18.02.2016 - 02:00
|
Actualització: 18.02.2016 - 10:48
El Tribunal Constitucional espanyol torna a l’ofensiva amb la suspensió cautelar del Departament d’Afers Exteriors i l’incident d’execució de la sentència de la declaració del parlament del 9 de novembre contra la decisió de crear una comissió d’estudi del procés constituent. Aquesta situació fa pensar en la possibilitat que elements aliens a la voluntat del govern i dels partits compromesos amb el procés d’independència condueixin a una acceleració del full de ruta que precipiti el desenllaç abans dels famosos divuit mesos.
Aquests divuit mesos que té el govern –ara ja són disset– per a completar el procés són orientatius. Ho han dit fins i tot els signants del pacte. Tant pot ser que convingui allargar-ho tres mesos com escurçar-ho quatre, per posar un exemple. Una cosa és el temps òptim per a completar els preparatius necessaris per a fer el canvi de legalitat, la proclamació i les eleccions constituents i una altra cosa són els factors externs que no depenen directament d’allò que vulguin i hagin previst els independentistes. Si l’objectiu primordial és ‘fer-ho ben fet’ –com han repetit constantment els dirigents polítics i governants independentistes–, pot convenir d’avançar la fi d’aquesta legislatura de transició. Aleshores, el parlament hauria d’aprovar ràpidament les lleis de transitorietat jurídica, de procés constituent i d’hisenda pròpia i seguretat social perquè el president Carles Puigdemont pogués convocar unes eleccions constituents emanades de la nova legalitat. Però quins són aquests factors que poden conduir a un desenllaç precipitat del procés d’independència?
Inhabilitacions i suspensió de càrrecs per desacatament
En primer lloc hi ha les possibles conseqüències penals de l’execució de la sentència contra la declaració d’inici del procés d’independència. El TC va considerar inconstitucional i nul·la la declaració i qualsevol acció del parlament o del govern que consisteixi a aplicar aquella declaració serà considerada un desacatament a la sentència. Amb la reforma de la llei del Tribunal Constitucional, aquest òrgan judicial pot sancionar penalment aquells qui en desobeeixin els dictats. La creació de la comissió del procés constituent, que havia de ser presidida per Muriel Casals, pot ser entesa com un primer desacatament de la sentència. També poden considerar-se desobediència la formació de les ponències conjuntes de les tres lleis de desconnexió assenyalades en aquella declaració del 9 de novembre.
Les sancions per desacatament de sentències del TC poden arribar a la inhabilitació de càrrecs públics i institucionals, començant per la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, i continuant pels membres de la mesa i els de la comissió parlamentària. El govern i els grups del parlament compromesos amb el procés independentista podrien deixar passar una inhabilitació dels seus representants o de la segona autoritat institucional del país (la presidència del parlament)? Si la via és la inhabilitació de qualsevol qui vulgui avançar en les tasques parlamentàries del procés, govern i parlament poden reaccionar avançant la desconnexió legal amb l’aprovació de la llei de transitorietat jurídica que implicaria la instauració de la nova legalitat catalana sobre la qual els tribunals espanyols ja no tindrien cap competència.
Afers Exteriors
Damunt la taula també hi ha des d’ahir la suspensió cautelar del Departament d’Afers Exteriors. No hi ha cap sentència ferma i ara el govern té vint dies per a aportar els documents i les al·legacions que consideri convenients, però l’acord del tribunal implica la suspensió automàtica del decret de creació de la conselleria, perquè el govern espanyol va invocar l’article 161.2 de la constitució espanyola, que estableix que el decret impugnat queda sense efecte per un termini inicial de cinc mesos.
De moment, el president Puigdemont ha dit que el govern continuaria fent ‘acció exterior’ i que Raül Romeva continuaria essent conseller amb aquesta competència. Puigdemont va insistir ahir que l’acció exterior era una competència estatutària que tenia la Generalitat, clarament reconeguda per la sentència del TC sobre l’estatut. ‘No hi renunciarem de cap manera’, va dir. Amb tot, caldrà veure si ‘continuar fent acció exterior’ significa mantenir el nom de la conselleria tal com és ara –Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència– o si el govern està disposat a renunciar al nom i canviar-lo pel de ‘Departament d’Acció Exterior’ per esquivar la polèmica i continuar fent allò que tenia previst. Si el govern fa cas omís de la suspensió dictada pel TC, pot obrir-se un nou conflicte amb implicacions semblants als de la sentència de la declaració d’inici del procés aprovada al parlament.
Condemna de Mas, Ortega, Homs i Rigau pel 9-N
El tercer conflicte jurídic obert que pot portar a una acceleració del procés és la querella penal contra Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i, potser, Francesc Homs per l’organització del procés participatiu del 9-N del 2014. Si el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya –ara presidit per un magistrat molt hostil a l’independentisme– fa una sentència condemnatòria, ‘la resposta no podrà ser d’acceptació ni de fer com si no passés res’, han explicat fonts del govern a VilaWeb.
Aquestes fonts consideren també que l’impacte internacional que tindria una condemna d’inhabilitació i, fins i tot, de presó de tres o quatre governants per haver organitzat una consulta ciutadana seria una oportunitat d’avançar unes quantes pantalles del procés. Amb tot, encara no hi ha decidida la reacció institucional a la possible condemna, que caldria que fos coordinada amb la reacció cívica que implicaria les organitzacions de la societat civil.
Un referèndum
Des d’una perspectiva més positiva i no tan repressiva com la dels casos esmentats fins ara, també cal pensar que un govern espanyol disposat a convocar un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya seria un factor accelerador del desenllaç del procés (en el cas d’una victòria independentista, és clar). Un referèndum vinculant implicaria un procés de negociació i gestió del resultat amb el corresponent repartiment d’actius i passius, i un calendari de desconnexió negociat. Cap de les fonts consultades per a fer aquest article no preveu seriosament la possibilitat d’aquesta hipòtesi, perquè requereix una majoria política a l’estat espanyol que no hi és.
Per tant, els elements que poden precipitar el desenllaç del procés són de caràcter judicial i repressiu i a mans de l’estat espanyol. L’ofensiva del TC d’aquesta setmana fa preveure una primavera moguda i el govern prepara respostes per a cada entrebanc de l’estat espanyol. Les fonts consultades per aquest diari coincideixen en una qüestió: cal evitar que sigui l’estat espanyol que marqui l’agenda i el ritme del procés. I això implica que les respostes previstes no sempre siguin immediates, sinó que serà el govern i la majoria parlamentària que gestionarà les variacions al full de ruta previst per a aquests disset mesos restants.
