Foto: Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols

Catalunya té 7.477.131 habitants. Només a Barcelona i a l’àrea metropolitana, hi ha més de tres milions habitants. Aquest territori agrupa 36 municipis, del total de 948 que hi ha a Catalunya. És a dir, que el 4% dels municipis agrupen el 43% dels habitants. La resta de Catalunya es configura en pobles petits o mitjans. Aquest fet fa que Barcelona i les seves rodalies generin bona part de les notícies que apareixen als mitjans de comunicació generalistes catalans.

Tot i que el 94% dels pobles de Catalunya tenen menys de 25.000 habitants, la seva actualitat política és sovint invisibilitzada a la premsa catalana. Això fa que els seus habitants tinguin, aparentment, menys eines per fiscalitzar l’acció política dels seus líders municipals. Per altra banda, els alcaldes no poden utilitzar grans altaveus mediàtics per comunicar la tasca de govern als seus ciutadans. Això fa que els calguin altres eines que no siguin els grans mitjans per garantir-se la reelecció al cap de quatre anys. Segons l’expert en comunicació política i consultor de partits i institucions Pau Canaleta, a les capitals de província encara tenen certa capacitat d’aparèixer als grans mitjans, però a pobles petits “cada cop és més difícil arribar-hi”. Hi ha l’opció d’arribar “als mitjans municipals o comarcals però, tot i així, mai aconsegueixes arribar a tothom”.

Menor professionalització

Les institucions grans tenen aparells de comunicació que fan arribar el seu missatge als ciutadans. Ho hem vist a sèries com The West Wing o House of Cards, i formen part d’aquest entorn els directors de comunicació, els caps de gabinet o els caps de premsa. Aquests càrrecs es poden extrapolar als pobles petits, però amb certes diferències. Segons la professora de comunicació política de la Universitat de Múrcia Rocío Zamora, “la comunicació política, en general, inclou unes estratègies bàsiques que es poden aplicar tant a un àmbit nacional com local”. Ara bé, “als contextos locals, el grau de professionalització és menor. La manca de recursos és una gran limitació per donar-li a la comunicació local la importància que ha de tenir”.

Hi ha ajuntaments que tenen una àrea de premsa amb personal específic que s’hi dedica, que pot ser funcionari o no. A Sant Feliu de Guíxols, un municipi de 21.000 habitants, el cap de premsa és un funcionari, en Pere Carreras. La seva tasca és explicar l’acció dels governs que passen per l’Ajuntament de Sant Feliu, sigui quin sigui el seu color polític. “Ells em fan servir per fer arribar el missatge que volen donar com a govern”, assegura. El cas de Sant Feliu reuneix mitjans locals públics i privats, encara que la seva relació amb les institucions no sempre ha estat plàcida.

En canvi, a Pals la tasca la duu a terme Mirada Local. Aquesta empresa ofereix serveis de comunicació per diferents municipis, tant petits com més grans. Poden ser ajuntaments que no podrien cobrir una plaça de cap de premsa, però que a través d’empreses com aquesta poden cobrir algunes necessitats comunicatives.

El cas de Vall-llobrega

Hi ha casos en què els propis regidors han d’assumir la comunicació amb la premsa. És el cas de Vall-llobrega: “Els ajuntaments petits estem desemparats. Si fas quelcom malament surts als mitjans, sinó no sortim pas”, explica el seu alcalde, Rufino Guirado. Aquest municipi de 920 habitants ha aconseguit atreure l’atenció mediàtica per les protestes en contra dels barracons que el poble té des de fa 12 anys. Segons Marc Sureda, autor del llibre Manual de comunicació per a ajuntaments petits (i no tan petits), “cal que les institucions entenguin que és necessari que comuniquin”. Ara bé, “la manca de recursos humans i econòmics per dedicar-se a la comunicació fa que, moltes vegades, els ajuntaments no siguin capaços d’explicar la seva tasca de govern”.

La capacitat dels ajuntaments per transmetre la seva acció de govern, i dels ciutadans per fiscalitzar-los, es veu delimitada, en tots aquests casos, pel fet que els llaços entre els habitants és més gran. També amb l’alcalde i els membres del consistori. Segons Pau Canaleta, això té un efecte clar: “El fet que molta gent es conegui és positiu perquè des de l’àmbit local pots influir més sobre els líders d’opinió”. Els líders d’opinió són les persones influents dins d’una comunitat, que són capaces de determinar l’opinió pública. “A nivell local, pot ser-ho el periodista, el llibreter o el carnisser. Són les persones a qui es pregunta: ‘escolta, explica’m què ha passat amb aquest embolic a l’Ajuntament’”.

Per Rocío Zamora, “la comunicació eficaç sempre és més senzilla als espais petits” perquè es basa en la comunicació interpersonal. El coneixement mutu permet que augmenti el rendiment de comptes. Segons Zamora, “amb la proximitat és més fàcil desenvolupar iniciatives cíviques i comunitàries. Vivim en uns temps en què, enlloc de comunicar per a la gent, hauríem de comunicar amb la gent”. Tant és així que Pere Carreras explica part de la comunicació també passa per propiciar trobades en persona entre l’equip de govern i els veïns.

Mitjans locals: dependència amb els ajuntaments

L’altra eina comunicativa són els mitjans locals, molt abundants a Catalunya. Els públics, segons Rocío Zamora, han afrontat històricament un problema: “Molts mitjans públics segueixen entenent malament la seva condició de servei públic, i ho interpreten com un servei governamental”. També existeix una dependència de la publicitat que aporta l’ajuntament. “El treball periodístic en els mitjans públics locals resulta molt complicat a causa de la quantitat de pressions que reben els periodistes que hi treballen”.

Però no només hi ha problemes als mitjans públics. Som explica Pau Canaleta, “al cap i a la fi, acabes depenent de l’Ajuntament perquè són els que generen més notícies”. Joan Serra és el director del diari digital Tribuna Ganxona, de Sant Feliu de Guíxols. Durant uns mesos, assegura que el govern no li va permetre accedir a les convocatòries de premsa, encara que ara ja les rep. Serra admet que a vegades frega la “radicalitat” i ha decidit no cobrir informació estrictament política. Tribuna Ganxona, com altres mitjans locals independents, també fa front a dificultats econòmiques que no li permeten dur a terme la seva activitat periodística de manera professionalitzada.

En aquest context, les xarxes socials han arribat a canviar el paradigma de la comunicació local i la relació de les institucions amb la ciutadania i els mitjans. “El client s’ha traslladat cap al ciutadà directament”, assegura el cap de premsa de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, Perer Carreras. Reconeix que en aquests anys ha desenvolupat un “canvi de xip” per dirigir-se als veïns sense intermediaris. El cap de comunicacio ara va directament a les xarxes socials, i això pot beneficiar els municipis petits perquè poden aconseguir arribar a una audiència més massiva. El director de l’empresa Mirada Local, Francesc Coral, assegura: “Facebook s’ha convertit en l’eina de comunicació més bàsica d’un ajuntament, fins i tot més que la pàgina web”. És possible que les xarxes acabin visibilitzant el que els mitjans han ignorat.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]