La maniobra desesperada de Llarena contra Alemanya és ‘condemnada al fracàs’

Si l’acusació per rebel·lió contra Carles Puigdemont cau, s’ensorra tot el castell de cartes de la instrucció del jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena contra l’independentisme. La decisió, ràpida i contundent, del tribunal de Slesvig-Holstein de no lliurar Carles Puigdemont per rebel·lió a Espanya i deixar-lo en llibertat condicional ha estat un cop molt dur per a la justícia espanyola, i tota una desautorització. L’endemà mateix de la resolució dels jutges alemanys, tant el Tribunal Suprem espanyol com la fiscalia van fer córrer que ‘estudiaven’ de recórrer-hi en contra al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) mitjançant una ‘qüestió pre-judicial’. Tal com han assegurat amb contundència un gran nombre d’experts en dret penal, internacional i processal, aquesta possibilitat no s’ajusta al cas concret de Puigdemont i és condemnada al fracàs. És a dir, és un intent a la desesperada del jutge Llarena de salvar una imatge que ha quedat molt malmesa.

De fet, ni Llarena ni la fiscalia espanyola han anunciat que presentarien la qüestió pre-judicial: de moment solament ‘l’estudien’, i els serveis de premsa del Suprem es van afanyar a fer-ho saber a totes les agències de notícies i als mitjans espanyols principals. Això ha tingut un efecte mediàtic instantani en tots els de Madrid (i en algun de Barcelona), que és el de fer veure que Pablo Llarena passa a l’acció, que ‘contraataca’, segons que van titular diversos diaris, i, de retruc, atia la sospita sobre la bona praxi de la justícia alemanya.

Però una cosa és l’efecte mediàtic i una altra, el jurídic. I, en aquesta ocasió, l’argúcia que pretén Llarena, si és que s’engega finalment, sembla d’una gran inconsistència, si tenim en compte com s’hi han pronunciat els experts aquestes darreres hores. D’entrada, tots fan palès quin és el marc normatiu que regula les qüestions pre-judicials que es poden presentar al Tribunal de Luxemburg, recollit a l’article 267 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea.

Aquest mecanisme és pensat per a evitar que hi hagi interpretacions divergents del dret comunitari. Les consultes que es formulen al TJUE han de fer referència a la interpretació o validesa del dret de la UE, han de ser formulades en el moment que un jutge hagi de prendre una decisió sobre aquest dret per a emetre’n la sentència, o bé quan un es trobi que no hi ha jurisprudència en el dret del seu estat. El TJUE no intercedeix entre estats, sinó que els ajuda a entendre i a interpretar els tractats o si tenen cap dubte sobre la jurisdicció per a emetre sentències.

En tot cas, segons que es desprèn d’aquesta normativa i segons que apunten els experts, hauria de ser més aviat el tribunal alemany qui exposés la qüestió pre-judicial, en cas que en tingués cap dubte, que ja hem vist que no en té, atesa la rapidesa de la decisió sobre Puigdemont.

‘Condemnat al fracàs’
Com apuntàvem, alguns advocats especialitzats en dret penal i internacional han observat que, en realitat, a qui correspondria de formular una qüestió pre-judicial en cas de dubte sobre l’aplicació de l’euroordre és a la justícia alemanya, perquè és qui dicta la resolució judicial. Això ha expressat, per exemple, la professora de la UIB Margalida Capellà:

Segur que el Sr. Llarenas vol plantejar una qüestió prejudicial davant TJUE? En cas de dubtar sobre la interpretació de la Decisió marc que regula l’euroordre, hauria de ser el jutge alemany qui presentés la qüestió, perquè és qui dicta la resolució judicial, no l’espanyol

— Margalida Capellà R. (@margalidacap) April 6, 2018

O un dels advocats de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye: ‘Si el jutge Llarena formular una qüestió pre-judicial, no pot ser referida a cap de les ordres europees de detenció que ja s’han cursat, per definició. No es pot formular una qüestió pre-judicial en relació amb una decisió que hagi de prendre o que hagi pres un altre jutge. Si el jutge Llarena formula una qüestió pre-judicial, això no paralitza cap dels procediments de l’ordre de detenció europea que s’han obert a Alemanya, Bèlgica o Escòcia.’

Si el Juez Llarena plantea una cuestión “PREjudicial” la misma no puede referirse a ninguna de las órdenes europeas de detención ya cursadas…por definición

— Gonzalo Boye (@boye_g) April 6, 2018

No se puede plantear una cuestión PREjudicial en relación a una decisión que vaya a tomar o haya contado otro juez.

— Gonzalo Boye (@boye_g) April 6, 2018

Si se plantea una cuestión PREjudicial por parte del Juez Llarena eso NO paraliza ninguno de los procedimientos de OEDE que se han abierto en Alemania, Bélgica o Escocía

— Gonzalo Boye (@boye_g) April 6, 2018

El concepto, definición, alcance y requisitos de cualquier cuestión PREjudicial está regulado en el artículo 267 del Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea y es accesible al público

— Gonzalo Boye (@boye_g) April 6, 2018

Es importante leer el artículo 267 del TFUE y su “manual de aplicación”…a partir de ahí que cada cual saque sus conclusiones…sigo comiendo palomitas

— Gonzalo Boye (@boye_g) April 6, 2018

O el catedràtic de dret processal de la UB Jordi Nieva, que ho explicava divendres a Catalunya Ràdio, molt categòric: ‘És un intent inútil. Això que faran vol dir que qualsevol jutge de qualsevol país de la UE pot preguntar al TJUE com interpretar una norma de dret comunitari com és aquesta de l’euroordre. El TJUE, si admet a tràmit aquesta qüestió ‒que podria no admetre-la‒, interpretarà com s’ha de valorar la norma aquesta que ha permès als jutges alemanys d’afirmar que no hi ha rebel·lió i que no n’admetien la sol·licitud. Però és un intent bastant infructuós. El TJUE triga uns tres anys a resoldre aquestes preguntes que fan els jutges dels estats, i no són executives, és a dir, no són directament obligatòries per als qui les reben. Són parers, que tindrà presents, més que el jutge espanyol, el jutge alemany en un futur. Això no farà canviar de cap manera la decisió dels jutges alemanys de no acceptar a tràmit –cosa que és molt contundent– la sol·licitud per rebel·lió, perquè la veuen manifestament infundada’.

Llarena podria pretendre que el Tribunal de Justícia de la UE aturés tots els procediments d’extradició engegats amb l’euroordre mentre no es pronuncia sobre la qüestió pre-judicial. Però ni això farà el TJUE, deia Nieva, ‘perquè això és un afer de sobirania de cada estat. El seu propòsit no treu cap a res.’

L’altra opció podria ser de retirar l’euroordre, però el cost en imatge encara seria molt més gran. O d’esperar que la justícia alemanya accedís a lliurar Puigdemont a Espanya només per malversació, però el cost en imatge també seria enorme si mantingués el processament per rebel·lió contra tots els qui ara són empresonats. Aquesta alternativa tampoc no és clara, perquè les veus que arriben d’Alemanya (com la de la ministra de Justícia) recorden que l’extradició per malversació no és pas feta. El castell de cartes de Llarena s’ensorra.