La Moncloa exigeix el ‘sacrifici’ de Puigdemont

  • Junts per Catalunya i ERC negocien la modificació de la llei de la Presidència per facilitar la investidura i una proposta de resolució per la restitució de les institucions catalanes*** Francisco Camps torna als tribunals per la Fórmula 1 *** El govern balear es defensa de les crítiques d'haver rebaixat el decret del català a la Sanitat

VilaWeb
Redacció
07.02.2018 - 20:33
Actualització: 07.02.2018 - 22:03

TEMA DEL DIA

Decisió política. El govern espanyol ja fa temps que ha decidit d’impedir la investidura de Carles Puigdemont amb tots els mitjans que té a l’abast, incloent-hi els tribunals, com va demostrar els dies abans del debat ajornat pel president del parlament, Roger Torrent. Per tant, negociar aquesta investidura pensant en termes de normalitat parlamentària no té gens de sentit. Qualsevol cosa que vulguin fer Junts per Catalunya, ERC i la CUP per investir Puigdemont tindrà el vet previ o immediatament posterior del Constitucional, amb informe del Consell d’Estat a favor o en contra, això és igual. I el bloc del 155 ho portarà al Consell de Garanties Estatutàries, amb informe dels lletrats del parlament o sense.

Amb aquest panorama, els negociadors dels partits independentistes han de decidir si acaten les regles del joc constitucional que imposa el govern espanyol o bé no les acaten, d’acord amb el mandat de les eleccions del 21-D però també assumint les conseqüències penals que això pot implicar. Però la decisió és política, no pas jurídica. I, una vegada decidit això, la investidura ja es pot convocar, sigui a Barcelona o a Brussel·les. Allargar les negociacions només serveix per a transmetre una imatge de divisió i una sensació de feblesa que és aprofitada per l’estat per endurir encara més la repressió. Revertir aquesta paràlisi és a les mans sobretot de Junts per Catalunya i ERC, perquè aquesta vegada la CUP no hi posa gaires entrebancs.

Mentrestant, el govern espanyol ja demana sense miraments el ‘sacrifici’ de Puigdemont, com ha reclamat avui Soraya Sáenz de Santamaria al congrés espanyol. ‘Tant costa sacrificar un català?’, ha demanat la vice-presidenta, en referència al president. La resposta, la tenen els partits independentistes i la sabrem quan es faci públic l’acord d’investidura, que s’ha continuat negociant durant tot el dia d’avui al Parlament. Sobre la taula de negociació hi ha dues propostes de Junts per Catalunya. La primera, la presentació d’una proposició de llei per modificar la llei de presidència i fer possible la investidura de Puigdemont des del parlament. I la segona, impulsar una proposta de resolució per promoure una declaració en defensa de les institucions catalanes, per restituir-les i contra els atacs sistemàtics del govern espanyol des de l’aplicació de l’article 155.

MÉS QÜESTIONS

Torna Camps. No torna a la política, sinó als jutjats, una vegada més. Aquesta vegada Francisco Camps és encausat per presumptes irregularitats relacionades amb el gran premi de Fórmula 1 a València. Amb el seu cinisme habitual, l’ex-president s’ha mostrat estranyat per la citació i ha assegurat que ‘tot es va fer fenomenalment’. No ho veu així el jutge, tot i que de moment ha decretat secreta la instrucció. Aquest cas té relació amb les obres del circuit urbà de Fórmula 1, que es va fer entre el 2007 i el 2008 i va costar 89,9 milions, dels quals 16,5 sembla que són sobrecosts. L’ex-president ja té una altra causa oberta al jutjat d’instrucció número 2 de València, acusat d’un presumpte delicte de prevaricació i malversació. En aquests fets s’investiga la negociació prèvia del contracte de la Fórmula 1, la signatura i la participació del Circuit del Motor; el contracte de la Societat de Projectes Temàtics i el pagament del cànon per a acollir el circuit; i l’aval i la compra de l’empresa gestora del circuit, Valmor, per part del govern valencià. Camps es va deslliurar del cas Gürtel, però ara ha de tornar a passar comptes per la Fórmula 1.

Polèmica pel decret de Sanitat. Allò que per a alguns és un avenç, per a uns altres és una rebaixa de plantejaments. El govern balear aprovarà finalment un decret que converteix el català en un requisit, però en rebaixa el grau de coneixement per aconseguir una plaça i estableix una moratòria de dos anys per aprendre’n. Uns canvis que han indignat els sectors més nacionalistes de les Illes i que la portaveu del govern, Fina Santiago, ha hagut de sortir a defensar com un ‘gran avenç’ perquè ‘introdueix el català en el sistema sanitari en aquesta terra per primera vegada’. Aquesta titulació, el nivell B1, es podrà aconseguir en un termini màxim de dos anys a partir del moment en què un professional hagi obtingut una plaça en les oposicions. Santiago ha precisat que el decret estableix que mentre el professional sanitari no obtingui aquest nivell de coneixement de català, la seva plaça serà provisional i no podrà promocionar-se. El PP i Cs ja han anunciat que s’hi oposaran.

LA XIFRA

45 vegades ha estat ajornada la reforma de l’estatut valencià al congrés espanyol durant aquesta legislatura, segons que ha denunciat avui el diputat Joan Baldoví. Compromís ha criticat que l’estatut continuï paralitzat set anys després de demanar-ne la reforma, mentre que els de Castella – la Manxa, les Canàries i Múrcia ja han començat el tràmit parlamentari tot i haver-ho demanat més tard.

PEL FORAT DEL PANY

Baralla entre els lletrats. La mesa del Parlament de Catalunya encara espera l’informe dels lletrats de la cambra sobre els terminis de la investidura. S’havia de lliurar dimarts, però encara no l’han enllestit. La majoria de lletrats es decanta per negar que el calendari ja hagi començat a córrer, perquè el debat d’investidura només va ser ajornat. Però hi ha diferències sobre si cal incloure en l’informe recomanacions sobre la manera de desblocar la situació. Aquestes diferències enfronten el lletrat major, Antoni Bayona, amb Xavier Muro, secretari general de la cambra. La tensió ha arribat a tal punt que Bayona, que era el ponent de l’informe, se n’ha desvinculat.

TAL DIA COM AVUI

El 7 de gener de 1783 les tropes espanyoles aixequen el setge de Gibraltar (1779-1783), perquè les forces de la ciutat van resistir-lo, amb el suport i aprovisionament de la marina britànica. Segles després, Espanya continua reivindicant, sense èxit, l’annexió de Gibraltar.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any