La Fiscalia demana a Lamela d’imputar l’ex-director dels Mossos i l’ex-secretari d’Interior per l’1-O

  • Emplaça la jutgessa a declarar la causa ‘complexa’ per a allargar la instrucció fins a divuit mesos

VilaWeb
ACN
21.02.2018 - 15:16
Actualització: 21.02.2018 - 16:52

La Fiscalia ha demanat a la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela que decreti complexa la investigació sobre l’actuació de l’ex-major dels Mossos, Josep Lluis Trapero, i contra la seva intendent, Teresa Laplana, i que declari investigats l’ex-director general dels Mossos, Pere Soler, i l’ex-secretari general d’Interior, César Puig. Segons la Fiscalia, tots dos van dur a terme una ‘actuació decisiva’ a l’hora de fer realitat el referèndum. Per aquest motiu, demana a Lamela que els citi a declarar en qualitat d’investigats ‘en salvaguarda dels seus drets, i sense perjudici’ de demanar que s’investigui més persones en el futur.

També demana que s’incorpori a la causa la declaració de Josep Maria Jové al jutjat 13 de Barcelona i la documentació relacionada amb els escorcolls que la Guàrdia Civil va fer a la seu del Departament d’Economia i en relació amb el referèndum.

La declaració de la causa com a ‘complexa’ implica que la investigació es pot allargar dels sis mesos actuals a divuit mesos, és a dir, un any més. En un escrit de trenta pàgines, la Fiscalia justifica la petició pel fet que ‘es pot parlar de nombrosos fets punibles, amb nombroses implicacions personals i que requereixen l’examen de documentació abundant’. Pel que fa a Pere Soler i César Puig, insisteix que els dirigents independentistes van actuar de manera organitzada i posa en qüestió la versió dels Mossos respecte de les seves actuacions per a frenar el referèndum.

Segons el fiscal, tant el director dels Mossos com el major Trapero ‘es van veure amb l’obligació de transmetre la sensació’ que acatarien les ordres d’impedir el referèndum ‘quan en realitat no tenien la més mínima intenció de fer-ho’. Per contra, segons el fiscal, ‘la seva col·laboració [dels Mossos] amb la celebració del referèndum va anar més enllà de la inactivitat i es va convertir en una acció a favor de la seva consumació’.

En aquesta línia, recull un seguit d’exemples de la suposada ‘inacció’ dels Mossos i de ‘l’actitud passiva’ dels agents malgrat la ‘resistència activa’ dels votants de l’1-O i de les persones que protegien les aules. En aquest relat, el fiscal recull les suposades lesions que van patir els agents de la policia espanyola a cadascun dels punts que van intervenir.

‘Col·laboració real i efectiva’
Segons el fiscal, no solament hi va haver ‘inacció’, sinó també actes de ‘col·laboració real i efectiva’ dels Mossos amb el referèndum. Pel que fa a ‘l’obstrucció de l’actuació dels membres del CNP i la seva connivència amb els responsables de les meses electorals’. Segons la Fiscalia, aquests fets ‘només poden ser, com s’ha dit, conseqüència d’una actuació policial coordinada i subjecta a les prèvies instruccions dels caps dels Mossos d’Esquadra i dels responsables de la Conselleria d’Interior de la Generalitat’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any