20.07.2016 - 02:00
|
Actualització: 20.07.2016 - 07:16
Publiquem una nova fitxa de l’Estratigrafia Dialectal, elaborada pels professors Maria-Pilar Perea i Germà Colón. Avui, el duet ‘pastanaga’ i ‘safanòria’, que conviu almenys des del segle XIV, amb un repartiment dialectal que potser us sorprendrà.
A sota del mapa, podeu llegir tota la informació històrica sobre aquests mots, extreta de la web dels autors. Podeu veure’n la fitxa sencera ací. Si voleu llegir les fitxes publicades, cliqueu damunt l’etiqueta ‘Estratigrafia Dialectal’, al final d’aquest article.
Bastanaga Pastanaga Pastanaga/Safanària
Pastanaga/Safanòria Safanòria
El parell pastanaga-safanòria en realitat viu a tot el domini. Pastanaga també es troba al sud del País Valencià; a la vall d’Albaida, per exemple, és la xirivia, i a altres indrets valencians és el ‘daucus’ salvatge. Però el que fa que es vegi una oposició entre els dos mots és que pastanaga, al Principat, és el llegum cultivat ‘daucus carota’, i aquest a tot el valencià avui es denomina amb l’arabisme safanòria: ja en època medieval apareix çafanària en 1307. Els jurats de València prohibeixen durant unes festes algunes activitats com «… ne batre ne ventar o fer somades de venema, o secar o batre alquena, ne femejar ne cavar naps ne çafanaries» (Colón, 2002: 47). Al català occidental, des del sud de Catalunya fins a terres d’Urgell també viu safanòria i variants com ara safranòria, saflanòria. A les Illes, al costat de pastanaga o bastanaga, hi ha igualment safannària —vegeu Atles Tortosa, mapa 315.
Una moda ridícula ha introduït el mot carlota (< fr. carotte) a València per al ‘daucus carota’. És clar que qui usa aquest mot (també ho fan en castellà!) es delata diastràticament.
Vegeu també:
—L’evolució de la llengua, mot a mot (presentació de la sèrie, 14-7-2016)
—Una web explica com han evolucionat les paraules a cada dialecte (article sobre l’Estratigrafia Dialectal, 15-5-2016)
