Biel Mesquida, en una imatge d'arxiu (fotografia: Jordi Carreño).
Fotografia: Jean Marie del Moral

Eros i ethos, l’erotisme i l’ètica, contra pathos i thanatos, el patètic i la mort.

Copiava això a la meva plagueta del temps, una vegada, dues, tres, i a poc a poc em sentia alleugerit.

En primer lloc cal ser clars: hi ha un cos que no és com els altres, una orella que no és com les altres, una visió que no és com les altres, una respiració que no és com les altres, una sexualitat única al món com l’empremta digital. Podem classificar la sexualitat de maneres diferents: heterosexual, homosexual, bisexual, polisexual, etc., però cal veure ben clar que la sexualitat no es pot reduir a cap conjunt sigui el que sigui.

Tothom pertany al conjunt de la seva sexualitat pròpia, única al món.

El cos no és un tot format de parts, és una interdependència contínua. No el cos fotografiable, televisable, enregistrable, sinó el cos en els seus milers de particularitats de memòria, el seu sincronisme singular i les seves experiències fonamentals. Cal imaginar sempre seguit com funciona el cos interior i, sobretot ara, en una època que ha convertit el cos en un supermercat: els empelts d’òrgans, els bancs d’esperma, els tràfics d’ovòcits, etc., això barata molt les coses en el nostre imaginari. El mercadeig de la reproducció cal desemmascarar-lo. Mostrar que l’avenç tècnic no és essencialment alliberador, sinó que està enverinat per la rendibilitat i el càlcul en mans de màfies ben reconegudes i acceptades.

Com podem empassar-nos cada dia les dosis brutals d’assassinats de dones, d’ofegaments de refugiats i no refugiats, de morts i de ferits mortals per la guerra, de corrupció, i de llargs judicis polítics, en què molts dels culpables en surten absolts? I endavant el trull i la injustícia general!

La major part de les persones és indiferent al cos de l’altre. I això vol dir que són indiferents al cos propi. Passen de l’altre com passarien al límit d’ells mateixos, del seu cos ple de potencialitats inexplorades, a punt d’eixir. Viuen en dues dimensions.

Tota la maquinària que ens domina és feta per rendibilitzar aquests cossos robotitzats, sistematitzats, esclavitzats sense adonar-se’n. No adonar-se de la pròpia condició és el pitjor que ens pot passar a les persones humanes.

Veig cossos deshumanitzats a voler i, alerta!, no impòs el meu sistema de percepció a ningú. Trec algunes idees i intent generalitzar-les perquè cal que l’escriptor doni els resultats de la seva recerca.

La meva escriptura serien escapolons d’aquests resultats. Mai no he estat, som ni seré, l’inquisidor del pensament de l’altre.

Em sent en la nostra tradició, la dels pensadors llibertaris: cal lluitar a les totes contra l’analfabestialisme!

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]