24.12.2016 - 22:00
Nadal, conjuntament amb la Pasqua, és la gran celebració del cristianisme. Les famílies es reuneixen, i amb grans àpats, commemoren el naixement de Jesús. La tradició pot variar entre les diferents branques de la religió, fins i tot en la data, però l’ambient sempre és festiu. De totes maneres, en aquells països on els cristians són una minoria perseguida, el Nadal es pot arribar a convertir en un calvari. Una festa clandestina que algunes comunitats tenen por de celebrar per la repressió de les societats on viuen.
Una mostra d’aquesta violència i odi, en un dia sagrat pel cristianisme, és l’atac que es va produir el diumenge de Pasqua d’enguany en un parc de Lahore (Pakistan) on es reunien diverses famílies cristianes. Un suïcida es va fer esclatar matant a setanta-cinc persones i ferint-ne a més de 300. Jamaat–ul–Ahrar, una facció dels talibans pakistanesos, en va reivindicar l’autoria. En un comunicat, el portaveu del grup va dir que ‘portarem a terme més atacs com aquest fins que la llei islàmica s’imposi a tot el país’.
Durant el 2016, els atemptats i els atacs contra comunitats cristianes s’han produït per tot arreu: Kènia, Uzbekistan, Nigèria, Índia, Brunei, Myanmar, Colòmbia, Laos, Azerbaidjan, etc. Els mètodes han estat també diversos. Des de Bombes a execucions, passant per la destrucció d’esglésies i profanació de llocs sagrats.
L’últim atac ha estat l’11 de desembre a Egipte. Més de dotze quilos de TNT van explotar en una de les entrades de la catedral copta d’El Caire. La principal minoria del país i que representa el 10% de la població. L’atac va matar a vint-i-tres persones i va deixar una cinquantena de ferits.
25+ women & children killed, 45+ injured:
whenever, wherever, Islam comes, violence follows.
CCTV of bombing💥on Coptic Christian✝️in Cairo🇪🇬 pic.twitter.com/L8iKcJ2RqG— 私は小さなクルド人です (@JPY_Kurdish) 14 de desembre de 2016
Quins són els països més perillosos pels cristians?
L’ONG francesa Portes Ouverts es dedica a ajudar les comunitats cristianes perseguides d’arreu del món i cada any elabora un informe que indexa els països més perillosos pels cristians. En el darrer, amb dades del 2015, Corea del Nord encapçala la llista. Els 300.000 creients que viuen sota el govern de Kim Jong-un professen la seva fe d’amagat i en l’àmbit privat. En públic només es pot venerar una figura, i aquesta és la del dictador. La possessió d’una simple Bíblia pot comportar l’internament en un camp de treballs forçats.
De totes maneres, l’informe ressalta que el principal motiu de persecució dels cristians és el fanatisme islàmic. El Llevant és una zona especialment conflictiva. Les guerres de l’Irac i Síria han ensorrat completament els governs i en aquest caos el sectarisme ha arrelat com una mala herba. Diversos grups armats, entre ells l’anomenat Estat Islàmic, s’han acarnissat amb les minories. Cristians i yazidites han patit especialment.
Abans de la guerra, a Síria hi vivien gairebé dos milions de cristians. Després de cinc anys, més de 700.000 han abandonat el país o han mort. A l’Irac, ciutats com Mossul o Nenive s’han quedat sense una població que feia segles que hi vivia. La majoria s’han exiliat a l’estranger o han cercat refugi a la regió autònoma del Kurdistan, una zona relativament estable. Irac ocupa la segona posició en la llista de Portes Ouvertes, i Síria la cinquena.
Pakistan, Afganistan, Somàlia, Eritrea, Sudan, Iran i Líbia ocupen les places restants entre els deu països més perillosos. Les raons principals són governs teocràtics, milícies i grups armats fanàtics —Talibans, Estat Islàmic, Al-Shabaab, etc.— i guerres civils. Evidentment, les comunitats cristianes no són les úniques que pateixen en aquests entorns tan agressius. En alguns d’ells, l’apostasia comporta pena capital.
Ací podeu consultar l’informe sencer.
Betlem, una ciutat en alerta
A la ciutat palestina de Betlem cada any acull a milers de peregrins que volen visitar l’església de la Nativitat, on segons la tradició Jesús va néixer. Actualment és una ciutat de majoria musulmana i durant el Nadal l’exèrcit israelià extrema les mesures de seguretat. Betlem, ja de per si, està emmurallada i els accessos estan plens de punts de control.
La nit de Nadal l’aforament al voltant de la Nativitat és limitat i requereix registre previ. Les tensions entre israelians i palestins són sempre a flor de pell. En plena segona intifada (2002), l’exèrcit va assetjar l’església durant trenta-nou dies. Milicians palestins es van atrinxerar l’interior. Hi van haver nou morts.
En l’època nadalenca, no només els cristians visiten Betlem, molts musulmans també hi van perquè l’Islam considera Jesús un profeta.
