La democràcia és l’opi del poble? Ja s’ha vist que nosaltres anem fent votacions i votacions, fins que el resultat s’ajusti a allò que volen els qui les convoquen. Ja sigui eleccions estatals, autonòmiques, plebiscitàries o referèndums. Serà que com més voten, més democràtics som? Segons els satisfaci més o menys el resultat de les urnes, el galliner politicomediàtic es decanta a favor o en contra, i treu tots els arguments possibles per a desqualificar o lloar el resultat. Mantenir-lo o repetir-lo. L’objectiu és imposar voluntats que no són majoritàries.

La clau ens la va donar el jubilat polièdric Artur Mas: ‘Hem aconseguit negociant allò que les urnes no ens van donar’. Tota una lliçó de democràcia. Orgànica, però… S’ho haurien de fer mirar, això. Per si de cas. Qui sap si podria ser maligne.

Mentre aquí ens perdem pels camins esperpèntics de la Inòpia Nacional, el veritable càncer de la nostra societat, l’Escopeta Nacional, ni s’immuta. Ja no dic la paraula dictadura. No cal emprar paraules lletges, quan les boniques, com ara democràcia, ofereixen prestacions similars més ben adaptades a la vida moderna i europea. PP, PSOE i Ciutadans es retroalimenten i es mantenen. El PP puja a l’estat espanyol. Això, només és possible en un país d’idiotes. Quan l’esquerra no juga les seves cartes i la dreta es disfressa de moviment alliberador, la gent es despista i en treuen rendiment els qui juguen clar. Els qui no enganyen, vaja.

Ells no pararan mai de llençar el vot a la paperera de les urnes. Ni de gestionar la brossa. Són els reis.

Intento no llegir diaris. El somni de la independència ha generat massa monstres. Amb sous d’escàndol. Tant de bo, algun dia la tan necessària transparència que aconsegueixen CSQP i la CUP amb els sous dels TMB, s’apliqui també als sous, subvencions i privilegis dels qui dirigeixen i ens llegeixen el sermó des dels mitjans de comunicació.

Ara em ve al cap –i no sé per quins set sous– una frase bíblica que em dec haver inventat sobre la marxa: ‘Maleït sia aquell país que en temps de crisi, misèria i pobresa, dóna tot el pinso als lloros i margina les gallines. Qui això fa, de gana morirà. L’ou de gallina conté la proteïna del present i la joia i el benestar futur dels nostres fills!’.

-‘És paraula de Déu!’

-‘Us lloem, senyor.’

Vigileu, però, alguna gallina ja l’han pujat de curs i ha passat a la gàbia dels lloros. Està molt valorada. Se la disputen. És la primera cacatua que ha dit que sí. La gallineta va dir que  no. El pollastró ha dit que sí.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]