Fachin explica la seva experiència aprenent el català contra l’atac de Rajoy a la immersió

  • La xarxa respon a l'amenaça del govern espanyol amb casos personals que demostren l'èxit de la immersió lingüística

VilaWeb
Redacció
17.02.2018 - 10:29
Actualització: 17.02.2018 - 17:51

Aquesta setmana, el govern espanyol ha anunciat la seva intenció de liquidar l’exitós model d’immersió lingüística a les escoles catalanes. Arran d’aquest atac a la llengua, han estat moltes les reaccions d’indignació de polítics i sindicats, però la xarxa s’ha fet especial ressò dels casos personals d’aquells qui, malgrat no tenir el català com a llengua materna, consideren que el model d’immersió lingüística els ha donat l’oportunitat d’aprendre una altra llengua i ampliar coneixements. En recollim alguns.

L’ex-diputat de Podem, Albano-Dante Fachin, nat a l’Argentina, exposa el seu cas en arribar a Catalunya. Ell, que només coneixia el català per les cançons de Serrat, explica la fascinació d’aprendre cada nova paraula. ‘A poc a poc vaig anar descobrint una llengua, una manera de veure i explicar el món. Gràcies a la immersió vaig tenir la possibilitat de viure de manera conscient el miraculós procés d’adquirir una llengua.’ I conclou: ‘Si el 92 hagués tingut “la casella” que vol imposar el PP, potser per por, per comoditat, per desconeixement, l’hauria marcada. I m’hagueren robat una oportunitat: la d’aprendre la llengua del que seria el meu país’.

— Albano-Dante Fachin (@AlbanoDante76) 15 de febrer de 2018

Una de les històries més impactants és la del periodista Montxo V. Sempere, que es va quedar sord a l’edat de cinc anys. Com que vivia a Nova York, la seva llengua habitual era l’anglès, malgrat tenir un pare gallec i una mare castellanoparlant. Mentre era hospitalitzat, explica que barrejava l’anglès i el castellà perquè a poc a poc anava perdent l’oïda. Després, va tornar a Alacant, d’on provenia la seva família. Una vegada al País Valencià, els metges van recomanar als pares de no parlar-li català ni llengua de signes per no confondre’l. Va descobrir, però, que el seu avi era catalanoparlant, i va decidir d’aprendre la llengua. En conèixer una noia, també va decidir d’aprendre la llengua de signes, que el va obrir al món. És per això que no entén aquells que s’esmercen a cuidar la seva ignorància en forma d’apologia al monolingüisme, ni tampoc en el supremacisme lingüístic, com conclou al darrer missatge. ‘Totes les llengües ‒rebla‒serveixen per a construir la persona.’

El periodista David Meseguer explica el cas de catalanoparlants del seu entorn que van triar l’educació en castellà al País Valencià i com aquesta decisió ha anat en detriment del domini de la seva llengua materna.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any