‘La Mort i la Donzella’, de l’Institut Valencià de Cultura, triomfa als premis Max

  • Joan Carreras ha estat guardonat com a millor actor i Mireia Aixalà com a millor actriu

VilaWeb
Fotografia: EFE/Luis Tejido.
Redacció
05.10.2021 - 08:59
Actualització: 05.10.2021 - 17:42

Joan Carreras, com a millor actor per l’obra Història d’un senglar, Mireia Aixalà, com a millor actriu per Les tres germanes, i Nao Albet i Marcel Borràs com a millors directors d’escena per Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach, figuren entre els guanyadors principals dels XXIV premis Max de les Arts Escèniques, lliurats ahir al Teatre Arriaga de Bilbao. La Mort i la Donzella, de l’Institut Valencià de Cultura, ha estat de les més guardonades, amb tres premis: millor escenografia, millor espectacle de dansa i millor disseny d’il·luminació. Durant la gala s’ha donat suport als tècnics teatrals pel conflicte que mantenen amb l’institut espanyol d’arts escèniques i de la música per la convocatòria d’ocupació pública.

També han guardonat Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique, per la millor adaptació o versió d’obra teatral per Les tres germanes, mentre que la companyia de Badalona Xirriquiteula Teatre ha rebut el premi al millor espectacle per a públic infantil, juvenil o familiar per l’obra Laika. A més, l’actriu Gemma Cuervo ha rebut el Premi Max d’Honor 2021 en reconeixement a la seva vasta trajectòria de mans de la seva filla, la també actriu Cayetana Guillén Cuervo, que, emocionada, ha agraït a la seva mare l’esforç magnífic. L’actriu ha estat rebuda amb una gran ovació i el teatre de peu i no ha pogut contenir llàgrimes d’emoció: “En aquest moment, em sento plena d’amor. Sóc feliç.”

També ha rebut tres guardons El bar que se tragó a todos los españoles –millor autoria teatral, millor espectacle de teatre i millor disseny d’espai escènic–, del Centro Dramático espanyol (CDN – INAEM).

L’actuació de l’actor i músic bilbaí Asier Etxeandia ha obert i tancat una gala en la qual han intervingut l’escriptor Bernardo Ataxaga i Yogurinha el personatge creat el 1994 per les Fellini i símbol al País Basc de la llibertat sexual.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any