De Joan Amades se’n coneix, principalment, els cinc volums del Costumari Català (1950-1956), però el primer text escrit on apareix el nom del folklorista es remunta (sense peu d’impremta) a l’any 1918. En concret, es tracta de quatre pàgines dedicades a la cançó popular ‘La núvia vella’, en la primera de les quals hi ha una il·lustració satírica acompanyada de la partitura; en la segona, la lletra de la cançó i una breu descripció tècnica que diu: ‘… recollida a Barcelona per En Joan Amades amb la col·laboració del músic En Robert Gerhard, i cantada per Na Teresa Gelats. Il·lustrada pel distingit artista Picarol. Clixé cedit per l’Esbart folklòric de l’Ateneu Enciclopèdic Popular.’ I, per acabar la descripció del document, en una tercera i quarta pàgina hi ha un breu article titulat ‘La cançó popular’ on Amades explica que: ‘La cançó és, sens dubte, la manifestació de més valor psicològic que té el poble; per ella podem arribar a penetrar l’esperit d’un poble. ¿Què hi ha que parli més fondo a l’esperit i que ens commogui més que la música? Tots els pobles de la terra, dels més civilitzats fins als més bàrbars, tenen la seva música, l’art més sublim dels arts, que així ens fa riure com ens fa plorar, fent estremir les més amagades fibres del nostre cor.’

Llegir més

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]