El nombre de pisos de lloguer turístic creix a marxes forçades a València i l’ajuntament vol limitar-ne l’expansió. Les dades recollides en l’estudi encarregat pel consistori per a saber en detall l’evolució d’habitatges turístics a la ciutat indiquen que aquesta mena d’oferta turística representa el 48,60% del sector. Es tracta de 4.714 pisos (2.285 regulats per empreses i immobiliàries i 2.429 oferts directament pels particulars a plataformes especialitzades) amb capacitat per a 18.102 persones. Els 82 hotels de la ciutat, en canvi, presenten 16.191 places i representen el 43,37% d’oferta del sector. Les pensions i els càmpings representen el 7,93% de les opcions turístiques, amb capacitat per a 2.953 visitants.

Per a desincentivar el ràpid creixement de l’oferta de pisos turística, l’ajuntament aplicarà mesures impositives i més control a les vint-i-set plataformes d’allotjament particular que operen a la ciutat. ‘La intenció del consistori és protegir el resident, millorar la convivència i el benestar social, lluitar contra l’economia submergida i ajudar les empreses que donen el servei de manera legal’, diu la regidora de Turisme, Sandra Gómez.

Entre les mesures reguladores que vol aplicar l’ajuntament, la regidora en destaca tres: la creació d’una taula de treball amb l’Agència Valenciana de Turisme (AVT), la posada en funcionament d’un observatori de l’habitatge turístic i la creació d’una iniciativa de col·laboració entre l’ajuntament i les principals plataformes de lloguer d’habitatges particulars.

Quant a la col·laboració amb plataformes de lloguer de pisos, la regidora explica que el setembre ens reunirà amb l’empresa Airbnb, la plataforma de lloguer turístic més important, per tractar la imposició d’una taxa per als apartaments turístics, limitar els dies de l’any que un particular pot llogar el seu habitatge, regular l’oferta de lloguer d’aquesta mena d’immobles a la ciutat i que només es puguin publicitar els pisos que estiguin registrats.

No obstant això, la regidora de Turisme va més enllà i assegura que no n’hi ha prou que aquests habitatges estiguin inscrits al registre de l’AVT i paguin el model 347 d’Hisenda, sinó que ‘se’ls hauria d’exigir una taxa d’activitat econòmica’ per tal de gravar l’activitat del lloguer particular. Si fos així, Gómez diu que València es convertiria en la primera ciutat de l’estat a signar un acord d’aquestes característiques amb Airbnb. La intenció del consistori és, però, que aquest acord s’ampliï a la resta de plataformes que operen a la ciutat.

Gómez puntualitza que regularitzar el lloguer d’apartaments turístics de particulars és una iniciativa positiva, no solament per a l’ajuntament, sinó també per al sector hoteler i els veïns. De totes maneres, si Airbnb no volgués arribar un acord, i volgués actuar ‘al marge de la llei’, el consistori utilitzaria ‘la potestat sancionadora’ per a regular l’activitat econòmica. En aquest sentit, Gómez reconeix que, fins ara, només han actuat quan hi ha hagut alguna denúncia dels veïns i que, en algun cas, s’ha arribat a tancar algun pis per reincidència.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]