24.11.2016 - 23:00
|
Actualització: 16.01.2017 - 18:46
Al Born Centre Cultural de Barcelona es va inaugurar el 17 d’octubre l’exposició sobre Franco i la repressió. Hi ha una sala dedicada als torturadors franquistes. És molt convenient visitar-la encara que sigui dur.
De totes les degeneracions de l’ésser humà, la de torturador és de les més vils i covards. Policies i funcionaris l’activitat en grup dels quals era picar caps, cames, testicles, dits i el que fos per destrossar la dignitat d’un pres indefens. En deien la Brigada Político-social i eren el terror dels lluitadors antifranquistes. A València, on jo estudiava, destacava un policia especialment cruel que es deia Manuel Ballesteros. Cal explicar-ho perquè llavors jo tenia vint-i-un anys, molts dels torturats s’han anat morint i la memòria històrica és clau per entendre l’actualitat…
A mi em va detenir dues vegades i va ser lleu, em va amenaçar de mort amb una pistola però com que jo no era comunista no els interessava passar a mes. Altres companys no van tenir tanta sort.
De tots els excessos que va poder cometre Felipe Gonzalez quan va arribar a president del govern, el més greu per a mi va ser nomenar Manuel Ballesteros, cap de la lluita antiterrorista del País Basc. Fet incomprensible ja que els dirigents socialistes coneixien bé la fama de torturador de Ballesteros. Els bascos són lluitadors i tenen un gran sentit de grup. D’aquesta manera s’assegurava la continuació del conflicte basc ja que per cada torturat basc sorgien deu militants d’ETA més. I a qui li interessava que ETA seguís matant? Aquest és el problema.
Ballesteros va morir fa anys i és curiós perquè en la seua necrològica a El País no es diu res del seu pas per la Brigada político-social. Per això cal recordar-ho.
Feliçment a Euskadi s’obre ara un procés de pau i és molt important donar-li suport. En aquest procés un tema clau és el de la reconciliació dels bascos amb totes les seves complexitats i d’aquí sorgeix el tema del perdó. El perdó s’ha de demanar de cor i també ha de donar-se de cor. Si es converteix en maniobra política, perd sentit. ETA ha de demanar perdó per tots els crims comesos i molts periodistes ja se n’ocupen de recordar-ho. Però crec que falta aquesta mateixa pressió perquè els funcionaris torturadors demanin perdó i confessin els seus crims. És molt necessari perquè cobraven dels nostres impostos i això ens fa a nosaltres còmplices.
A Euskadi es va torturar molt. El Govern basc té registrats 5000 casos. Era lògic si tenien policies com Ballesteros. La seva petició de perdó alleujaria una mica la nostra consciència i facilitaria camins de pau per al futur.
Pepe Beunza, objector de consciència en 1971
