La Comissió 9 d’Octubre demana penes de fins a onze anys presó per als agressors de la manifestació del 2017

  • Demanen també una ordre d'allunyament tant dels organitzadors com dels agredits ·S’han presentat proves documentades contra vint-i-vuit persones que van participar en les agressions

VilaWeb
Representants de les entitats que integren la Comissió 0 d'Octubre en la presentació de la petició de penes
Redacció
08.06.2021 - 14:18

La Comissió 9 d’Octubre, que és qui va organitzar la manifestació de la diada del 2017, és una de les acusacions particulars personades en la causa. Altres acusacions les formulen els diversos periodistes agredits pels grups organitzats de l’extrema dreta.  

Toni Gisbert, secretari d’Acció Cultural del País Valencià, que és una de les entitats que formen la comissió, ha explicat que han treballat de manera coordinada amb les altres acusacions per a compartir materials i proves. D’aquesta manera han pogut identificar i acusar de manera molt documentada vint-i-vuit persones. “Hi ha moltes fotografies, molts vídeos, material gràfic inqüestionable que demostren de manera explícita els fets”, ha dit Gisbert.

Fins a onze anys i ordre d’allunyament

Els atribueixen els delictes de desordres públics, amenaces, danys, coaccions, lesions, vulneració del dret fonamental de manifestació, odi i integració en grup criminal. En alguns dels casos, afegeixen reincidència, abús de superioritat i discriminació ideològica.

La petició de penes que demanen van dels cinc als onze anys de presó. I encara fan una petició de pena accessòria que consideren molt rellevant, i que és la prohibició d’aproximació a una distància de tres-cents metres del domicili dels integrants de la Comissió 9 d’Octubre, o de les futures manifestacions que s’organitzen. En aquest sentit, Gosbert ha remarcat com a positiu certa coincidència amb la fiscalia.

Per a Gisbert això és molt important perquè algunes de persones processades són reincidents i d’aquesta manera es vol preservar la identitat física de persones que ja van ser agredides eixe dia.

La responsabilitat de la policia espanyola

La Comissió atribueix molta responsabilitat del que va passar el 9 d’octubre del 2017 a la delegació del govern espanyol al País Valencià i a les forces i cossos de seguretat de l’estat. “La manifestació estava comunicada, la delegació sabia l’hora i el lloc de començament i el lloc del final”, ha dit Gisbert, que ha recordat que quan ells arribaren la plaça de Sant Agustí ja estava ocupada pels violents i el Parterre, que és el lloc on acabava la marxa, també ho estava. 

Un altre retret que ha fet Gisbert és que la policia no va encapsular els violents, sinó les persones que volien exercir el dret fonamental de manifestació. 

Per a la comissió seria un precedent molt greu que no hi haguera una condemna, sobretot, tenint en compte el context d’accelerament dels actes de violència de l’extrema dreta que recorre Europa i també el nostre país. “Seria una irresponsabilitat dels poders públics no haver actuat davant les amenaces dels individus reincidents.”

Sense data per al judici

Encara no hi ha data per a l’obertura del judici oral, encara que podria ser en passar l’estiu. Formen la Comissió 9 d’Octubre Acció Cultural del País Valencià, Associació Cívica Tirant lo Blanc, Ca Revolta, Federació d’Escola Valenciana, Plataforma pel Dret a Decidir, Plataforma per la Llengua i Societat Coral El Micalet. A més dels sindicats Comissions Obreres del País Valencià i Intersindical Valenciana, i els partits polítics Compromís, Esquerra Republicana del País Valencià, Esquerra Unida del País Valencià, Podem i PSPV-PSOE 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any