Featured Video Play Icon

Una de les missions espacials més espectaculars i reeixides de la història comença la seva fase final. Des d’aquest mes d’abril i durant cinc mesos, la sonda Cassini, que orbita des de fa tretze anys el planeta Saturn, farà una sèrie ‘d’òrbites terminals’ en una zona del tot inexplorada: l’espai que queda entre aquest gran planeta gasós i la part més interna dels seus cèlebres anells. Finalment, el 15 de setembre vinent, la Cassini es precipitarà contra l’atmosfera turbulent de Saturn, enviant les últimes dades, mai obtingudes fins ara, fins que pugui mantenir contacte amb la Terra, per acabar encenent-se i posant punt final a una enorme quantitat de descobriments que han permès de fer passos de gegant en l’astronomia.

El suïcidi de la Cassini permetrà d’eliminar el risc que la seva ferralla i els microbis d’origen terrestre que pot tenir acabessin estavellant-se contra alguna de les principals llunes de Saturn i contaminar-les. Precisament, alguns dels descobriments més destacats de la Cassini han estat els que tenen a veure amb la possibilitat que Tità i Encèlad tinguin alguna forma de vida en els respectius oceans líquids que pot haver sota capes de gel. Ho explicava l’astrònom de la Universitat de València Enric Marco al seu bloc de +VilaWeb: ‘El perill que un dia una Cassini descontrol·lada caiga en la lluna Tità, amb mars d’hidrocarburs, o a Encèlad, un món amb dolls d’aigua que denoten l’existència d’un mar interior, és massa gran per a no fer-hi res. Cassini pot dur encara, després de vint anys a l’espai, algun bacteri terrestre resistent i contaminar uns mons, si no amb vida pròpia, sí que amb una química pre-biòtica interessant d’estudiar en un futur.’

L’última aventura, en una zona perillosa
Les dades i les imatges més noves i sorprenents segurament arribaran aquests cinc mesos vinents; és la part més difícil de la missió, i precisament s’ha deixat per al final. El risc més gran és que hi hagi partícules o fragments, dels milions que formen els gegantins anells de Saturn, que puguin impactar contra la nau. Diu Marco: ‘Els anells de Saturn són una zona perillosa per a una nau espacial. Milions de cossos de roca i gel orbiten en el pla equatorial del planeta. Un xoc amb un d’aquests objectes de la mida d’un autobús destruiria la nau sense remei. Ara se sap que aquests són controlats per petites llunes, anomenades pastores, que situades just al a l’interior dels anells regulen que la estabilitat i la pervivència al llarg del temps.’

Però aquests últims mesos la Cassini ja ha ofert algunes de les imatges més impactants obtingudes mai de Saturn, i precisament amb un punt de vista molt proper als anells, de l’estructura i la composició. Vegeu-les:

O aquesta del pol nord saturnià:

Més imatges que ha captat la Cassini; la lluna Mimas:

La superfície glaçada d’Encèlad:

La superfície de Tità captada per la sonda Huygens

I si teniu una bona estona, podeu veure les imatges captades per la Cassini durant onze anys recollids en aquest vídeo de tres hores i quaranta-vuit minuts del Wall Street Journal.

La maniobra final
El començament del final de la Cassini serà el 22 d’abril, quan farà l’últim sobrevol a la gran lluna Tità, que rellançarà la nau cap a Saturn; l’òrbita de la Cassini s’anirà encongint i en compte d’apropar-se a la part externa del planeta, fora dels anells, anirà passant per la part de dins dels anells. Això ho farà fins a vint-i-dues vegades. I a mitjan mes de setembre, després d’una llunyana trobada amb Tità, la nau serà enviada en direcció al planeta, perquè s’hi submergeixi, i enviarà dades sobre la composició de la violenta atmosfera fins que deixi d’enviar cap senyal. Al capdamunt d’aquest article podeu veure, en un vídeo de tres minuts, una recreació molt espectacular de com serà aquesta fase final d’una de les missions astronòmiques més belles i més profitoses científicament.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]