05.07.2017 - 15:21
|
Actualització: 05.07.2017 - 20:49
VALÈNCIA, 5 (EUROPA PRESS)
El ple de les Corts Valencianes ha rebutjat, amb els vots a favor de Compromís, PSPV, Podem, els No Adscrits i l’abstenció de Cs, l’esmena a la totalitat presentada pel PP contra el Projecte de Llei de Memòria Democràtica i per a la Convivència de la Comunitat Valenciana. D’esta manera, la norma, que pretén “dignificar les víctimes i els seus familiars” i recuperar el dret a la justícia i a la veritat, continuarà amb la seua marxa parlamentària.
El projecte de llei ha sigut presentat este dimecres en el ple de les Corts per la consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Gabriela Bravo, qui ha insistit que la tramitació d’esta llei és “una oportunitat per a construir un relat comú i compartit des de l’acord que permeta com a societat donar resposta i seguretat a les víctimes de la nostra història més tràgica”.
En este sentit, ha puntualitzat que “mantindre en la memòria les víctimes i reconéixer la seua dignitat és el millor fre per a detindre el temor i la por perquè els fets no tornen a succeir en el futur” i després de 40 de consolidació democràtica “encara queden tasques pendents per a delimitar la nostra identitat”, ha manifestat, per a lamentar que a la Comunitat Valenciana hi haja un total d’11.000 víctimes enterrades en més de 300 fosses comunes que necessiten ser “dignificades pels seus familiars”.
Concretament, la llei s’estructura en sis títols i s’articula en quatre eixos: el dret a la veritat, el dret a la justícia, el dret a la memòria democràtica valenciana i el dret a la reparació i reconeixement a les víctimes. D’esta manera, la norma promou l’obligació de les institucions públiques a investigar per a promoure la clarificació de l’ocorregut en relació amb les violacions de dret per al que advoca per la identificació de les víctimes mitjançant un cens públic.
Així mateix, assenyala que la Generalitat estarà obligada a realitzar les actuacions necessàries per a “recuperar i identificar les restes de les víctimes desaparegudes i per a elaborar mapes de localització de les restes, així com serà la responsable d’autoritzar la localització, exhumació i identificació de les restes i d’autoritzar sobre el terreny o la remoció dels mateixos quan es tinga coneixement de l’existència de restes”.
Respecte al dret de les víctimes a la justícia, regula l’obligació de les institucions d’impedir la impunitat. Així mateix, obliga al fet que la matèria de la memòria democràtica siga inclosa en el currículum de l’educació secundària obligatòria, del batxillerat i en l’educació permanent de persones adultes, si com en els plans de formació del professorat i que puga ser considerada en els estudis universitaris que procedisca amb l’objectiu de garantir el dret al coneixement de la veritat i de la memòria.
A més, arreplega la prohibició d’exhibir públicament símbols i elements contraris a la memòria democràtica i proposa que el 28 de març siga dia de record i homenatge a la figura del mort poeta Miguel Hernández.
“ÉS UNA LLEI DE MEMÒRIA SELECTIVA”
Des del PP, el diputat Luis Santamaría ha criticat el text en considerar que no defèn la memòria històrica, sinó la “memòria selectiva”. En este sentit, ha criticat que “oblida a certs col·lectius” perquè no fa cap referència al capdavant Popular i “les barbaritats que van cometre”.
Així mateix, ha enlletgit a la resta de grups de les Corts que “s’obstinen a qüestionar el paper i l’èxit col·lectiu que es va aconseguir amb la Transició”. “És una deslleialtat històrica a una generació que va ser capaç de cedir perquè la Transició fóra un èxit col·lectiu de concòrdia”. “Ens sentim molt orgullosos del camí recorregut pels espanyols fa 40 anys”, ha subratllat.
Així, ha subratllat que el PP no qüestiona el dret de les víctimes ni el dret de les persones a enterrar els seus sers estimats, sinó que està en desacord amb el concepte de veres “única i esbiaixada” que proposa la norma que, al seu juí, està pensada per a “qüestionar la Transició espanyola”. “Això és deslleialtat amb la nostra història”, ha remarcat.
En el torn de rèplica, la diputada del PSPV Mercedes Caballero ha defès que esta norma és “respectuosa, integradora i està dirigida a avançar en valors democràtics”. “És un acte de justícia”, ha subratllat, per a assenyalar que l’esmena a la totalitat que ha presentat el PP és “una excusa de mal pagador perquè no vol enfrontar-se a la veritat”. “Açò és una llei per a aquells que van defendre els valors democràtics i no per a qui ara els posa en dubte”, ha apuntat.
Des de Cs, la parlamentària Rosa García ha considerat que el desenvolupament de la llei és “escàs quan contingut i forma”, al mateix temps que ha criticat la creació de l’Institut Valencià de la Memòria Democràtica, els drets Humans i les Llibertats Públiques. Per açò, ha assenyalat que estaran “vigilants” perquè la norma no acabe sent “un element de discòrdia i un element de propaganda, sinó un instrument per a cohesionar a una societat”.
Llum Quiñonero de Podem, ha considerat que es tracta d’una llei “fluixa” que cal “enrobustir i millorar” però que és necessària per a protegir les víctima, afrontar la veritat i “posar la nostra firma historia de la democràcia”, mentre que des de Compromís, Mariam el Campello, ha defès que esta llei “no confronta a la societat”. “L’esperit de la memòria ha de ser l’esperit més sa de tots perquè el pitjor dels dimonis és l’oblit i el Pacte del Botànic no va a invocar-ho”, ha subratllat.
“ÉS UNA LLEI ÚTIL”
Així mateix, els quatre exdiputats de Cs que han passat al grup de No adscrits en les Corts han votat diferent del seu anterior partit i han recolzat el projecte de llei del Consell. En la seua explicació de vot, David de Miguel ha manifestat no compartir les crítiques al text i ha defès que és “una ferramenta necessària per a viure i posar en valor els valors que va costar recuperar”, mentre que Alberto García ha assenyalat que és una norma “útil” que “confirma que la nostra democràcia no és aliena a la preocupació de la justícia”.
Així mateix, l’exportaveu de Cs, Alexis Marí, ha indicat que està a favor de la llei perquè solament la neguen “aquells que aposten per l’opacitat i l’ocultisme, els que es neguen a obrir finestres i són amants de les restriccions”. “He votat ‘no’ perquè em vull separar dels fills polítics de Rajoy i d’aquells que van dir que anaven a regenerar la política i solament van vindre a canviar molt poques coses perquè no canviara res”, ha resolt.
