Ahir es va votar la moció de censura presentada per Podem contra Rajoy. Com ja se sabia, la formació de Pablo Iglesias només va comptar amb els vots d’ERC, Compromís i Bildu –tot i que la representant del grup basc li va clavar la bufetada més forta de tot el debat (vídeo). En xifres, la cosa acabà així: 82 vots a favor, 170 en contra i 97 abstencions.

Però en un (altre) exercici publicitari preparat, de seguida Podem va projectar un missatge que, pel cap baix, és molt equívoc. Pablo Echenique, per exemple, va dir: ‘El PP ha perdut els papers, el debat i també la majoria de la cambra.’ Els papers, és evident que els va perdre, i el debat crec que també. Però la majoria de la cambra, no. La majoria de la cambra, si de cas, Rajoy ja la tenia perduda des de la nit de les eleccions. Podem va justificar la frase dient que s’havia demostrat que els vots a favor i les abstencions eren més que els nos, és a dir, apropiant-se els vots, sobretot els del PSOE, que no se’ls havien volgut unir.

Ja estem avesats a aquestes giragonses dialèctiques de Podem i és evident que tothom fa mans i mànegues per a guanyar la batalla dels titulars. Però també és cert que aquesta actitud és molt impròpia d’un partit que vol canviar res. Perquè les frases no canvien el món; el món, el canvien els fets. I en aquest punt no és sobrer de recordar que precisament si avui Rajoy és president del govern també és perquè Podem va votar no a Pedro Sánchez. No dic que Sánchez, pactant amb Ciutadans, no els ho dificultàs. Però, siga com siga, Podem ho va rematar. I en aquell moment Rajoy ja havia perdut la majoria de la cambra…

Aquesta proclama, diguem-ho tot, amaga encara una altra mostra gegantina d’incoherència. Xavier Domènech va voler convertir la moció contra Rajoy en una moció contra Puigdemont, aprofitant l’escenari i les càmeres per a fer una crida a ERC a abandonar el govern i a unir-se a ells –que ningú no ha dit que en tinguessen prou i que, vista l’experiència de Barcelona, no sembla pas tampoc un projecte engrescador. I amb aquest propòsit va aprofitar l’abstenció del PDECat, abstenció que va criticar amb les paraules més grosses que trobava, mentre ell i els seus companys dedicaven un delicat silenci a l’abstenció que realment hauria pogut canviar les coses, és a dir, la del PSOE.

Però és que després el mateix portaveu d’En Comú Podem, per a poder fer les seues estupendes sumes acrobàtiques, resulta que s’apropia alegrement l’abstenció dels diputats del PDECat per a sumar-la al seu bàndol i poder dir que els sís i les abstencions eren més que els nos i que, per tant, Rajoy havia perdut la cambra i ells havien guanyat. Ep! Amb dibuixets i tot, que ens ho va explicar. Amb una incoherència que de tan alegre que és fa feredat de debò.

 


–A la desprestigiada activitat de sumar clics i seguidors, només li faltava l’aparició de màquines de comprar falses visualitzacions i ‘m’agrada’, com la que us presentem avui en aquest vídeo. Les xarxes socials, sobretot Facebook, han esdevingut un cau de paranys, on els més vius i espavilats es fabriquen èxits a mida per fer veure que són allò que no són. Costarà d’extirpar les pràctiques fraudulentes, però si més no cada dia podem documentar més per què hi ha gent que té xifres de visualitzacions tan astronòmiques que simplement desafien el sentit comú.

Aquest extraordinari dossier del New York Times explica que el rescat dels emigrants que proven d’arribar a Europa per alta mar cada volta és més a prop de les costes de Líbia. I, de resultes d’això, el material amb què les màfies envien els emigrants a la mar és com més va més defectuós. Simplement compten que seran rescatats de seguida. El problema és que això no passa sempre i per això creix considerablement el nombre de naufragis i de morts. La pràctica de Frontex de destruir els vaixells de fusta que transporten emigrants per impedir que siguen reutilitzats també ha estat molt negativa, perquè ara les màfies deixen la gent a la mar en esquifits vehicles de plàstic, que no resisteixen ni el més petit embat. La situació, doncs, és preocupant, corprenedora, i exemplifica a la perfecció que més enllà del deure moral que hauríem de tenir tots els europeu envers els refugiats, la situació és complica enormement cada dia que passa.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]