La CUP demana quatre anys de presó per a Narcís Serra i Adolf Todó pels sobresous a Catalunya Caixa

  • Els acusa, juntament amb 40 exdirectius, d'administració deslleial i els demana que retornin gairebé 17 milions d'euros

VilaWeb
Redacció
28.02.2017 - 14:01
Actualització: 28.02.2017 - 14:56

L’acusació popular exercida per la CUP demana quatre anys de presó per a Narcís Serra i Adolf Todó per l’increment dels sous dels directius de Catalunya Caixa (CX). Els anticapitalistes acusen Serra i Todó d’un delicte continuat d’administració deslleial i a la resta de la quarantena d’ex-directius els demanen tres anys de presó pel mateix delicte i com a cooperadors necessaris. Com a responsabilitat civil demanen la devolució de tot el que haurien cobrat indegudament, uns 7 milions d’euros entre tot el consell, més 9,8 milions en un pla de pensions per a Todó i Massana, i la nul·litat de tots els contractes relatius a sobresous i pensions. El partit també demana la nul·litat del contracte de Jaume Massana, ex-director general adjunt, però que no està acusat.

D’altra banda, la CUP segueix demanant a la fiscalia que investigui les operacions fraudulentes fetes en el marc de CX i no es quedi només amb la investigació dels sobresous. En el seu moment, el FROB va donar compte a la fiscalia de l’existència d’operacions irregulars i a data d’avui a ningú li consta que estiguin judicialitzades.

A l’octubre, l’Audiència de Barcelona va confirmar la decisió del jutge d’instrucció d’enviar el cas a judici, magistrat que va concloure que els acords del consell d’administració que van elevar les retribucions dels exdirectius Adolf Todó i Jaume Masana es van fer ‘en perjudici i menysteniment dels interessos de l’entitat, de la seva finalitat i dels interessos generals’.

Així, l’Audiència també considera que cal jutjar els ex-directius per un delicte d’administració deslleial, com demanen l’advocacia de l’estat, la fiscalia, la CUP i Ausbanc, pels acords del 2010 que van aprovar l’augment de retribucions. Segons el tribunal, els processats van actuar amb ‘abús de càrrec’ i en ‘perjudici de l’entitat’, ja que els acords no anaven en sintonia amb ‘la situació real de l’entitat, especialment delicada, i l’entorn de greu crisi econòmica que travessava’. A més, els magistrats recorden que hi havia recomanacions en contra del FROB i la Comissió Europea.

La investigació partia d’una denúncia de la fiscalia contra mig centenar d’ex-directius de Catalunya Caixa per un delicte d’administració deslleial per l’aprovació el 2010 d’una augment de sous per l’exdirector general Adolf Todó i l’exdirector general adjunt Jaume Masana. El jutge remarcava que això es produeix ‘en unes circumstàncies de generalitzada crisi econòmica’ i en un període en què hi va haver una intervenció amb una ‘descomunal quantitat’ de diner públic destinada als bancs amb problemes.

Un cop acabada la instrucció, el jutge va considerar que ‘no existeix controvèrsia sobre la realitat dels fets denunciats’ i que tots els acusats ho van fer ‘en perjudici i menyspreu dels interessos de l’entitat, de la seva finalitat i dels interessos generals’.

Durant la instrucció, el jutge va arxivar la causa contra onze dels exmembres del consell d’administració després de concloure que no van estar presents en les votacions o bé hi van votar en contra.

Segons es detalla en la interlocutòria, Todó va tenir un pujada del sou fix l’any 2009 de 100.000 euros respecte el fixat en el seu contracte; de 100.000 euros més el 2010 i de 12.000 euros el 2011, mentre que la retribució variable va pujar del 35% fixat en el seu contracte al 50% del salari fix acordat pel consell d’administració el gener del 2010, ‘quan el FROB estava a punt d’aportar 1.250 milions i fins i tot quan ja havien estat aportats’. Així, el 2011 va tenir un sou de 812.000 euros.

El jutge afegeix que aquesta situació també es produeix en el cas de Jaume Masana, amb ‘pujades de sou i de la retribució variable, del 35% al 45%’, en ‘igual i dramàtica situació econòmica de l’entitat’. Massana tenia un sou el 2011 de 600.000 euros anuals.

El jutge afegeix que aquests acords van ser adoptats per un consell d’administració presidit per Narcís Serra, un ‘mer càrrec representatiu’ però amb ‘elevats emoluments en concepte de dietes’.

Per la seva banda, la Confederació Intersindical de Crèdit (CIC) sol·licita sis anys de presó per a Todó, al qual atribueix un delicte d’apropiació indeguda, i quatre anys per a Serra; a l’exdirector general li demana que aboni 112.015 euros en concepte de responsabilitat civil i 696.548 euros més de les retribucions irregularment rebudes.Així mateix, Serra, Todó i 40 exdirectius més de l’entitat també acusats haurien d’abonar de forma solidària 5,12 milions d’euros en concepte d’indemnització a la caixa per les aportacions realitzades a plans de pensions, així com el pagament d’una fiança de 5,9 milions d’euros.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any