La literatura que ve a Kosmopolis

Tradicionalment, cada dos anys, Kosmopolis, la festa de la literatura amplificada, floreix al CCCB el mes de març. Tanmateix, la pandèmia va fer decidir la direcció del centre a traslladar-la enguany a mitjan juny. La intenció era poder celebrar els actes presencials i que la covid no hi tingués tanta incidència. Així doncs, d’una manera excepcional, Kosmopolis 21 es farà del 16 al 20 de juny. El lema d’enguany: “La literatura que ve”. I entre els participants hi ha: José Eduardo Agualusa, Mia Couto, Lana Bastasic, Víctor García Tur, Neil Harbisson, Fatoumata Kébé, Pau Riba, Maggie O’Farrell i Hervé Le Tellier. Consulteu-ne tot el programa.

La ciència-ficció hi tindrà un paper important, lligada amb l’exposició “Mart. El mirall vermell” i la que s’inaugurarà la setmana vinent, “Ciència fricció“. La inauguració serà una sessió amb l’astrofísica francesa Fatoumata Kébé sobre la Lluna, a partir del seu últim llibre, L’altra cara de la Lluna (Angle Editorial), una història cultural de la Lluna que es llegeix com una novel·la apassionant. Tot seguit s’establirà un diàleg entre l’escriptor Hervé Le Tellier, autor de L’anomalia (premi Goncourt, Grup 62) i president del grup Oulipo, i Pablo Martín Sánchez, únic membre d’aquest grup experimental a l’estat espanyol.

Tancarà la jornada d’inauguració un homenatge al Cant de la Sibil·la. Aquesta profecia de l’apocalipsi s’ha cantat en llatí i en català, i ha viscut èpoques d’esplendor i d’ostracisme. Què significa que una peça musical hagi anat passant de generació en generació durant un mil·lenni? Per què va ser perseguida aquesta litúrgia i per què al començament del nou mil·lenni vam decidir de recuperar-la? Hi intervindran Maria Arnal, José Luis de Vicente i Eduard Escoffet, amb el cant d’Eulàlia Fantova.

I a la clausura es podrà veure el documentari de Werner Herzog Fireball: Visitors from Darker Worlds, una investigació sobre el significat cultural dels meteorits, l’impacte que els seus cràters han tingut per a la humanitat i tot allò que n’ha pogut aprendre la ciència. Herzog conversarà amb el vulcanòleg i col·laborador seu Clive Oppenheimer. La festa s’acabarà amb la música en directe de Nico Roig, amb Lucía Fumero i David Soler.

Tal com explica Judit Carrera, directora del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, la literatura forma part de la centralitat del CCCB, perquè “permet d’imaginar altres mons i especular en altres futurs, refer vincles amb els altres”. Per això diu: “Res com la ficció no permet de fomentar el valor de l’empatia i la consciència d’aquest món que inevitablement compartim.”

Carrera posa en relleu les principals intencions de Kosmopolis 2021: d’entrada, i tenint en compte el context de la pandèmia, enguany s’ha volgut reforçar el teixit social de la literatura local i donar-hi suport, de manera que els autors d’ací hi tindran una presència molt destacada. Alhora s’han establert vincles amb quaranta editorials amb seu a Catalunya i s’ha mantingut la col·laboració amb la xarxa de biblioteques públiques de la ciutat. Així mateix, el festival col·labora amb espais literaris com ara la revista la Lectora, de crítica literària, l’Escola Bloom, la revista Branca i el col·lectiu Escritura en Vivo. Kosmopolis, a més, surt de la seva seu per ramificar-se en set llibreries de Barcelona, les que hi ha més a la vora del CCCB, on es faran intervencions artístiques, que han estat coordinades per l’escriptora i artista Alicia Koft.

Una altra intenció d’aquest certamen és mantenir la vocació internacional i fer dialogar autors de cultures i procedències diferents. Hi participaran més d’una vintena de personalitats de la literatura universal, una part de les quals en streaming, bé per l’edat i la dificultat de viatjar, bé pel rebuig a agafar un avió, una actitud contra el canvi climàtic que s’haurà de tenir en compte d’ara endavant. Amb tot, dels 109 participants (un 60%, dones), només 10 es veuran en streaming.  Judit Carrera també ha anunciat que a partir d’enguany, la festa de la literatura amplificada comptarà amb una col·laboració estable amb la Royal Society of Literature de Londres.

Com també és marca Kosmopolis, s’ha preparat un programa d’activitats fent una celebració de la paraula amb tots els seus formats (música, arts escèniques, cinema…). S’ha establert una col·laboració amb la Fira de Tàrrega i en l’àmbit cinematogràfic es projectarà el film d’Isaki Lacuesta Retratos mudos. Finalment, la directora del CCCB ha definit l’entitat com un centre d’assaig en el sentit experimental de la paraula. I ha destacat dos projectes vinculats amb l’exposició que es pot veure, “Mart, el mirall vermell”: el primer, “Viatge a Mart”, que vincula un seguit de creadors amb deu joves immigrats ex-tutelats del col·lectiu Punt de Referència. Elaboraran una peça audiovisual amb la creadora Tanit Plana i també una colla de texts que acabaran editats per Edicions Poncianes. També ha destacat el vincle de Kosmopolis amb el món educatiu i públic més jove, gràcies a un projecte amb sis instituts (dos-cents estudiants) per a explorar nous formats i nous col·lectius.