La manca d’acord del Brexit obre la porta a la reunificació irlandesa

Aquesta setmana, la primera ministra britànica, Theresa May, assegurava que havien quedat establerts pràcticament tots (un 95%) els acords i protocols sobre la sortida del Regne Unit de la Unió Europea.

En total,168 articles negociats que tracten qüestions clau com el dret de residència dels europeus, la coordinació en seguretat, la base militar britànica a Xipre i un protocol específic sobre Gibraltar. Però encara hi ha un impediment, la frontera de 500 quilòmetres entre la República d’Irlanda i Irlanda del Nord, l’única separació terrestre entre la Unió Europea i el Regne Unit.

La manca d’acord en aquesta qüestió pot impedir un acord total. I l’aplicació d’un Brexit dur faria que cap de les qüestions ja resoltes entressin en vigor i també implicaria la sortida automàtica de prop de 750 acords internacionals dels quals forma part el Regne Unit pel fet de ser membre de la Unió Europea.

La possibilitat de tornar als controls duaners, en una frontera que travessen cada dia 30.000 persones, a banda del transport de mercaderies, ha revifat reivindicacions que fins fa poc semblaven molt lluny, com ara la unificació de l’illa.

El calendari inicial marca aquest octubre com la data límit per a tenir un acord final, amb marge perquè els parlaments el ratifiquin i el vist-i-plau inclòs de tots els membres europeus. Una separació que entrarà en vigor definitivament el 29 de març de 2019.

La negociació impossible: entre la uniformitat territorial i l’estatus especial
El Regne Unit va aprovar de sortir de la Unió Europea amb una campanya en què les principals motivacions eren posar fi a la contribució als pressupostos comunitaris, restringir l’entrada dels ciutadans europeus, tenir una política comercial autònoma i desvincular-se de la jurisdicció dels tribunals europeus.

Els negociadors de la Unió Europa han considerat que l’única manera d’encaixar aquestes condicions és un acord de lliure comerç, amb un estatus especial per a Irlanda del Nord a causa de la frontera física. Sense acord, s’aplicarien impostos d’importació, tal com estableix l’Organització Mundial del Comerç, i caldria establir punts de control, cosa que totes dues parts volen evitar.

Una altra opció per a evitar la frontera seria copiar el model de Noruega o Liechtenstein: un mercat únic, contribuint a la Unió Europea, amb llibertat de moviment per als ciutadans comunitaris i sense veu ni vot en les institucions. Un ‘Brexit suau’ que impediria limitar l’entrada d’europeus i mantindria la contribució, buidant de contingut la sortida de la Unió Europea.

El Partit Unionista Democràtic (DUP) s’oposa frontalment a un estatus especial per a Irlanda del Nord perquè considera que viola la integritat territorial i podria afavorir la possible reunificació d’Irlanda. El DUP és el partit pro-unió més gran de l’illa, ultraconservador, i el seu suport parlamentari és imprescindible per al govern britànic.

L’acord a mida per als britànics
El pla de Theresa May era mantenir el Regne Unit al mercat comú de mercaderies, amb lliure circulació de productes industrials i agrícoles, amb un acord duaner a mida, recaptant els aranzels en nom de la Unió Europea però al mateix temps fixant les tarifes externes pròpies i sense llibertat de circulació ni contribuir a la Unió Europea, a més de restablir la supremacia dels tribunals britànics.

Brussel·les va refusar aquesta proposta, perquè considera indissociables les quatre llibertats (lliure circulació de mercaderies, capitals, persones i serveis). Els britànics voldrien el benefici econòmic sense complir les obligacions associades, com són la contribució, la lliure circulació de persones i la prevalença d’un tribunal comú, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg.

A més, el model d’un acord financer sense llibertat de moviment, el podrien exigir molts governs euroescèptics que volguessin beneficis econòmics i recuperar el control de la circulació de persones.

Cal afegir que la proposta no solucionaria totalment el problema de la frontera irlandesa. D’una banda, hauria d’exigir controls pel moviment de persones, també els conductors de mercaderies, cosa que necessàriament comportaria endarreriments; i d’una altra, el fet d’abandonar la unió duanera, amb tarifes externes pròpies i acords amb altres estats, faria igualment necessària una frontera per als productes de l’exterior dels dos territoris, per exemple, els fabricats a la Xina, els quals, sense cap control, podrien passar d’un cantó a l’altre de l’illa per evitar impostos.

Cal afegir que la frontera irlandesa ja ha estat històricament molt permeable, per població local, però també per contrabandistes i grups armats, fins i tot quan estava militaritzada. Per això, Europa prefereix situar la duana i els controls al mar, amb un estatus especial per a Irlanda del Nord, que continuaria al mercat únic i la unió duanera. Però això implicaria una frontera dins del Regne Unit, condició rebutjada principalment pels unionistes nord-irlandesos.

El ‘backstop’ també s’encalla
La possibilitat que no hi hagi un acord en el moment que el Regne Unit abandoni la Unió Europa aquest mes de març, ha portat a posar en marxa la negociació d’un backstop, un mecanisme de seguretat temporal per evitar una frontera dura quan acabi el període transitori (2020).

La Unió Europea proposa una ‘zona reguladora comuna’, que inclogui  Irlanda del Nord dins de la unió duanera, mentre no hi hagi un acord comercial o una duana amb sistemes tecnològics que faci innecessària la frontera física.

Els negociadors europeus afirmen que el comerç entre Irlanda del Nord i la Gran Bretanya és mínim, ja que la majoria es fa via Dublín, i que fer controls a ports o aeroports, o de manera més flexible a les instal·lacions de l’empresa o als mercats, no hauria de suposar una amenaça a la integritat territorial.

Pel govern britànic és inacceptable, encara que sigui de manera temporal, i una esmena del Parlament va reforçar la posició, declarant il·legal qualsevol barrera entre Irlanda del Nord i Gran Bretanya.

La primera ministra proposa que en cas de no haver una solució preparada, el Regne Unit en la seva totalitat, es mantingui al mercat únic i amb les normes duaneres per temps limitat, prolongant la fase transitòria com a molt tard fins al final de legislatura britànica (juny de 2022).

La solució temporal tampoc convenç els europeus, que entenen que un mecanisme per si no hi ha acord, no pot estar limitat en el temps, ja que immediatament s’hauria de negociar un backstop del backstop, a més, el Regne Unit es mantindria en el mercat comú sense formar part de les institucions europees, sense cap obligació i sense una proposta concreta a l’horitzó.

Com s’ha dit, l’acord comercial igualment comporta alguna manera de frontera irlandesa, i la possibilitat de suplir els controls físics amb tecnologia de moment no és una realitat. Les fronteres terrestres com Noruega o Suïssa, amb relacions comercials amb la Unió Europea més amplies segueixen tenint controls i el Comitè d’Afers d’Irlanda del Nord en un informe va concloure que no s’havia trobat en cap frontera del món una solució que eviti la infraestructura física.

L’opció més probable ara mateix seria ampliar el període de transició, com s’ha mostrat partidari el govern de la República d’Irlanda mentre es prepara per un ‘Brexit dur’, una opció no desitjada per cap de les parts, però cada cop més probable si cap renuncia a concessions ara mateix inacceptables.

L’oposició dins del mateix govern britànic
La proposta de May de prolongar el temps de permanència, no només té el rebuig europeu, sinó també té la forta oposició dins del seu mateix partit, on el sector més euroescèptic considera que seria allargar el ‘vassallatge’, on s’han d’acatar les normes i contribuir al pressupost sense participar en les decisions.

A més, mentrestant no es pot signar cap acord comercial amb un tercer país i el proper pressupost europeu, d’una durada de set anys (2021-2027), podria portar assumir nous compromisos a llarg termini, a més que es tem que la provisionalitat es converteixi en permanent.

Han estat habituals els moviments per apartar a Theresa May, especialment d’ençà que Boris Johnson, el polèmic ex alcalde de Londres i principal avalador del Brexit, va dimitir el juliol com a ministre d’exteriors. Si quaranta-vuit diputats del partit ho demanen, May s’hauria de sotmetre a un vot de confiança dins del partit.

Sorprèn una enquesta d’aquest mateix any que destacava que entre els partidaris del Brexit, entre les dues preferències, un 63% preferia sortir de la Unió Europea abans que mantenir unides totes les nacions (27%).

Un dels principals obstacles per l’acord és a la vegada el Partit Unionista Democràtic (DUP),  ja que els seus diputats mantenen la majoria al Parlament britànic i en depèn el pressupost. Qualsevol tracte diferent per Irlanda del Nord ho consideren una violació a la integritat territorial, i temen que establir regles europees per Irlanda del Nord (sanitàries, reglamentaries, etc.) i no les britàniques, podria afectar la relació i fer possible la reunificació.

Volen que la regió abandoni la Unió Europea amb les mateixes condicions que la resta del país sigui quines siguin les condicions. El partit ha estat el principal obstacle d’altres propostes més imaginatives, com la ‘Max Fac 2’, un estatus dual, on Irlanda del Nord havia d’estar simultàniament alineada amb les regulacions europees i britàniques, com actualment fa Liechtenstein amb les de la Unió Europea i Suïssa.  

La reunificació irlandesa a l’horitzó
Malgrat la total oposició del DUP, en el referèndum un 56% dels nord-irlandesos van votar a favor de la permanència del Regne Unit a la Unió Europea. El vot favorable va ser gairebé unànime entre els catòlics (85%), però també per una part important dels protestants (40%).

La possibilitat d’una frontera física encara ha fet incrementar més el malestar. El principal partit republicà de l’illa, el Sinn Féin, ja ha fet una crida per aconseguir el referèndum sobre la unificació i la líder de la formació, Mary Lou McDonald, ha assegurat que la qüestió no és si hi haurà referèndum, sinó ‘quan’.

Es considera que una frontera podria perjudicar el procés de pau, ja que des de l’Acord de Divendres Sant, els controls de seguretat es van retirar de la frontera. En l’actualitat les diferències entre el DUP i el Sinn Féin s’ha intensificat i des de fa més d’un any i mig que no hi ha un govern a Irlanda del Nord, inicialment per un cas de corrupció del DUP, però ara xoquen amb una àmplia gamma de qüestions, com la legalització del matrimoni homosexual o el reforçament legal de l’ús de l’irlandès.

L’Acord de Divendres Sant diu que ‘l’estatus constitucional d’Irlanda del Nord vindrà determinat pel desig democràtic de les poblacions d’Irlanda del Nord i de la República d’Irlanda’ i una recent enquesta mostra una majoria partidària d’unificar l’illa en cas que es produeixi finalment la sortida de la Unió Europea i sense un horitzó clar sobre la frontera irlandesa.

En canvi, cal assenyalar que una majoria es voldria mantenir al Regne Unit si aquest seguís vinculat a la Unió Europea. Si bé hi ha enquestes que donarien una victòria dels partidaris de seguir al Regne Unit per un marge molt estret, el cert és que el marc ha canviat totalment si ho comparem amb una enquesta de juny de 2013, que mostrava que només un 17% dels ciutadans eren partidaris d’unificar l’illa en aquell moment per un 65% en contra.

El canvi d’actitud es suma a la qüestió demogràfica,  en el període 2001-2011 els protestants van passar de ser un 53,1% de la població a ser el 48,4%, mentre els catòlics van passar del 43,8% al 45,1%, i les projeccions auguren que cap al 2021, els catòlics ja podrien superar els protestants. En els anys vint del segle passat, prop de dos terços de la població eren protestants.

Entre la població més jove, nascuda des del 2008, un 44% són catòlics per un 31% de protestants, per tant, el canvi de majories i un referèndum sobre la unificació d’Irlanda sembla inevitable a mitjà termini.

Els problemes d’encaix i unitat del Regne Unit s’incrementa amb una recent enquesta a Escòcia, ja que mentre en cas de seguir a la Unió Europea hi hauria una majoria favorable a seguir al Regne Unit, amb un més que probable Brexit, un 47% d’escocesos votarien a favor de la independència per un 43% en contra ( (52 vs. 48%).

A més, la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, va assegurar que no posaria cap impediment a que Irlanda del Nord aconsegueixi una relació especial, però que si la regió es manté al mercat comú, Escòcia voldria un acord similar tal com van votar els ciutadans escocesos i no tenir ‘un desavantatge econòmic’.

A la vegada, en el conjunt del Regne Unit cada cop agafa més força el ‘People’s Vote’, o sigui, fer un segon referèndum quan es coneguin els termes de la sortida. El líder laborista, Jeremy Corbyn no ha descartat aquesta opció, encara que se li ha demanat més fermesa i alguns membres s’han mostrat més contundents, com Sadiq Khan, que ha demanat clarament una votació quan se sàpiguen les condicions del Brexit.

La impossibilitat d’un acord pot incrementar els partidaris de fer marxa enrere, però amb una gran part de la població que aposta per sortir i no vol ni sentir a parlar d’una segona votació sense haver ni aplicat el resultat de la primera.

El futur és incert però s’obren totes les possibilitats a menys de sis mesos de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, des d’estar intentant forçar per aconseguir un millor acord, un ‘Brexit dur’, a la possibilitat que es forci un referèndum sobre les condicions finals o fins i tot, que el  Regne Unit acabi abandonant les institucions europees, però posant en risc la mateixa unió de l’Estat.