La lliçó d’Ana Stanič sobre les nacions sense estat

L’advocada Ana Stanič, especialitzada en dret comunitari i acords internacionals, segueix amb atenció des de fa anys el cas català. En una conferència al Centre Maurits Coppieters, el ‘think tank’ de l’Aliança Lliure Europea (ALE), Stanič va parlar sobre els nous estats independents i va oferir unes recomanacions per a preparar-se amb vista a la secessió. Però de la seva intervenció, se’n destaca una reflexió sobre la diferència entre ser un estat i ser reconegut.

‘L’existència d’un estat és una qüestió de fets i no de lleis’, comença Stanič. Creu que existir o no depèn de fets i no pas del reconeixement que atorguin els altres estats. ‘Formar part d’organitzacions internacionals com l’ONU és important, però no és un requeriment indispensable perquè un grup de persones sigui reconegut com a estat.’ I esmenta els exemples de Palestina i de l’Alt Karabakh.

Per una altra banda, Stanič remarca que el dret internacional no estableix amb claredat quins són els criteris per a crear un nou estat ni prohibeix la declaració unilateral de la sobirania o la independència d’un poble. Per tant, les lleis internacionals no poden oposar-se a la creació dels estats.