03.05.2019 - 14:46
|
Actualització: 03.05.2019 - 15:10
Un equip internacional de cosmoquímics i astrofísics de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i de la Universitat d’Arizona ha descobert un gra meteorític format durant les fases finals d’una estrella desapareguda fa molt de temps. Encapsulat en un meteorit recol·lectat a l’Antàrtida, el minúscul gra, de només unes micres de pes, ha descobert secrets sobre les fases terminals de la vida de les estrelles i sobre la forma en què aquestes sembren l’univers amb els blocs de construcció de noves estrelles, planetes i vida.
Amb el sobrenom LAP-149, el petit gra de pols estava confinat en un meteorit rocós, no metàl·lic, trobat a l’Antàrtida, i representa l’únic gra meteorític compost alhora per grafit i silicat descobert fins avui. El seu origen pot rastrejar-se fins a un tipus específic d’explosió estel·lar anomenada nova. El gra es va incorporar i barrejar amb el material nebular que, poc després, donaria lloc al Sistema Solar, fa uns 4.500 milions d’anys, per a posteriorment incrustar-se en un meteorit primitiu.
El descobriment desafia algunes de les idees actuals sobre la forma en què les estrelles moribundes sembren l’univers amb matèries primeres, a partir de les quals es formaran planetes i, en última instància, les molècules precursores de la vida.L’equip d’investigadors de la Universitat d’Arizona ha analitzat el gra, aproximadament de la grandària d’un microbi, fins al nivell atòmic.
Encara que les seves estrelles progenitores ja no existeixen, la composició isotòpica i la microestructura dels grans de pols d’origen estel·lar identificats en meteorits proporcionen dades úniques sobre la seva formació i sobre les condicions termodinàmiques en el material ejectat per les estrelles, segons publiquen els autors. Aquest és el primer gra conegut que conté grafit i una inclusió central rica en silicats.
