament més just. 

Podeu llegir tot l’Anuari 2017:

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any