L’advocacia de l’estat espanyol critica la jutgessa del 8-M per haver obert una ‘causa general contra la crisi sanitària’

L’advocacia de l’estat espanyol ha apel·lat directament a l’Audiència Provincial de Madrid per sol·licitar la revocació de la interlocutòria que la jutgessa Carmen Rodríguez-Medel va obrir per investigar penalment el delegat del govern espanyol a Madrid, José Manuel Franco, per haver permès la manifestació del 8 de març a Madrid.

En l’escrit, l’advocacia espanyola critica durament Rodríguez-Medel i l’acusa d’haver convertit la instrucció ‘en una causa general sobre la gestió de la crisi sanitària’, i fins i tot assenyala que ha passat per alt les suspensions processals vigents de l’estat d’alarma.

El recurs, al qual ha tingut accés Europa Press, el signa l’advocada de l’estat espanyol Rosa María Seoane i es va presentar el 20 d’abril; és a dir, gairebé un mes abans que s’elaborés l’informe de la Guàrdia Civil que es relaciona amb la polèmica destitució del coronel Diego Pérez de los Cobos.

Seoane denuncia que la instructora ha menystingut les disposicions de l’estat d’alarma per als tribunals i que ha vulnerat el dret del delegat del govern espanyol a Madrid a un procés amb totes les garanties, per la qual cosa sol·licita a l’Audiència que el declari nul.

Entre més aspectes, diu que Rodríguez-Medel ha desbordat l’àmbit competencial sobre la investigació del 8-M i que ha demanat a la Guàrdia Civil informació ‘de qualsevol autoritat que ni tan sols identifica i converteix la instrucció en una causa general sobre la gestió de la crisi sanitària’.

La tesi de la defensa

L’advocacia espanyola considera: ‘Fins el 14 de març, dia en què es va aprovar la declaració de l’estat d’alarma, no hi havia cap resolució de cap autoritat competent en matèria sanitària, ni local, ni autonòmica, ni estatal, que limités les concentracions de persones, ja no en exercici d’un dret fonamental, com ho és el dret de reunió, sinó de qualsevol objecte i finalitat.’

Segons el parer de la defensa, hi havia recomanacions sanitàries que es van anar intensificant, sobretot a partir de l’11 de març i a tots els àmbits administratius, però com que eren recomanacions i no pas prescripcions, no van ser cap impediment per a limitar esdeveniments esportius ni el funcionament de recintes tancats i espectacles públics, com cinemes, teatres, etc.

Amb tot això, considera que ‘la instructora no pretén pas de verificar si són certs determinats indicis d’incompliment de l’ordenament, sinó trobar indicis’. ‘Indicis que provin que l’absència de prohibició d’actes commemoratius el 8 de març va ser una actuació arbitrària’.