La pintura i la música es fusionen a la ‘Nit de la sanitat’ de Peralada sota el guiatge de Santi Moix i la Simfònica del Liceu

La pintura i la música s’han fusionat aquest dissabte al Castell de Peralada. Ha estat el segon dels concerts que el popular festival ha programat i, en aquesta ocasió, ha homenatjat el personal sanitari. Un espectacle on l’artista Santi Moix ha pintat una obra mentre l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu feia sonar les notes de peces d’Handel en la segona part del programa –primer, han interpretat la setena de Beethoven. En total, una hora i quart de concert i pintura que han pogut gaudir uns setanta convidats del món de la sanitat en un homenatge a aquest sector, que ‘s’ho mereix tot’. El festival consta de sis concerts. La inauguració va ser dimecres amb la bailaora de flamenc María Pagés, homenatjant el sector de la cultura.

El pintor català establert a Nova York Santi Moix porta l’expressió visual que es combina amb l’emoció generada per la Simfònica del Liceu. Una pintura que ha casat perfectament amb la Música pels reials focs artificials de Georg Friederich Handel, interpretada per l’orquestra del teatre barceloní que dirigeix Josep Pons. El resultat, una ‘explosió’ audiovisual que ha arrencat els aplaudiments dels quasi setanta assistents, tots ells convidats pel Festival de Peralada, i tots ells vinculats al món sanitari. El pintor Santi Moix explica que la combinació dels dos arts ha estat ‘complicada’, perquè es tracta de quadrar els moviments i expressions que requereix la pintura del fresc, amb ‘els alts-i-baixos de la música’. ‘He hagut de memoritzar la peça i, fins i tot, hem hagut de fer una versió més lenta amb el mestre Pons per tal de poder definir l’espectacle’, diu el pintor. Tot plegat, en un format marcat per les mesures de seguretat entre els assistents, tots ells de l’àmbit de la sanitat de les comarques gironines. Moix, que celebrava el seu aniversari, diu que per a ell ha estat un esdeveniment ‘molt emocionant’: ‘El meu pare era metge, i a casa sempre hem sentit parlar de medicina a casa. A més, és el meu sant, i tot plegat fa que sigui un sentiment molt intens.’ Un festival reproduït en línia. Obligat a suspendre la seva trenta-quatrena edició, el certamen s’ha reinventat perquè l’església i les muralles del Carme del castell de Peralada acullin entre setanta i cent trenta persones respectivament. La resta d’espectadors ho hauran de seguir en línia per la pàgina web del festival. Això sí, els presents ho han fet enmig de mesures de seguretat, com l’obligació de respectar la distància de seguretat i d’usar de la màscara. El director del certamen, Oriol Aguilà, diu que es tracta d’una edició que poc o res té a veure amb les dels anys anteriors, perquè mai no havien gestionat uns protocols com els d’enguany. Malgrat tot, Aguilà ha defensat la importància de tirar endavant iniciatives d’aquest tipus, perquè considera que s’ha de lluitar aferrissadament a favor del sector cultural. Hi ha sis espectacles inèdits. Després de l’espectacle inaugural amb la bailaora de flamenc María Pagés dedicat al món cultural i el d’aquest dissabte de Santi Moix i la Simfònica del Liceu, agafarà el relleu el cantant i compositor Alfonso de Vilallonga. El barceloní tornarà a Peralada acompanyat per Pau Figueres, Juan Pastor, Rita Payes i Iannis Obiols, a l’estrena absoluta del seu darrer treball, Hors de saison el 27 de juliol. Una proposta que vol homenatjar el sector turístic de la Costa Brava. El 28 de juliol s’hi podrà veure el tenor David Alegret, acompanyat al piano per Rubén Fernández Aguirre, que estrenarà Canticel, un homenatge a Josep Carner en el cinquantè aniversari de la seva mort. D’una altra banda, el baríton malagueny Carlos Álvarez, actuarà en un recital inèdit el 30 de juliol. Ho farà, per primera vegada, amb cançons del compositor barceloní Miquel Ortega. L’última de les actuacions, el 31 de juliol, la protagonitzarà el pianista i compositor francès Chassol. Inventor del gènere ultrascore, presentarà per primera vegada a Catalunya el seu treball Ludi, un film musical inspirat en la novel·la Das Glasperlenspiel (El joc de les granisses) de Hermann Hesse.