La Moncloa ja parla de cop d’estat a Catalunya i basteix la via repressiva

  • Alguns ministres de Rajoy fan seu el relat del colpisme difós prèviament a les xarxes i a mitjans de Madrid

Josep Casulleras Nualart
24.05.2017 - 22:00
Actualització: 24.05.2017 - 22:48
VilaWeb

A la Moncloa ja es pronuncia obertament el discurs segons el qual a Catalunya es prepara un cop d’estat. Aquesta setmana han estat el ministre d’Interior, José Ignacio Zoido; la de Defensa, María Dolores de Cospedal; i el d’Educació i portaveu, Íñigo Méndez de Vigo. Mariano Rajoy ha comparat Catalunya amb ‘les pitjors dictadures‘. És la primera vegada que el govern espanyol fa explícit aquest discurs que durant mesos ha anat coent i difonent un ampli espectre de la premsa publicada a Madrid, d’una banda, i entitats unionistes com Societat Civil Catalana, d’una altra. I això ha passat justament després de la conferència de Carles Puigdemont a Madrid.

El govern espanyol ha apujat el to, i els mitjans que han anat construint aquest relat, també: la intensificació i l’enduriment del discurs contra el procés independentista els fan alhora.

Íñigo Méndez De Vigo va dir: ‘No ens sembla correcte que el president vulgui negociar dates i modalitats. I l’alternativa que ha presentat no és solament inconstitucional sinó un veritable cop d’estat, perquè amb una llei ràpida pretenen no únicament vulnerar el seu estatut sinó la constitució espanyola.’

Després s’hi va afegir María Dolores de Cospedal. En una entrevista a Onda Cero digué: ‘L’estat té prou força per a impedir allò que és una amenaça contra l’estat. Puigdemont ha amenaçat constantment l’estat. Si fóssim en un altre país i en unes altres circumstàncies i potser no parléssim de polítics, diríem que és un intent de cop d’estat. O una amenaça de cop d’estat.’

Vegeu-ho a partir del minut 8.30 del vídeo:

El periodista Carlos Alsina insisteix a demanar-li si considera que el procés independentista és un cop d’estat. I ella respon: ‘Jo crec que és una amenaça en tota regla contra l’estat.’ Alsina hi torna: ‘O sigui, vostè pensa que té les característiques d’un cop d’estat?’ Cospedal: ‘Jo crec que té les característiques de qui vol trencar l’estat i no segueix els camins procedimentals. I com que això és vulnerar la llei és atemptar contra l’estat i en uns altres contextos segurament s’anomenaria així.’

I Alsina fa tot seguit aquesta afirmació: ‘Si Puigdemont és un colpista, la conseqüència lògica de denominar això com un cop d’estat és que el seu màxim impulsor, el senyor Puigdemont, és un colpista.’ És a dir, l’entrevistador i l’entrevistada, el periodista i la ministra, connecten els discursos, unifiquen el relat. No es qüestiona en cap moment l’afirmació, gravíssima, que ha fet en primera instància Cospedal quan ha qualificat el projecte polític independentista de cop d’estat.

No és pas casual que l’endemà de la conferència de Puigdemont, el ministre portaveu i la ministra de Defensa coincideixin a fer sortir, per iniciativa pròpia, el concepte de cop d’estat.

Perquè després s’hi ha afegit ni més ni menys que el ministre d’Interior, José Ignacio Zoido. En una entrevista de Federico Jiménez Losantos a esRadio li demanen si la policia intervindrà a Catalunya per retirar les urnes. ‘Jo li puc dir que això és un xantatge que es vol fer al govern espanyol.’ I el tallen: ‘Un cop d’estat o no?’ I Zoido diu: ‘Jo crec que és un xantatge.’ Losantos li recorda: ‘Ho han dit quatre ministres. Alfonso Guerra va dir fa quatre anys que era un cop d’estat a càmera lenta. Ara ja s’ha accelerat la càmera.’ Zoido: ‘Sí. És veritat que ho han accelerat. Crec que és un xantatge al qual ens han sotmès i nosaltres no ho consentirem.’ Finalment, una de les tertulianes li demana: ‘Esteu preparats per a prendre el control dels Mossos d’Esquadra arribat el moment?’ I Zoido respon: ‘No tingui cap dubte que l’estat, el govern de la nació, prendrà totes les mesures que hagi de prendre. No en tingui cap dubte.’

Zoido i Cospedal no tan solament assumeixen i comparteixen el relat amb els seus interlocutors a Onda Cero i a esRadio, sinó que el doten de sentit: apunten l’acció, la conseqüència. Perquè si hi ha un cop d’estat, la conseqüència lògica és que hom intenti reprimir-lo. Aquest és l’esquema. Per això Cospedal diu: ‘L’estat té prou força per a impedir el que és una amenaça contra l’estat.’ I Zoido avisa: ‘L’estat prendrà totes les mesures que calgui.’ El relat per a justificar la repressió que vindrà.

Un relat començat per entitats com Societat Civil Catalana, que ha fet servir lemes com ‘Aturem el cop‘, i per diaris com El País, El Mundo, La Razón, l’ABC… El País és probablement el que més s’hi ha referit. Per exemple, amb l’article de Xavier Vidal Folch de dimarts, titulat ‘Cop ultra contra els catalans‘. Ell mateix feia un altre article titulat gairebé igual, el juliol del 2015: ‘Un cop contra Catalunya‘. Aquest mateix diari ha publicat editorials amb titulars com ara ‘Cop a l’estatut’, ‘Cop a l’estat, buit de govern‘… I també trobem aquest altre a El Mundo: ‘Cop d’estat permanent‘, del mes de febrer.

Quan es publicaven aquests articles el govern espanyol mantenia una certa contenció en les expressions, malgrat la inflexibilitat negant-se a negociar el referèndum. Quan el mes de febrer la CUP va avalar el pressupost de la Generalitat, el govern espanyol va apujar el to de l’amenaça considerablement i, alhora, va filtrar a alguns mitjans de Madrid i agències de notícies la previsió d’intervenir col·legis electorals si es convocava el referèndum i de suspendre l’autonomia amb l’aplicació de l’article 155 de la constitució. Però ni tan sols en aquell moment no va fer seu el concepte de cop d’estat. Ara el govern espanyol va encara un pas més enllà. I no han estat relliscades dialèctiques dels ministres: ha estat una consigna.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any