La Crida per la Llibertat proposa d’aturar la repressió amb una estratègia de lluita no violenta

La Crida per la Llibertat s’ha constituït oficialment avui diumenge i ha instat entitats i partits polítics sobiranistes a ‘pujar un graó’ en l’anomenada ‘Revolució dels somriures’ per adoptar una estratègia de lluita no violenta en què no és possible la claudicació en cap més ocasió. Ho ha explicat un dels seus impulsors, Àngel Colom, que la considera una fórmula per aturar la ‘repressió política’ i ha reclamat als adherits al moviment que ‘no es rendeixin a l’adversari’.

Colom ha recordat que la celebració de la consulta del 9-N i del referèndum de l’1-O van ser accions de ‘desobediència’ i les ha situades com a exemples de ‘no violència’ aconseguits per part de la societat civil i els partits independentistes. A partir d’ara, però, la Crida per la Llibertat vol defensar l’alliberament dels empresonats del procés sobiranista, la recuperació de les institucions catalanes i el desplegament de la república fent accions de ‘defensa civil del país’.

Davant els representants de la quarantena d’entitats adherides, de dirigents de la CUP, ERC, JxCat i dels comuns, i de familiars dels polítics empresonats, Àngel Colom ha defensat un moviment conjunt basat en la ‘confiança’, en el qual ‘no es miri el retrovisor ni hi hagi retrets’. Tot seguit ha recalcat que la ‘no violència’ n’ha de ser l’element troncal per demostrar que la ciutadania ‘no s’ha rendit a l’adversari’. ‘Potser es pensen que ens hem rendit, però no ha estat així malgrat que ens hagin atacat durament’, ha afegit.

La Crida per la Llibertat s’ha constituït oficialment avui diumenge 18 de març per recordar la creació de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalana precisament el 18 de març de 1981. En referència a aquell moviment social sorgit després del cop d’estat del 23-F, Àngel Colom ha recordat que les accions que es van desenvolupar durant la dècada dels vuitanta eren amb voluntat pacífica i sense anunci previ.

Conseqüentment, els impulsors de la Crida per la Llibertat, definida per Colom com una plataforma antirepressiva, també ara aposten per la discreció ‘perquè, si no, no ho deixarien fer’. Només avancen que les seves accions se centraran a fer ‘silencis per la llibertat’: ‘Serem com una estàtua i no ens mouran d’allà on siguem’, ha apuntat, assegurant que l’objectiu és denunciar les ‘ocupacions’ que pateix Catalunya ‘perquè quedi molt clar des d’on es fan i qui les fa’.

Alhora, Colom ha encoratjat els assistents a mantenir-se actius en les mobilitzacions tot recuperant les declaracions de l’economista Xavier Sala i Martín en una entrevista a VilaWeb, en què comparava el procés sobiranista de Catalunya amb la independència de l’Índia. Sala i Martín assegurava que els catalans ‘fan sal’, en referència a la revolta empresa per Mohandas Karamchand Gandhi els anys 30. ‘Ells van tombar fa moltes dècades l’imperi britànic i els catalans tombarem l’imperi espanyol’, ha sentenciat Àngel Colom.

Xarxa internacional

Paral·lelament a la demanda d’implicació a les accions al carrer, la Crida ha remarcat la voluntat de crear una xarxa d’observadors internacionals permanents per vetllar per la defensa dels empresonats i exiliats a causa del procés independentista. Aureli Argemí, impulsor de la Crida i fundador emèrit del CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions) ha avançat que l’estiu entrant elaboraran un llistat de persones i institucions amb qui volen definir un programa d’actuacions i que també preveuen aprofitar xarxes internacionals ja existents.

Més informació: La Crida, el moviment més mediàtic i pacífic que reneix 25 anys més tard

Més informació: La Crida, el moviment més mediàtic i pacífic que reneix 25 anys més tard