26.05.2017 - 11:13
Amb l’objectiu de garantir els recursos de Mediterrani
PALMA DE MALLORCA, 26 (EUROPA PRESS)
Els governs de Balears, Catalunya i la Comunitat Valenciana fan front comú en favor d’un model innovador de gestió de la flota de pesca d’arrossegament mediterrània que garantisca, al mateix temps, el futur del sector i la recuperació dels recursos marins, en el marc d’una gestió pública dels recursos pesquers en corresponsabilitat amb el sector.
Així, els tres territoris, que concentren el 80% de les 612 embarcacions d’arrossegament del litoral mediterrani de l’Estat espanyol, han elaborat una proposta conjunta que dóna resposta a la Comissió Europea, que ha instat els Estats membres a prendre mesures urgentment per a posar fi al mal estat crònic dels recursos pesquers a la regió, segons informa el Govern en un comunicat.
A més, esta proposta contrasta amb l’aposta del Ministeri d’Agricultura que podria conduir a una concentració dels drets d’accés als recursos pesquers per a este sector, de la mà d’una desregulació de la gestió des dels poders públics.
La proposta, firmada per la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Serret; la consellera d’Agricultura, Medi ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana, Elena Cebrián, i el conseller de Medi ambient, Agricultura i Pesca del Govern balear, Vicenç Vidal, ha sigut dirigida la ministra d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi ambient, Isabel García Tejerina.
JUNTS PER UN MODEL INNOVADOR
D’esta manera, els governs de Catalunya, Comunitat Valenciana i Balears han treballat en esta proposta conjunta que aposta per una gestió comunitària dels dies de pesca totals anuals, que serien gestionats per les confraries de pescadors sobre la base d’uns totals d’esforç anual permissible establits per l’administració d’acord amb les recomanacions científiques.
Amb esta proposta es vol reforçar la naturalesa de bé públic dels recursos pesquers, que pertanyen al conjunt de la societat, de manera que siga l’administració qui tinga l’última paraula en la seua gestió global, alhora que fomenta la corresponsabilitat del sector i el seu apoderament en deixar en les seues mans la responsabilitat a nivell local.
La inicativa perseguix la recuperació dels recursos pesquers mitjançant una reducció substancial i progressiva de l’esforç de pesca, d’acord amb l’assessorament científic, de manera compatible amb el manteniment de l’actual massa crítica del sector, amb l’impuls a la valorització del producte i la millora de la comercialització.
Addicionalment, es fan unes reflexions sobre l’adopció de mesures sobre la pesquera d’esta zona del Mediterraneo. En eixe sentit, també es contempla una sol·licitud sobre la minoració de l’esforç mitjançant la reducció dels dies de pesca, o disminució de les captures en sardina i aladroc entre altres tipus de mesures.
Una Comissió Tècnica de Seguiment formada per les administracions, sector i científics vetlaria pel reajustament adaptatiu del pla, que tindria una vigència de 5 anys a partir del 2018, amb una revisió al final del tercer any.
PROPOSTA DEL MINISTERI
En les últimes setmanes, responsables del Mapama havien informat tant a les Comunitats Autònomes com el sector que estan estudiant la introducció d’un sistema de quotes individuals transferibles d’esforç pesquer pel sector de l’arrossegament mediterrani.
Este model, que aniria acompanyat de mesures de desregulació en aspectes com els horaris, ja s’aplica en diversos països del món, com Islàndia, el Canadà, Noruega o Nova Zelanda, en el cas de pesqueres industrials.
Segons molts experts, l’aplicació d’este sistema de gestió podria conduir a una concentració i privatització de l’accés al recurs (el temps de pesca es podria comprar i vendre de manera permanent) i conduiria a una dràstica reducció, relocalització i concentració de la flota actual en detriment del model mediterrani de gestió familiar arrelada a la comunitat i al territori, estructurat en confraries i llotges.
El model proposat conjuntament per Catalunya, la Comunitat Valenciana i Balears evitaria estos riscos i dóna plena resposta al repte del moment.
