23.02.2017 - 14:15
|
Actualització: 23.02.2017 - 20:00
La Fiscalia Superior de Catalunya ha presentat una querella contra la presidenta del parlament, Carme Forcadell, i tres membres més de la mesa: el vice-president primer, Lluís Corominas; la secretària primera, Anna Simó; i la secretària quarta, Ramona Barrufet, pels delictes de desobediència i prevaricació. El motiu de la querella és haver permès la votació a l’octubre de la resolució sobre la convocatòria d’un referèndum. Per contra, el ministeri públic espanyol no es vol querellar contra el secretari tercer, Joan Josep Nuet.
És la segona querella presentada per la fiscalia contra Forcadell i demana que s’acumuli a la causa que ja instrueix el TSJC per l’aprovació de les conclusions de la comissió del procés constituent a final de juliol.
L’origen de la querella és al 14 de febrer, quan el Tribunal Constitucional va anul·lar definitivament la resolució aprovada per Junts pel Sí i la CUP sobre l’organització d’un referèndum i va demanar a la fiscalia que investigués les circumstàncies de l’actuació de la presidenta del parlament i quatre membres més de la mesa favorables al dret a decidir per obrir, si ho considerava escaient, una nova actuació penal contra ells.
Sobre Joan Josep Nuet, el ministeri públic argumenta que, tot i haver permès amb el seu vot la inclusió de les resolucions de JxSí i la CUP en l’ordre del dia del ple del 6 d’octubre del 2016, ‘no pretenia com els querellats incomplir els mandats del TC, ni tirar endavant un projecte polític amb total menyspreu de la Constitució del 1978’. ‘No pretenia, en definitiva, donar impuls al procés constituent’, sinó que va actuar ‘amb la creença errònia d’estar complint amb les seves funcions com a membre de la mesa del parlament, considerant que el control que podia exercir aquest òrgan era merament formal’.
A més, afegeix que els vots de Nuet ‘no van ser decisius’ per a l’admissió a tràmit de les dues propostes i que va votar en contra de resolucions anteriors relacionades amb el procés, o es va abstenir en la votació de la resolució sobre el referèndum del 6 d’octubre del 2016.
La Fiscalia Superior de Catalunya considera que la resolució del referèndum significa ‘un acte d’aplicació i desenvolupament’ de la resolució del 9 de novembre de 2015, anul·lada pel TC, contravenint decisions de l’alt tribunal respecte a aquest text i la suspensió de les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent. El ministeri públic considera que els querellats ‘van incomplir en ple coneixement’ advertiments anteriors del TC en què es demanava que s’impedís qualsevol iniciativa que desenvolupés les resolucions anul·lades.
‘Per la força dels fets consumats’
Segons el ministeri públic, amb la decisió de permetre la votació de les resolucions, Forcadell, Corominas, Simó i Barrufet ‘posen en evidència la seva voluntat inequívoca i irreversible de portar a terme el seu projecte polític per la força dels fets consumats, amb total menyspreu a la constitució del 1978’ i als pronunciaments del TC. A més, considera que van ‘donar impuls al procés constituent pre-ordenat’ en la resolució del 2015 d’inici del procés polític a Catalunya, ‘d’impossible encaix en l’àmbit competencial del parlament, en l’ordenació territorial de l’Estat i en els procediments establerts de reforma constitucional i estatutària, integrant una pura via de fet’.
La fiscalia també creu que el capteniment de Forcadell ‘evidencia encara més la seva contumaç i obstinada voluntat d’incomplir els mandats constitucionals’. A més, el ministeri públic creu que els querellats ‘no poden excusar-se en el privilegi de la seva inviolabilitat’. Aquest va ser un argument que Forcadell va esgrimir durant la seva compareixença al TSJC el desembre passat. La presidenta del parlament va demanar a la magistrada i als fiscals que protegissin la seva inviolabilitat parlamentària. En la querella, la fiscalia diu que aquesta inviolabilitat no cobreix ‘qualsevol activitat delictiva’ que puguin cometre els parlamentaris, sinó només aquells delictes que tinguin a veure amb ‘l’exteriorització d’una opinió’, en ‘la manifestació d’una voluntat, un pensament o un coneixement’.
Entre les diligències que la fiscalia demana que es practiquin, hi ha la declaració dels querellats en qualitat d’investigats. També reclama la declaració com a testimonis del vice-president segon de la mesa, José María Espejo-Saavedra, el secretari segon, David Pérez, l’ex-diputat del PP i ara delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i el diputat de Ciutadans Carlos Carrizosa.
La sala civil i penal del TSJC ha rebut la querella i s’ha designat Carlos Ramos com a magistrat ponent. La sala d’admissió es pronunciarà ben aviat.
