El Ministeri d’Energia espanyol farà públics avui els estudis que durant dos anys ha elaborat un grup d’experts, format per set professors de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) i de la Universitat de Harvard, sobre el risc sísmic del magatzem de gas natural submarí Castor. Segons Eleconomista.es, s’han analitzat els moviments produïts després de la injecció de gas de l’any 2013 i el risc de tornar a obrir el magatzem.

Tenint en compte les conclusions de l’estudi, es preveu que el govern espanyol encarregarà a Enagás que desballesti la planta. Es calcula que la despesa de desmuntar-la pot superar els 300 milions d’euros, que se sumarien als més de 1.350 milions d’euros que ja s’han pagat a l’empresa concessionària, Escal UGS, com a indemnització pel tancament de l’obra. Una indemnització que hauran de pagar tots els contribuents .

El principal dubte és si l’informe permetrà de concloure que els promotors de la infrastructura van cometre frau o negligència. Si fos el cas, el govern espanyol podria fer una petició judicial perquè els promotors retornessin la quantitat rebuda de diners públics.

La instal·lació es troba en estat d’hibernació des del 26 de setembre de 2013, amb una despesa de manteniment de 16 milions d’euros.

Informes anteriors
Aquest és el quart estudi que s’ha fet sobre la relació entre el Castor i els moviments sísmics. El maig del 2014, l’Institut Geològic  i Miner d’Espanya (IGME) va presentar un document, segons el qual era raonable de pensar que la sismicitat a la zona Vinaròs tenia relació amb les operacions d’injecció de gas del setembre del 2013, tot i que concloïa que en part era d’origen natural.

Segons l’IGME, la primera part de la seqüència sísmica havia estat induïda i de baixa magnitud, cosa que considerava habitual en moltes operacions similars. Així mateix, es va produir alhora que les injeccions de gas esdevingudes entre el 2 i el 17 de setembre de 2013. L’estudi deia que alguns altres moviments eren de sismicitat ‘disparada’ –de més magnitud, entre 3,5 i 4,2 graus– i registrats després de les injeccions de gas, com a reacció al canvi de condicions en algunes falles al voltant del magatzem.

El primer document va ser elaborat l’any 2007, també a càrrec de l’IGME. Es va redactar abans d’autoritzar-se la construcció del magatzem i no s’hi feia referència a la possible sismicitat induïda. El jutjat de Vinaròs manté oberta una investigació sobre uns quants funcionaris perquè considera que no es va estudiar correctament el risc ambiental del projecte, tot i els advertiments.

El segon informe es va emetre a final del 2013, després dels terratrèmols del setembre i octubre del mateix any a Castelló i en resposta a un requeriment del govern espanyol sobre les causes de la sismicitat dels mesos anteriors. El report, elaborat per l’institut geogràfic espanyol (IGN), argumentava la relació directa entre els sismes del litoral castellonenc i la injecció gas a la planta. A més, revelava l’existència d’una falla a la zona que fins aleshores no s’havia identificat i, per tant, no es va tenir en compte en els estudis previs per a avaluar la perillositat del projecte Castor.

L’oposició política demana de retre comptes
La Comissió d’Indústria del congrés espanyol va aprovar el març del 2016 una iniciativa presentada per Podem per a reclamar el desmantellament de Castor, de manera ‘no onerosa amb les arques públiques’. Aquesta petició obre la porta a emprendre accions legals per a exigir responsabilitats ambientals, administratives, econòmiques i penals a l’empresa concessionària, Escal UGS – un 66,6% de la qual és propietat d’ACS, empresa dirigida per Florentino Pérez. La proposta va rebre el suport de totes les formacions polítiques tret del PP.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]