La quarta anada del ‘Tio Canya’ a València

  • Tres concerts a València, Castelló i Alacant clouen els actes de 'l'Any Tio Canya' organitzat per una cinquantena d'entitats cíviques i culturals del País Valencià

VilaWeb
Esperança Camps Barber
18.01.2017 - 22:00
Actualització: 19.01.2017 - 16:36

El joc de paraules és molt fàcil. El Tio Canya torna a València i entra al Teatre Principal. Amb gaiato o sense. Uns quants músics reten un homenatge a una cançó, a l’autor que la va compondre i al grup que la va fer popular. Tots junts entren al Principal, on tants anys van tenir la porta barrada, per a reivindicar un tema que aviat va ser himne. Una cançó amb una tornada fàcil que va recórrer l’espinada de la transició i que durant els anys de govern del PP molta gent cantava fins a l’afonia. L’han apresa els xiquets a casa o a l’escola. L’han cantada les colles de joves que anaven de farra. N’han fet versions grups de rock i corals.

El concert que se celebra aquesta nit és el colofó a ‘l’any Tio Canya’ que unes cinquanta entitats cíviques i culturals han celebrat els últims mesos. El cartell el formen Musicants; Sis veus per al poeta; Pep Gimeno, el Botifarra; Miquel Gironés amb Xiromita Trad Project; Apa i Teresa, cantadors i Josemi Sánchez, versador.

La iniciativa va ser de la falla Arrancapins de València i després s’hi han anat sumant altres col·lectius fins a aconseguir que s’hi involucren la Diputació de València i l’Institut Valencià de Cultura, Culturarts. Josep Antoni Collado, membre de la falla, ha explicat que molts més grups o cantants haurien volgut participar en l’homenatge, però no ha estat possible per no allargar massa el concert. Per això han decidit que els actuants tinguen alguna relació directa o indirecta amb Al Tall.

Més que una cançó
Tio Canya és una cançó que Al Tall va incloure en el seu segon disc. Era l’any 1977. La va compondre Vicent Torrent. És una cançó però és molt més. El musicòleg Josep Vicent Frechina afirma en el seu estudi La cançó en el País Valencià, que és ‘una cançó modèlica pel que fa a l’ús de la sensibilitat popular com a força expressiva i amb un missatge més elaborat i efectiu que el del millor tractat de sociolingüística’.

LaFera-MiquelGil-0013rm_FotoPRATSiCAMPS
Miquel Gil (fotografia: Prats i Camps).

Miquel Gil, que formava part d’Al Tall quan van llançar el tema, explica que Torrent va encertar una sèrie d’icones i fotos fixes de la realitat de l’època. ‘Recorde el dia que va aparèixer per l’assaig de Massanassa amb la cançó. Vaig quedar una mica així, de com estava filada la història. És un dels temes que ha deixat Al tall –afirma’.

Un altre estudiós de la cançó, Carles Gámez, ha explicat a VilaWeb que Vicent Torrent escriu i construeix molt bé les seues cançons. ‘Tio Canya té forma de romanç i s’identifica amb l’època en què naix i es publica perquè és una espècie de crònica de la societat valenciana passant per diferents generacions. La gràcia que té és que la melodia i els arranjaments són perfectes, és enganxosa’.

Vicent Torrent recorda que va compondre la cançó com una més, però que ‘molt prompte ens adonàrem que havíem fet una bona cançó perquè menejava el cor de la gent i l’ajudava a pensar i a comprometre’s en la recuperació de la llengua. I ara encara la cançó no passa de moda’.

José Aparicio, Apa. (foto Prats i Camps)
José Aparicio, ‘Apa’. (fotografia: Prats i Camps).

fotografia

fotografia

El versador Josemi Sánchez, que també participa en el concert d’aquesta nit, considera l’homenatge d’avui com una nit de lluita en defensa de la llengua i del sentiment i estima de sentir-se valencià. ‘Em vaig educar en castellà. Fins que vaig prendre consciència. La ciutat de València no ha estat un lloc fàcil. La cançó és redona en sí mateixa. Parla d’un problema molt comú a molta gent. Hem vist que no s’ha de baixar la guàrdia sinó que s’ha d’estar sempre atents perquè encara hi ha molta gent que pensa que parlem una llengua d’aldeans com ha dit alguna política desafortunadament, i alguns que no ho diuen, ho pensen’. José Aparici, ‘Apa’, que avui cantarà els versos de Sánchez, considera que l’homenatge és un símbol perquè ‘hem estat molts anys callats aguantant tot el que ens tiraven. Jo crec que la cançó va obrir molts ulls i va enganxar a molta gent pel que diu i pel que representa’.

Miquel Gironès (foto Prats i Camps)
Miquel Gironès (fotografia: Prats i Camps).

Per a Miquel Gironés, que actuarà amb la seua nova formació ‘Xiromita Trad Project’  Tio Canya té a veure amb el seu despertar ideològic. ‘A casa l’escoltava, amb els pares. Quan vaig començar amb la meua consciència política amb quinze anys, la cançó va passar a ser un himne polític. Un himne que em representava. També era una cançó de festa, de bufar-se i cantar-la amb els amics. Al tall sempre ha estat molt present en tota la nostra vida’.

LaFera-EvaDenia-0018rm_FotoPRATSiCAMPSPer a Eva Dénia, que lidera el grup Sis veus per al poeta, ‘la cançó ‘explica una història molt potent amb la qual ens identifiquem perquè el procés de substitució lingüística no és un fenomen exclusiu de la ciutat de València L’abandó de la llengua té a veure amb la falta d’autoestima i la voluntat d’ascensió social. Tots hem conegut tios canya’.

Vigència de la cançó
Les condicions de la tornada del Tio Canya a València s’estan donant, segons que afirma Josep Antoni Collado, encara que matisa, que no amb la força que seria desitjable.

Al Tall es va retirar dels escenaris l’any 2013. Cada vegada que feien el Tio Canya deien que els agradaria deixar de tocar-la perquè ja no fos necessària. Avui, Vicent Torrent considera que ‘les coses van una miqueta massa espaiet i que la cançó té la mateixa vigència que quan la férem’.

Aquest concert es repetirà el 21 de gener al teatre Arniches d’Alacant i el 28 al Principal de Castelló.

A l’enllaç hi la la interpretació de la cançó Tio Canya interpretada per diversos artistes en el concert de comiat d’Al Tall a València el 18 d’octubre del 2013

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any