12.05.2016 - 22:00
El 13 de maig de 1939 va salpar del port d’Hamburg el transatlàntic St. Louis, amb destinació a Cuba, pas previ per a entrar als EUA. A bord, hi anaven més de nou-cents jueus que havien abandonat Alemanya arran de la persecució oberta a partir de la Nit dels Vidres Trencats, el novembre del 1938.
El St. Louis, capitanejat per Gustav Schroeder, va arribar a l’Havana el 27 de maig, però els 936 passatgers no hi van trobar la terra promesa que s’esperaven. El govern cubà de Federico Laredo Brú no els va donar permís de baixar a terra i va negar-los l’entrada, ni com a turistes ni com a demandants d’asil polític. Sols una vintena, finalment, van quedar-s’hi.
De manera que el capità va decidir aleshores de posar rumb cap a Miami, on la guàrdia costanera nord-americana també va aturar el vaixell. En aquells moments, els EUA no donaven cap tracte especial als refugiats. Tractats com a immigrants, havien de demostrar que tenien prou diners per a viure sense ajuts i un expedient policíac net, dues condicions complicades per a fugitius dels nazis, desproveïts de gairebé tots els béns i drets.
En una època amb un fort sentiment antiimmigració als EUA, després de la Gran Depressió, el president Franklin D. Roosevelt no es va atrevir a acceptar els refugiats, que tampoc no van poder desembarcar més al nord, al Canadà. Després de deambular uns quants dies per les costes d’Amèrica, Schroeder va optar per tornar a Europa el 6 de juny. Les famílies a bord van aconseguir de convèncer el capità de no desembarcar a Alemanya, on els perillava la vida, i gràcies a la mobilització d’organitzacions jueves van aconseguir visats temporals en uns quants països: Anglaterra va acceptar 288 passatgers; Bèlgica, 214; França, 224, i els Països Baixos, 181.
No sospitaven que l’any següent, l’exèrcit d’Adolf Hitler acabaria ocupant tots aquests estats, tret de la Gran Bretanya. Més de dos-cents cinquanta passatgers del St. Louis, qualificat per The New York Times com ‘el vaixell flotant més trist del món’, van perdre la vida en camps d’extermini nazis.
Dels 620 passatgers que havien desembarcat al continent europeu, sols 87 (el 14%) van poder fugir abans de les invasions alemanyes del maig del 1940. El gran gros, 532, van quedar atrapats en territoris ocupats pels nazis, i 254 no van sobreviure l’Holocaust: van morir als camps d’extermini nazis 84 dels passatgers que eren a Bèlgica, 84 més que eren als Països Baixos i 86 dels que eren a França. Fou el terrible i vergonyós final del ‘vaixell flotant més trist del món’, com el va qualificar The New York Times.
Film a Barcelona
La tràgica odissea del St. Louis fou el tema central del llibre ‘El viatge dels maleïts’ (1974), escrit per Gordon Thomas i Max Morgan Witts, que es va adaptar cinematogràficament dos anys després en un film amb el mateix títol que es va rodar, parcialment, al port de Barcelona.
En efecte, les localitzacions suposadament caribenques de ‘El viatge dels maleïts‘ (1976) no foren filmades a Cuba, sinó en espais portuaris de la capital catalana. Dirigit per Stuart Rosemberg, el film fou protagonitzat per un repartiment de luxe format per Faye Dunaway, Max von Sydow, Orson Welles, Katharine Ross, Lee Grant, James Mason, Malcolm McDowell, Ben Gazzara i Oskar Werner.
